Maria Úrsula de Abreu e Lencastre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1682  Rio de Janeiro (Brasil) |
| Mort | valor desconegut Antiga Goa (Índia) |
| Altres noms | Balthazar do Couto Cardoso |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | caporal |
Maria Úrsula de Abreu e Lencastre (Rio de Janeiro, 1682 - Goa, ?) va ser una militar lusobrasilera destacada per ser una de les poques dones conegudes per haver servit en les forces armades portugueses durant l'època colonial.
En algunes referències bibliogràfiques se la troba anomenada també com Maria Úrsula d'Abreu e Lencastro.[1]
Biografia
[modifica]El 1700, any en què va complir 18 anys, va marxar de casa del seu pare, João de Abreu de Oliveira, a Rio de Janeiro, fugint d'un matrimoni que ell l'havia organitzat.[2] Va embarcar cap a Lisboa, on volia viure tot el que havia llegit sobre cavalleria i les Croades, aventures aleshores prohibides a les dones. A la capital del Regne, es va allistar com a soldat sota el pseudònim de Balthazar do Couto Cardoso. Aquell mateix any, junt amb dos centenars de soldats, va sortir rumb al seu primer destí, a Moçambic, abans de ser destinada a l'Índia, per combatre contra les forces dels Bhonsle.[3]
A l'Índia Portuguesa va participar en diverses campanyes, destacant en la conquesta d'Amboina, a les illes Moluques, on va ser un dels primers soldats en assaltar la fortificació. També va destacar en la posterior conquesta de les illes de Corjuém a Goa i de Panelém (1706), sent recompensada amb el rang de caporal a la Fortaleza do Morro de Chaul (actual fortalesa de Korlai, a Maharashtra).[3]
_(disputed_hatched).svg)
L'any 1714, durant un combat, va salvar la vida al Governador del Fort de São João Baptista, a l'antiga ciutat de Goa. En aquella acció va resultar ferida i es va descobrir la veritable identitat del caporal Cardoso, que fou llicenciat del servei militar el 12 de maig de 1714.[4]
Maria Úrsula i el Governador, Afonso Teixeira Arrais de Melo, es van enamorar i van casar-se, amb el beneplàcit del rei Joan V de Portugal, qui el 1718 els va concedir una residència (paço) a Pangim, més una pensió vitalícia per De Abreu.[5] Maria Úrsula i Afonso van tenir un fill, anomenat João.[2]
Maria Úrsula de Abreu va ser enterrada amb honors militars, vestint el seu uniforme.[6][7] Les diferents biografies no aclareixen la data ni l'any de la seva mort.
Personatge literari
[modifica]L'escriptor brasiler Gustavo Barroso va escriure, l'any 1932, la novel·la A Senhora de Pangim, on fa una recreació fictícia de la vida d'Abreu i de la situació de les Índies Portugueses als segles XVII i XVIII.[8]
Bibliografia
[modifica]- MACEDO, Joaquim Manuel de. Anno biographico brazileiro (v. 1). Rio de Janeiro, Typographia e Litographia do Imperial Instituto Artístico, 1876.
- DAEHNHARDT, Rainier. Homens, Espadas e Tomates. Ed. Zéfiro, 2005.
Referències
[modifica]- ↑ «D. Maria d'Abreu e Lencastro». O Panorama: Semanario de Litteratura e Instruccão, 1840, pàg. 398. Arxivat de l'original el 2024-05-21 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Boxer, C. R.. Women in Iberian Expansion Overseas, 1415-1815: Some Facts, Fancies, and Personalities. Oxford University Press, 1975. ISBN 9780195345865.
- ↑ 3,0 3,1 Women in Port : gendering communities, economies, and social networks in Atlantic Port cities, 1500-1800. Leiden: Brill, 2012. ISBN 978-90-04-23319-5. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Còpia arxivada». Jornal do Instituto historico e geographico brasileiro, 1841, pàg. 225-226. Arxivat de l'original el 2024-05-21 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Chancelaria de Dom João V. Alvarã de Mercé da Capitania do Paço de Panguim. Instituto dos Arquivos Nacionais.
- ↑ Padua de Araujo, A. «Armas brasileiras em Gôa». Revista dos Centenários, 1-1940, pàg. 18. Arxivat de l'original el 2023-06-01 [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Maria Úrsula de Abreu e Lencastre» (en portuguès). Ministério Público do Estado do Ceará. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ Barroso, Gustavo. A Senhora de Pangim. 1940. Lisboa: Agência Geral das Colónias, 1932.