Vés al contingut

Maria Dolors Feliu i Torrent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Dolors Feliu i Torrent
Imatge
Dolors Feliu a la manifestació de l'Onze de Setembre de 2023 a la plaça d'Espanya de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Roda de Ter (Osona) Modifica el valor a Wikidata
5a Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana
21 maig 2022 – 1r juny 2024
← Elisenda Paluzie i Hernández – Lluís Llach i Grande → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada, professora d'universitat, activista política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDepartament de Presidència (2011–2018)
Universitat Pompeu Fabra (1999–)
Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (1990–1994) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Europeu Català (2016–2018)
Convergència Democràtica de Catalunya (2008–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Maria Dolors Feliu i Torrent (Roda de Ter, 17 de juliol de 1964) és una advocada, professora universitària i política catalana. Ha exercit d'alt càrrec a l'administració de la Generalitat de Catalunya i va ser presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana entre el 2022 i el 2024.[1][2]

Trajectòria

[modifica]

Llicenciada en dret, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1987, amb un postgrau en Hisenda Autonòmica i Local a la Universitat de Barcelona (1990-1991) i un mestratge en Dret Autonòmic a la UAB (1987), va exercir com a tècnica superior de l'Administració de la Generalitat l'any 1989. Entre els anys 1990 i 1994 fou cap de Secció de Recursos de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Indústria i Energia. Des del 1994 fins ara ha estat advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional. Va participar en la defensa de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Ha estat la responsable de coordinació d'assumptes constitucionals. Des de 1999 és professora associada de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. Feliu va ser militant de CDC i del subsegüent PDeCAT des del 2008 fins al 2018. Durant la seva militància va ser membre del Consell Nacional i del Consell de Barcelona, i també dels Secretariats de la Sectorial de Justícia i de la Sectorial d'Igualtat.[3]

L'11 de gener de 2011 el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya va nomenar-la directora dels Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat, un càrrec dependent del Departament de Presidència.[3] Feliu ocupà aquest càrrec fins al 7 de gener de 2019, quan fou substituïda per Cèsar Puig i Casañas.[4]

El 2015 es va presentar a la llista de Junts pel Sí a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[5]

El gener de 2019 el govern de la Generalitat va nomenar Dolors Feliu membre del Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.[6] Des del març de 2019 al juny de 2021, Feliu exercí de directora general de Drets i Assumptes Constitucionals. [7][8]

El 21 de maig de 2022, Feliu va ser escollida per rellevar Elisenda Paluzie com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, després d'obtenir més de dos terços dels vots dels membres del secretariat nacional en primera volta. [9] A les eleccions entre els socis, havia sigut la segona candidata més votada, darrere de Jordi Pesarrodona.[10] El 1r de juny del 2024, després de cinc voltes electorals, es va elegir Lluís Llach i Grande com a successor en el càrrec.[2]

Publicacions

[modifica]

El 2013 va presentar a la seva vila natal, Roda de Ter, el Manual per la Independència un llibre on exposa la seva visió del procés d'independència que ha engegat Catalunya partint de la seva experiència personal i laboral.[11] El setembre de 2018 va presentar el seu segon llibre, ‘Octubre al carrer’, una presentació que va comptar amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya Quim Torra.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Dolors Feliu: “Cal que ens marquem un horitzó, perquè la independència deixi de ser una nebulosa”». Vilaweb, 22-05-2022 [Consulta: 23 maig 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Lluís Llach, elegit president de l'ANC». El Temps, 01-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 «M. Dolors Feliu, directora dels Serveis Consultius del Departament de Presidència». Nació Digital, 12-01-2011 [Consulta: 9 gener 2019].
  4. ↑ «El govern incorpora l'exsecretari general d'Interior acusat de rebel·lió Cèsar Puig, nou director general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica del Gabinet Jurídic». El Triangle, 07-01-2019 [Consulta: 9 gener 2019].
  5. ↑ «Junts pel Sí anuncia els 135 noms de la candidatura». Ara, 19-08-2015 [Consulta: 9 gener 2019].
  6. ↑ «El govern nomena Dolors Feliu i tres membres més del consell del Fòrum Cívic Constituent». VilaWeb, 11-01-2019 [Consulta: 11 gener 2019].
  7. ↑ «DECRET 49/2019, de 5 de març, pel qual es nomena la senyora M. Dolors Feliu i Torrent directora general de Drets i Assumptes Constitucionals.». DOGC, 05-03-2019 [Consulta: 1r febrer 2021].
  8. ↑ «DECRET 136/2021, de 8 de juny, de cessament de la senyora M. Dolors Feliu i Torrent com a directora general de Drets i Assumptes Constitucionals.». DOGC, 08-06-2021 [Consulta: 21 maig 2022].
  9. ↑ «La jurista Dolors Feliu, nova presidenta de l'ANC en substitució d'Elisenda Paluzie». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 21-05-2022 [Consulta: 21 maig 2022].
  10. ↑ «Jordi Pesarrodona és el candidat més votat a les eleccions de l'ANC». [Consulta: 22 agost 2022].
  11. ↑ «Dolors Feliu va presentar el llibre ‘Manual per la Independència’ a Roda». VilaWeb, 08-04-2013 [Consulta: 9 gener 2019].
  12. ↑ Nerín, Gustau «'Octubre al carrer': Torra presenta una crònica especial dels fets». El Nacional, 25-09-2018 [Consulta: 9 gener 2019].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Dolors_Feliu_i_Torrent&oldid=33574591»