Vés al contingut

Marge del Bessó

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Marge del Bessó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMarge Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Mesura128 (longitud) m
punt més alt: 4 (alçària) m
Altitud524 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVinaixa (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ 20″ N, 0° 59′ 18″ E / 41.438847°N,0.988375°E / 41.438847; 0.988375

El marge del Bessó és una construcció monumental de pedra seca que es troba al municipi de Vinaixa.[1] El marge es construí per a crear una àmplia parcel·la plana. La pedra utilitzada provenia del mateix terreny, després de desermar, però també de l'entorn més immediat, on abundava i es podia extreure en la quantitat i la qualitat requerides. Les pedres foren transportades amb tirapedres arrossegats per mules.

Descripció

[modifica]

L'any 1921, els tres germans de Cal Blanco van començar a construir el marge del Bessó, el qual van enllestir el 1927.[2] Que tardessin tants anys s'explica per diversos factors, com ara els anys de gelades amb poca producció, i guanys minsos, però principalment per les dimensions de l'obra. A més, durant l'hivern no es podia treballar la pedra, ja que es glaçava i no es tallava bé.

Té una longitud de 128 metres, una alçada que arriba fins als 4 metres i una superfície total de mur que arriba vora els 400 m². Es calcula que pesa més de 400 tones. El marge és de tipus escalonat; cada filada està perfectament delimitada i recula uns quants centímetres respecte de l'anterior. Aquest mètode obligava que tots els carreus tinguessin un gruix i una forma similars. El resultat és un encaix quasi perfecte, amb els carreus col·locats a trencajunts.

Referències

[modifica]
  1. «L'art noble del secà: construccions de pedra seca de les Garrigues», 08-11-2012. [Consulta: 9 setembre 2020].
  2. Andreu, Miquel. «L'essència de les Garrigues, concentrada a la vall de Vinaixa». Descobrir.cat. [Consulta: 9 setembre 2020].