Maria Comnena (germana d'Aleix I)
|
Per a altres significats, vegeu «Maria Comnena». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1044  |
| Mort | 18 agost 1136 (91/92 anys) |
| Família | |
| Família | Comnens i Taronites |
| Cònjuge | Miquel Taronita |
| Fills | Joan Taronita |
| Pares | Joan Comnè i Anna Dalassena |
| Germans | Manuel Comnè Isaac Comnè Aleix I Comnè Adrià Comnè Nicèfor Comnè Teodora Comnena Eudòxia Comnena |
Maria Comnena fou una dama romana d'Orient, germana de l'emperador Aleix I Comnè. Era filla de Joan Comnè i Anna Dalassena.[1] La seva data de naixement no es coneix amb certesa, però devia ser entre el 1044 i el 1049. A la seva crònica, Nicèfor Brienni esmenta «Maria, Eudòxia i Teodora» com a filles de Joan i Anna, fet que suggereix que Maria era la més gran de les tres. Tanmateix, no està clar si Maria era més gran o més jove que el seu germà Isaac.
Maria es casà amb Miquel Taronita, fill de Gregori Taronita, abans de la mort del seu pare el 1067.[1] En ascendir al tron el 1081, Aleix I Comnè atorgà a Miquel les dignitats de protosebast i protovestiari i poc després li concedí la dignitat de panhipersebast i el dret de romandre assegut en presència de l'emperador. A l'Alexíada, Anna Comnena relata que Miquel fou desterrat el 1094 i li foren confiscades les seves propietats per haver participat en el complot de Nicèfor Diògenes contra l'emperador.[2][1] Maria es passà la resta de la seva vida com a monja amb el nom monàstic d'Anna.
En el recordatori de la família de l'emperadriu Irene, inclòs en el típicon del Monestir de Crist Filantrop, s'esmenta el 18 d'agost com a data en la qual es commemorava el record de la senyora Maria, germana de l'emperador.[1] Un típicon del monestir del Pantocràtor menciona Maria, amb la dignitat de panhipersebasta, entre les ties difuntes de l'emperador Joan II Comnè.[2][3] Se'n desconeix la data de mort, tot i que ja era morta l'octubre del 1136.[1]
Han sobreviscut tres segells de plom de Maria Comnena. Tres provenen de Constantinoble i es troben en la col·lecció de Gueorgui Zakos, un altre fou descobert a la regió de Plòvdiv (Bulgària) i es conserva al Museu Arqueològic Regional de Plòvdiv, i l'últim fou trobat durant excavacions arqueològiques dutes a terme a la Catedral de Santa Sofia de Kíev (Ucraïna).[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Kurupu i Vannier, 2005, p. 68.
- ↑ 2,0 2,1 Gautier, 1969, p. 253 i 254.
- ↑ Gautier, 1974, p. 42.
- ↑ Bulgàkova, 2000.
Bibliografia
[modifica]- Bulgàkova, Viktória «Софийский корпус печатей: древнерусские и византийские находки на территории Софийского собора в Киеве» (en rus). Vostotxnoievropeiski Arkheologuítxeski Jurnal, 5, 6, 2000.
- Gautier, P. «L'obituaire du typikon du Pantokrator» (en francès). Revue des études byzantines, 27, 1969, pàg. 235–262. DOI: 10.3406/rebyz.1969.1423.
- Gautier, P. «Le typikon du Christ Sauveur Pantokrator» (en francès). Revue des études byzantines, 31, 1974, pàg. 1–145. DOI: 10.3406/rebyz.1974.1481.
- Kurupu, M.; Vannier, J.-F. «Commémoraisons des Comnènes dans le typikon liturgique du monastère du Christ Philanthrope (ms. Panaghia Kamariotissa 29)» (en francès). Revue des études byzantines, 63, 2005, pàg. 41–69. DOI: 10.3406/rebyz.2005.2305.