Maria del Carme Girau i Alonso
 Girau, durant la VIII Nit dels Premis Ovidi (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1940 (83 anys) Simat de la Valldigna (la Safor) |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantautora, cantant, farmacèutica |
| Activitat | 6 (1964-1969) |
| Membre de | |
| Estil | Nova cançó, música tradicional |
| Instrument | veu |
| Segell discogràfic | Edigsa, PM Produccions, Actual Records |
| Company professional | Membre d'Els Setze Jutges |
| Premis | |
| |
Maria del Carme Girau i Alonso (Simat de la Valldigna, 5 de desembre de 1940) és una cantant i compositora valenciana que va formar part de la Nova Cançó fins que, a finals dels anys 60, ho va deixar per continuar la carrera de farmacèutica.[1][2]
Biografia
[modifica]Originària de Simat de la Valldigna, va anar a estudiar farmàcia a Barcelona animada per la seva mare, esdevenint la primera dona que va cursar titulacions superiors de Simat. Es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Setze, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo per motius professionals. Va donar classes de valencià al col·legi parroquial del seu poble amb Víctor Mansanet i Vicent Martínez.[3]
Reconeixements
[modifica]L'any 2007 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Setze Jutges.[4] I al 2013 fou reconeguda amb el premi Ovidi Montllor a la Música en valencià.[5]
Discografia
[modifica]L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació del seu disc de música tradicional l'any 66: la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó. També va lloar la seva veu, dient "la veu de Maria del Carme Girau és una veu jove, fresca, absolutament espontània; no té res d'estudiada ni d'acadèmica, i respon a la clara llibertat d'una dona de poble que canta com vol unes cançons que són seues per herència i per instint." Joan Fuster va assessorar lingüísticament Carme Girau i s'ha dit que la va ajudar tant que es podria dir que el segon disc de Girau se'l va inventar Fuster ja que va escollir les cançons populars i va demanar a un musicòleg que fes les partitures.[6]
En Lluís Serrahima la va lloar com a cantautora en una presentació de les seves cançons el 1966: "La seua veu suau, potser aparentment ingènua, té una intima força expressiva i la lletra i la música de les seues cançons formen una unitat que no es troba fàcilment en els que fan cançons." Va dir que era "un dels majors reeiximents de la Nova Cançó".[7]
L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa (Les cançons dels 3 EP's) en la seua productora, distribuïda per Actual Records.
- Maria del Carme Girau canta les seves cançons (EP, Edigsa, 1964) - amb 5 cançons
- Maria del Carme Girau canta les seves cançons II (EP, Edigsa, 1965) - amb 4 cançons
- País Valencià. Cançons tradicionals cantades per Maria del Carme Girau (EP, Edigsa, 1966) - amb 4 cançons
- Maria del Carme Girau: Les cançons dels 3 EP's (PM Produccions, 1998) - amb les 13 cançons
Cançons
[modifica]Les cançons que conformen el repertori de l'àlbum recopilatori són:
- Bon amic (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
- Plou... plou (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
- Ben sols (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
- Si fa sol (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
- El camí (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
- L'arbre sec (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
- Que no, que sí (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
- Insomni (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
- Com una boira (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
- Cançó de bressol (de País Valencià. Cançons tradicionals)
- El testament d'Amèlia (de País Valencià. Cançons tradicionals)
- L'hereu Riera (de País Valencià. Cançons tradicionals)
- El rei mariner (de País Valencià. Cançons tradicionals)
Les quatre últimes són peces populars que també han estat tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera). A Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).
Referències
[modifica]- ↑ «Maria del Carme Girau». Cancioneros.
- ↑ «Reconeixement de l'Ajuntament a Maria del Carme Girau». ElPeriòdic.com, 04-10-2017. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Francesc Martínez Sanchis. La revista Saó (1976-1987): Cristians i esquerrans nacionalistes. Universitat de València, 6 juny 2016, p. 106–. ISBN 978-84-370-9956-9.
- ↑ «Reconeixement de l'Ajuntament a Maria del Carme Girau». [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Maria del Carme Girau i la periodista Amàlia Garrigós, reconegudes amb els premis Ovidi». Vilaweb, 18-06-2013. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Josep Iborra; Vicent Torrent; Rafael Xambó i Olmos Joan Fuster i la música. Universitat de València, juliol 2012, p. 43–. ISBN 978-84-370-8910-2.
- ↑ Maurici Serrahima. Del passat quan era present: 1969-1971. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 389–. ISBN 978-84-8415-754-0.
- ↑ «Maria del Carme Girau». Viasona. [Consulta: 15 octubre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Víctor Mansanet i Boïgues | Mansanet i Boïgues, Víctor: Al Tall: vint anys (Ed. La Màscara, València 1995). ISBN 84-7974-113-9.
- Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó. D'Els Setze Jutges al Rock Català (Edicions de l'Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2000)
Enllaços externs
[modifica]- Maria del Carme Girau a Viasona.
- L'àlbum recopilatori de la Maria del Carme Girau Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. a la distribuïdora Actual Records.
- L'àlbum recopilatori de la Maria del Carme Girau Arxivat 2007-02-21 a Wayback Machine. a PM Produccions, la productora de Paco Muñoz.
