Maria Dolors Farrés
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1962 (61/62 anys) Vic (Osona) |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | periodista |
Membre de |
Maria Dolors Farrés (Vic, 1962) és una escriptora i periodista catalana.
Llicenciada en Ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a treballar en setmanaris locals i comarcals i durant disset va exercir-hi la seva professió. Posteriorment va treballar com a locutora en emissores com Onda Rambla, Ona Osona, Ràdio Vic i com a corresponsal de Catalunya Ràdio entre 1985-1998 i 1999-2001.[1] Durant aquesta etapa també va col·laborar en la revista Imatges… Records de la vida d'Osona i el Ripollès i la revista de la Fundació Espriu.[2]
El 1995 va publicar la novel·la curta Ciutat ambre i el llibre El Pla del Remei.[3][1] L'any 2007 la seva novel·la L'hora quieta va quedar finalista al Premi Sant Jordi de novel·la, publicada un any després amb el títol El monestir de l'amor secret.[4]
El 2003 es va retirar de les activitats periodístiques per una malaltia i des de llavors es dedica exclusivament a la creació literària.[5]
L'any 2008 va ser finalista del Premi Sant Jordi per El monestir de l'amor.[6]
Obra
[modifica]Novel·la
[modifica]- 1985. Sis anys sense claror (inèdita)
- 1995. Ciutat ambre
- 2008. El monestir de l'amor secret, finalista del Premi Sant Jordi[7]
- 2017. El Càstig
- 2018. L'hora quieta, versió íntegra i original de la novel·la El monestir de l'amor secret, traduït al castellà com Esa hora tan quieta
Crítica literària o assaig
[modifica]- 1995. El Pla del Remei
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Maria Dolors Farrés Ramírez». Grup 62. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ «Maria Dolors Farrés». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ Farrés, Maria Dolors. Pla del Remei, Vic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 1995, p. 125 (Els barris d'ADIGSA). ISBN 84-393-3422-2.
- ↑ «Maria Dolors Farrés». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ Coromina, Toni. «La homosexualidad en el siglo XIV» (en castellà). La Vanguardia, 09-05-2017. [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ Muñoz, Sergi «Gabriel Ferrater reprèn el seu lloc a la Nit de Santa Llúcia». Òmnium, núm. 8, primavera 2008, p. 8-13.
- ↑ Farrés, Maria Dolors. El monestir de l'amor secret. Barcelona: Proa, 2008 (A tot vent). ISBN 84-8437-153-0.