Maria Arnal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 febrer 1987  (37 anys)Badalona (Barcelonès) | ||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, productora, compositora de cançons, música | ||
| Ocupador | Institut del Teatre | ||
| Gènere | Pop, música electrònica, música tradicional i música experimental | ||
| Instrument | Veu, sintetitzador i orgue | ||
| Participà en | |||
| Tabakalera |
|||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
     
| |||
Maria Arnal (Badalona, 1987) és una artista, cantant i compositora catalana. Combina la seva faceta de pop, electrònica i música tradicional polifònica amb projectes que experimenten amb el so, la tecnologia i l’art.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Membre d'una família vinculada a la música amateur, va començar a escriure cançons i a tocar la guitarra als divuit anys. Va començar estudis de literatura i traducció a la universitat, i va compaginar-ho amb feines temporals diverses, com la d'acomodadora al Teatre Lliure, entre altres. A causa d'un trencament del fèmur, el 2014 deixà la feina i començà a estudiar cant a l'Escola de Música Moderna de Badalona, a fer actuacions i a continuar formant-se amb Marc Sempere, impulsor del col·lectiu Compartir Dona Gustet, i amb Jasmin Martorell, professor de lírica que havia estat deixeble de Montserrat Caballé.
A nivell musical, basa el seu fons en la música de tradició oral de la península Ibèrica[1] segons afirma l'artista «per apropar-se a la tradició des de la cultura lliure en l'era digital».[3]
Ha publicat quatre discs amb el flixanco Marcel Bagés: "Remescles, acoples y melismes" (2015), "Verbena" (2016), "45 cerebros y 1 corazón" (2017) i Clamor (2021). L'any 2021, publicaren l'àlbum Clamor, que presentaren al Teatre Auditori de Granollers, un treball que fa «un nou pas de rosca a la sonoritat del grup, portant-lo cap a un univers més experimental i electrònic. Un retrat musical de la pròpia capacitat de l'ésser humà a transformar-se en un món en crisi».[4]
Des del 2021 dirigeix l’espectacle El cant de la Sibil·la durant la nit del solstici, cada any en un lloc diferent. El 2021 se celebra a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya,[5] i el 2022, a l’església de Sant Felip Neri,[6] ambdós a Barcelona. També el 2021 col·labora amb John Talabot en el projecte musical AIR/ARIA/AIRE, una obra que presentada a la 17a Biennal d’Arquitectura de Venècia i composta per tres peces musicals que reflexionen sobre la importància de l’aire.[7]
Al 2023 en el marc de l'exposició IA: inteligència artificial al CCCB crea un model sintètic amb la veu de centenars de persones anònimes anomenat Maria CHOIR, del model sintètic resulta una instal·lació interactiva que reprodueix la veu de la cantant harmonitzada en temps real amb els visitants de l'exposició.[8]
Premis
[modifica]- Premi Ciutat de Barcelona de música, junt amb Marcel Bagés, per Verbena, un projecte que revitalitzava el patrimoni oral (2016).[9]
- Menció honorífica als premis S+T+ARTS per la instal·lació Maria CHOIR (2024) [10]
- Premi Gaudí a la millor música original per la banda sonora de 'Polvo Serán' (2024)[11]
Discografia
[modifica]- Remescles, acoples i melismes (EP, 2015)[12]
- Verbena (EP, 2016)[1]
- 45 cerebros y 1 corazón (LP, 2017)[13]
- Clamor (2021)[14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Burdeus, Joan. «Maria Arnal, la veu del canvi». Núvol, 13-09-2016. [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ «Les cançons de codi obert de Maria Arnal i Marcel Bagés». [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ Bianciotto, Jordi. «Maria Arnal i Marcel Bagés, un canto transformador», 11-03-2016. [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ «Maria Arnal i Marcel Bagés estrenen a Granollers el 'clamor' de la seva nova sonoritat». 324cat, 12-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Cervantes, Xavier. «Maria Arnal infiltra la Sibil·la a la Sala Oval del MNAC», 20-12-2021. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ «Més enllà de la Sibil·la». [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ «María Arnal con John Talabot crean Aria para la Bienal de Venecia» (en castellà), 02-06-2021. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ «La fantasia col·lectiva de la Maria Arnal», 27-11-2023. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ «Música – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Llort, L. «‘Maria CHOIR', menció honorífica als premis S+T+ARTS - 02 juliol 2024». [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ Press, Europa. «Maria Arnal gana por 'Polvo serán' el Gaudí a mejor música original y 'Segundo premio' el de sonido», 18-01-2025. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ «Maria Arnal i Marcel Bagés». [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ Aliaga, Xavier «Arnal-Bagés: dos cervells i un cor enorme». El Temps, núm. 1725, 03-07-2017 [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ «El clamor de Maria Arnal i Marcel Bagés». betevé, 09-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].