Maria Benita Bassecourt
Maria Benita Bassecourt (gener de 1744 - 12 de novembre de 1815) va ser una monja de l’orde religiós de les Dominicanes i priora del convent de Nostra Senyora dels Àngels.[1] És una de les antigues posseïdores de la Biblioteca de Fons antic de la Universitat de Barcelona, on es conserva una de les obres que van formar part de la seva biblioteca personal, [2] on consta la marca de propietat que va identificar els seus llibres.[3]
Biografia
[modifica]Maria Benita Bassecourt va ser filla del matrimoni format per Procopio Francisco Bassecourt Thieulaine i de Catalina Inés Brias Ulloa, contraents el dia 10 d’abril de l’any 1736 a l'església dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona.[4] El pare va ser capità del règim de la reial guàrdia Valona de la província d’Artois, Flandes. Dos dels seus germans van ser militars com el pare: Juan Procopio Bassecourt Brias, mariscal de camp de l'exèrcit espanyol i corregidor major a Lleida,[5] i Andrés Bassecourt Brias, alferes de la guàrdia Valona.[6] El 1760, quan tenia16 anys, va professar com a monja de cor al Convent dels Àngels [7], on va arribar a ser mestra de novícies.[8] Tenim constància que era priora l'any 1798.[9] Va morir al convent l'any 1815 i fou enterrada a la cripta del convent.[10]
Obres conservades de la seva biblioteca
[modifica].jpg)
Es té constància de l’afició de Maria Benita Bassecourt per la lectura gràcies a les tres obres que s’han localitzat amb el seu exlibris manuscrit en diverses biblioteques de l’Estat, una circumstància que possiblement va tenir a veure amb l’activitat militar itinerant de la família.
L’exemplar conservat a la Biblioteca de Catalunya és l’obra de Damaso Artufel, Modo de rezar las horas canónicas conforme el rezo de los frailes predicadores. Valladolid: por Iua[n] Godinez de Millis, 1614 (exemplar amb topogràfic R(2)-8-484) [11] i conté una anotació de quan ja estava al convent, “És per ús de Sor Maria Benita Bassecourt”, per tant posterior a 1760.
A la Biblioteca de la Universidad de Sevilla –i procedent del Convento de San Diego de Alcalá de Sevilla- [12] també localitzem una obra amb el seu exlibris manuscrit: Francisco de Montanos, Arte de canto llano. Madrid: Juan Garcia Infanzon, 1686, [13] obra didàctica que fou un dels manuals de música més utilitzats durant els segles XVI al XVIII.
Finalment, també s’ha localitzat la seva marca de propietat en un dels exemplars del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona: Antonio Guerrero, Retiro espiritual y sus ejercicios ordenada y dispuesta su dirección y utilidad para los religiosos y religiosas del orden de nuestro padre San Agustin de la provincia de Castilla. Madrid: en la imprenta de Miguel Escribano, 1772, [14] i que a la primera pàgina inclou la signatura de Benita Bassecourt, que es pot visualitzar a la base de dades d’Antics Posseïdors del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Teledocumentación, Baratz Servicios de. «Arxiu Municipal de Barcelona» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ «https://cercabib.ub.edu/discovery/fulldisplay?&context=L&vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&tab=Everything&docid=alma991013036416506708» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ «Bassecourt, Maria Benita». [Consulta: 29 agost 2024].
- ↑ Anònim. Llibre de desposoris. Barcelona: Font d’Arxiu de la Basílica de Sant Just i pastor Barcelona,, 1736 , p. Tom 7, pàg. 86.
- ↑ «Juan Procopio de Bassecourt y Bryas | Real Academia de la Historia». [Consulta: 29 agost 2024].
- ↑ «Andrés de Bassecourt. Hábitos» (en castellà). Archivo General de Simancas. [Consulta: 28 agost 2024].
- ↑ Arxiu Diocesà de Barcelona. Exploració de voluntat de Maria Benita de Bassecourt. Registre Commune, vol. 105 (1758-1760), fol. 413v-414r
- ↑ Arxiu Diocesà de Barcelona. Ordes religioses dominiques. Caixa 1 (1351-1800): Llista de les religioses de los Ángeles
- ↑ Arxiu Municipal de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (1798). Peu de la Creu. Maria Benita Bassecourt i Brias. Priora del Convent de Religioses dels Àngels. Cases. Planta baixa més dos pisos. Edificar. [Consulta: 20 de febrer de 2025]
- ↑ Arxiu del Convent dels Àngels, actual Sant Domènec, a Sant Cugat del Vallès.
- ↑ Catàleg de la Biblioteca de Catalunya: https://explora.bnc.cat/discovery/fulldisplay?&context=L&vid=34CSUC_BC:VU1&search_scope=MyInstitution&tab=LibraryCatalog&docid=alma991003614729706717 [Consulta: 20 de febrer de 2025]
- ↑ Mazuela-Anguita, Ascensión. Artes de canto llano en el mundo ibérico renacentista: difusión y usoso a través del arte de canto llano (Sevilla, 1530) de Juan Martínez (en castellà). Madrid : Sociedad Española de Musicología, 2014, p. 17-18. ISBN 978-84-86878-37-5.
- ↑ Catálogo de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla: https://fama.us.es/permalink/34CBUA_US/18mroog/alma991009265239704987 [Consulta: 20 de febrer de 2025]
- ↑ Catàleg de Fons Antic del CRAI de la Universitat de Barcelona: https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991013036416506708 [Consulta: 20 de febrer de 2025]
- ↑ Base de dades d’Antics Posseïdors de la Universitat de Barcelona “Maria Benita de Bassecourt”: https://marques.crai.ub.edu/ca/posseidor/bassecourt-maria-benita/alma:981060907465106706_0
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Artufel, Damaso. Modo de Rezar las Horas Canónicas conforme el Rezo de los Frayles Predicadores. Arte de Canto LLano (en castellà). Valladolid: Juan Godinez de Millis, 1614.
- Climent, J.(1788). Colección de las obras del Ilmo. Sr. Dr. Joseph Climent, del Consejo de S. M. y obispo de Barcelona, Tomo III. Madrid: en la Imprenta real. Pag 158-159
- Alabrús Iglesias, R. M. (2013). La Vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos : entre el convento y las misiones : siglos XVI, XVII y XVIII. Arpegio
- Juan Garcia Infanzon, (1686). Arte de canto llano. Biblioteca del Convento de San Diego, Sevilla.