Margaritasita
Margaritasita | |
---|---|
Fórmula química | Cs₂(UO₂)₂(VO₄)₂·H₂O |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HB.05 |
Dana | 40.2a.28.2 |
Heys | 21.4.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,514(3) Å; b = 8,425(3) Å; c = 7,252(5) Å; β = 106,01° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
Color | groc |
Duresa (Mohs) | 2 |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 5,41 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Mineral radioactiu | |
Radioactivitat | > 70 Bq/g |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980-093 |
Any d'aprovació | 1980 |
Símbol | Mgt |
Referències | [1] |
La margaritasita és un mineral uranil-vanadat de la classe dels minerals òxids que pertany al grup de la carnotita. Va ser descoberta l'any 1982 a la mina Margaritas localitzada en la sierra de Peña Blanca, al municipi d'Aldama, estat de Chihuahua (Mèxic), sent nomenada així pel nom de la mina on es va trobar.
Característiques químiques
[modifica]Químicament és un uranil sorovanadat de cesi hidratat.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: potassi i hidrogen.
Formació i jaciments
[modifica]Es va trobar en dipòsits de fumarola en roca riolita. És el principal dipòsit de mineral que emplena els porus amb fenocristalls en tobes volcàniques félsiques; que han estat alterades per fluids hidrotermals d'alta temperatura.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: caolinita o quars.
Usos
[modifica]És una mena d'urani, de gran importància estratègica.
Referències
[modifica]- ↑ «Margaritasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- Margaritasita, webmineral.com.
- Manual de margaritasita, Mineral Data Publishing.