Margherita Carosio
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 juny 1908  Gènova (Itàlia) | ||
| Mort | 10 gener 2005 (96 anys) Gènova (Itàlia) | ||
| Sepultura | Cementiri monumental de Staglieno 44° 25′ 47″ N, 8° 56′ 56″ E / 44.4297787°N,8.948839°E | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, cantant d'òpera | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Alumnes | Zdzisław Klimek | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | Fonotipia | ||
    
| |||
Margherita Carosio (Gènova, 7 de juny de 1908 - Gènova, 10 de gener de 2005) fou una soprano italiana particularment associada al repertori lírico-coloratura.[1]
Biografia
[modifica]Estudià cant des de la infantesa amb el seu pare, Natale Carosio, professor de cant. Començà a cantar en concert als 14 anys, i feu el seu debut a l'òpera el 1924, amb tan sols 16 anys a Novi Ligure en el paper de Lucia di Lammermoor.
De seguida fou convidada a tots els teatres d'Itàlia, s'imposà en el repertori lírico-coloratura italià (Rosina, Adina, Norina, Amina, Elvira, Lucia, Linda, Gilda, Violetta, Mimi) i francès (Zerline, Philline, Leila, Lakmé) així com Constance a El rapte en el serrall, Feodor en Boris Godounov, i que canta al costat de Fiódor Xaliapin al Royal Opera House de Londres el 1928, La Reina de Chemakha a El gall d'or de Rimski-korsakov, el rol titular a Le Rossignol de Stravinsky. Va aparèixer regularment a La Scala de Milà de 1929 a 1954, on creà el paper d'Egloge a l'òpera Nerone de Mascagni el 1935. El 1949 cantà a La Fenice de Venècia al paper d'Elvira a I puritani, va ser reemplaçada per Maria Callas, que hi cantava Brünnhilde a Die Walküre.[2]
Margherita Carosio es retirà de l'escena el 1959, i morí a la seva ciutat natal als 96 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Blyth, Alan «Obituary: Margherita Carosio» (en anglès). The Guardian, 20-01-2005. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Margherita Carosio». AllMusic. [Consulta: 3 abril 2020].
