Vés al contingut

Marià Fuster i Fuster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marià Fuster Fuster)
Plantilla:Infotaula personaMarià Fuster i Fuster
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1862 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1929 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President del Reial Cercle Artístic de Barcelona
1923 –
← Ricard de Capmany i RouraOleguer Junyent i Sans →
President del Reial Cercle Artístic de Barcelona
1919 –
← Enric Galwey i GarciaRicard de Capmany i Roura →
President del Reial Cercle Artístic de Barcelona
1908 –
← Jaume CarrerasEduard Llorens i Masdeu →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, polític, empresari Modifica el valor a Wikidata

Marià Fuster i Fuster (Palma, 1862 - Barcelona, 6 de febrer de 1929) [1]fou un advocat, polític i pintor barceloní d'origen mallorquí.

Biografia

[modifica]

Era fill de l'empresari mallorquí Rafael Ignasi Fuster Forteza, membre del consell d'administració del Banc de Crèdit Balear condecorat amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, i que en 1876 fou processat per l'incendi d'un edifici a Pamplona.[2]

Com a artista fundà el Centre d'Aquarel·listes i el 1882 el Reial Cercle Artístic de Barcelona, del que en fou president en 1908, 1919 i 1923. Casat amb Consol Fabra i Puig, filla del marquès d'Alella Camil Fabra i Fontanills, adquiriren la propietat de l'antiga fàbrica de xocolata Juncosa del passeig de Gràcia, i encarregaren a Lluís Domènech i Muntaner la construcció de la Casa Fuster en el solar. Amb Josep Bosch va fundar la Societat de Vins i Derivats de Badalona.

Membre del Partit Liberal Fusionista, fou regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte 7 en 1882 i 1887. Va col·laborar amb l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, mercè la qual va rebre diverses condecoracions.[3]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «esquela». La Vanguardia, 07-02-1929, pàg. 2.
  2. «La familia Fuster». Arxivat de l'original el 2015-02-17. [Consulta: 17 febrer 2015].
  3. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.164. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  4. Fitxa al Catàleg Arxivat 2015-02-17 a Wayback Machine. de la Biblioteca de Catalunya