Maria Anna Mogas i Fontcoberta

Maria Anna Mogas i Fontcoberta

Pintura utilitzada en la beatificació de Mogas en 1996
Biografia
Naixement	13 gener 1827 Corró d'Avall (Vallès Oriental)
Mort	3 juliol 1886 (59 anys) Fuencarral (Província de Madrid)
Sepultura	Casa mare de les Franciscanes de la Divina Pastora (Fuencarral, Madrid)
Religió	Cristianismo (es)
Es coneix per	Fundadora de les Franciscanes de la Mare del Diví Pastor
Activitat
Ocupació	religiosa cristiana
Orde religiós	Caputxines de la Mare del Diví Pastor, Franciscanes de la Mare del Diví Pastor
Religiosa i fundadora
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Fuencarral
Festivitat	6 d'octubre, 3 de juliol
Iconografia	Amb hàbit de la congregació i nens

Maria Anna Mogas i Fontcuberta (Hostal del Lledoner, agregat a les Franqueses del Vallès, 13 de gener de 1827 - Fuencarral, Madrid, 3 de juliol de 1886) fou una religiosa, fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. És venerada com a beata per l'Església catòlica.

Biografia

Tercera dels quatre fills de Llorenç Mogas, pagès i hostaler, i Magdalena Fontcuberta, va néixer el 1827 i fou educada en un ambient profundament cristià. Molt devota de petita va quedar orfe de pare als set anys, i de mare als catorze. Va passar a viure amb una tia, Maria Mogas, a Barcelona, vídua benestant. Va ajudar a la vida parroquial de Santa Maria del Mar, on tenia com a confessor el pare Gorgues. Als 21 anys va conèixer unes monges caputxines exclaustrades, Elisabet Jubal, Marta Suñol i Remei Palos i Casanova, que sota l'orientació de Josep Tous i Soler, també caputxí exclaustrat, vivien juntes en un pis llogat intentant reprendre la vida monàstica, llavors prohibida, i les seves activitats d'educació a nenes. Anna Maria s'hi afegí i projectaren de fundar un institut on oficialitzar la seva manera de viure; exposaren el projecte al bisbe de Vic Llucià Casadevall, que l'acceptà i els proposà d'obrir una escola a Ripoll. Amb 23 anys es consegrà com a monja.

Les tres antigues monges van ésser enviades a Ripoll i van començar a viure en comunitat, instaurant-se el 27 de maig d'aquell any. El 7 de juny de 1851 fan la seva professió com a congregació de les Terciàries Caputxines de l'Ensenyança o Germanes de l'Ensenyança Gratuïta, i divuit dies després, el 25 de juny, hi professava Maria Anna Mogas. S'hi establiren com a "señoras de enseñanza" en una escola privada, ja que encara no podien establir-s'hi congregacions religioses. De les tres germanes que van iniciar la congregació, en va restar només la mare Remei. Jubal, arran del Concordat de 1851, tornà l'octubre a la seva vocació de monja de clausura. Al seu lloc, Maria Anna Mogas fou nomenada superiora el setembre de 1851. La comunitat, però, té pocs recursos per a viure: no percebien ingressos per la tasca d'educació i les aportacions voluntàries, en un any d'escassetat, van ser minses. Tenien el suport de l'ajuntament de Ripoll, però aquest interferia en les seves admissions i en l'estil d'ensenyament, tot i ser l'única escola existent al poble.

El 1852, s'alliberen de la tutela municipal. Mogas continua al davant de l'escola, imprimint-li un carisme franciscà i marià alhora, posant-la sota l'advocació de Maria, Divina Pastora. Ha de fer exàmens de Magisteri per poder continuar amb la direcció de l'escola i els passa, confirmant-se com a mestra. El 1857, s'exigeix que les congregacions religioses del poble que, a més de l'ensenyament, s'encarreguin de l'atenció als malalts: es demana llavors a les Terciàries que s'uneixen a alguna altra congregació que tingui hospitals, com les de dominiques o algunes carmelites, però Mogas no ho veu clar i, finalment, opta per marxar de Ripoll, tot i el parer del pare Tous de continuar-hi i acceptar l'atenció als malalts.

Va ser llavors quan Tous pren el càrrec de director general de l'institut, amb l'aprovació del bisbe de Barcelona i tria Capellades com a nova seu. Arran de conflictes entre Mogas i un dels capellans, envià aquesta a Sant Quirze de Besora, on fundaria una nova casa, i intervingué en la resolució dels conflictes interns de la congregació, mitjançant una carta de 1864. De mica en mica la congregació obre cases a Barcelona i Girona.

Madrid

El 1865, Josep Benet Serra i Julià busca unes germanes perquè es facin càrrec d'una obra pietosa fundada per l'aristòcrata de Madrid María Antonia Oviedo, una fundació per a la rehabilitatció de joves prostitutes que volen abandonar aquest ofici i que esdevindrà congregació de les Oblates del Santíssim Redemptor. Demana la col·laboració de Josep Tous i aquest proposa a Anna Maria Mogas que hi vagi: Anna, amb quatre religioses, hi arriba el 10 de desembre de 1865.

La visió d'aquesta del carisma de la congregació és diferent i s'accentuarà amb el temps: mentre que la congregació volia mantenir l'esperit dels caputxins, Mogas desitjava acollir-se a l'obediència franciscana. Així, el 1867, Mogas i les altres tres germanes, deixen l'asil de Ciempozuelos i acaba instal·lant una escola a Madrid, al carrer Juanelo. La distància, la manca de comunicació freqüent i la mort del pare Tous en 1871 van fer que les comunitats de Barcelona i Madrid acabaren separant-se, formant dues branques (i dues congregacions, de fet) diferents: les Franciscanes Caputxines de la Divina Pastora a Barcelona i les Franciscanes de la Divina Pastora a Madrid, cadascuna amb constitucions i superiores pròpies. Així, amb Maria Anna Mogas al davant, es funda el 1872 a Toledo la nova congregació de Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

De mica en mica, la congregació de Madrid creix i obre noves escoles, no només a la capital sinó en altres llocs: Fuencarral (Madrid, col·legi del Sagrado Corazón), Còrdova (on les germanes també assisteixen a malalts a domicili), Toledo, Santander, etc.

El 1878 té un primer atac d'apoplexia, del que no es recuperarà de tot. Al maig de 1886, ja greu, es retira a Fuencarral, on mor el 3 de juliol de 1886.

Escola Anna Mogas de Granollers

El 1958 les superiores de la Divina Pastora compren la casa del marquès de les Franqueses, Joan Sanpera, i fan l'Escola Anna Mogas com a homenatge a Anna Mogas, la lledonenca més universal. L'obra educadora de Mogas hauria portat a fundar una quarantena d'escoles arreu del món, a Amèrica, Àfrica i Europa.

Veneració

Fou beatificada per Joan Pau II, el 6 d'octubre de 1996. Les seves restes són a la casa mare de la congregació, a Fuencarral.