Maria Francesca Clar Margarit
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1888  Palma (Mallorca) |
| Mort | 9 novembre 1952 (63/64 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, periodista |
| Membre de | |
Maria Francesca Clar Margarit (Palma, 1888 - Madrid, 9 de novembre de 1952) va ser una escriptora de la Generació del 27, intel·lectual, feminista i directora de teatre innovadora, que signà les seves obres amb els pseudònims Ana Ryus i, sobretot, Halma Angélico.[1]
Biografia
[modifica]Tot i néixer a Palma, a causa de la professió de militar del seu pare, la família aviat es va traslladar a l'illa de Luzon, a les Filipines, on romandria fins a la independència de les Filipines de la Corona espanyola. A Madrid va estudiar al col·legi Sagrat Cor, rebent una formació catòlica, i posteriorment va realitzar els estudis d'Art Dramàtic.
Es va casar als vint anys, va tenir dos fills, es va separar del seu marit i va començar a treballar escrivint col·laboracions a la premsa.
Clar Margarit pot considerar-se com una escriptora entre la Generació del 98, per la seva data de naixement, i la del 27 per la seva temàtica. Després del cop d'estat del 18 de juliol i la posterior Guerra Civil espanyola, l'escriptora va ser empresonada durant tres mesos per la seva activitat política i sindicalista. El 1938, però, va ser l'única directora dramàtica que va representar en una sala teatral: va estrenar Ak y la Humanidad al Teatro Español, que va ser molt mal rebuda per la crítica i fins i tot pels seus companys de la CNT, que adduïen que desalentava els soldats en el front, per tal com hi denunciava l'absurditat de la guerra i hi defensava el valor de l'educació. Després d'una campanya a la premsa, l'obra va ser prohibida.[2]
Durant el franquisme va viure a Madrid, romanent aïllada intel·lectualment, sola, sense tornar a escriure i morí en l'oblit el 9 de novembre de 1952.[3][4]
Trajectòria
[modifica]Els estudis sobre les dones escriptores dels segles XIX i XX d'algunes investigadores com Pilar Nieva de la Paz[5] i Ivana Rota, han rescatat de l'oblit la vida i l'obra de Maria Francesca Clar Margarit, posant de manifest les intenses relacions socials, culturals, professionals i de defensa dels drets de les dones que van existir entre elles abans i durant la Segona República Espanyola, i que la dictadura franquista va perseguir amb la presó, l'exili o la censura.
Maria Francesca Clar Margarit va viure el Madrid de les dècades del 1920 i 1930 més feminista i artístic. Va començar al teatre, i tant el seu treball com articulista com el seu compromís amb l'associacionisme femení i polític la van portar a participar en les activitats del Lyceum Club Femenino, essent l'encarregada de la Secció de Literatura,[6] lloc on va establir contacte amb Carmen Baroja, Zenòbia Camprubí, María de Maeztu, María Lejárraga, Isabel Oyarzábal i María Teresa León, entre d'altres. Ella en va ser l'última presidenta.[3] També va ser vicepresidenta de la Asociación Nacional de Mujeres Españolas (ANME) el 1935, tot i que feia temps que escrivia en el setmanari de l'entitat, Mundo Femenino.[3]
Va participar de manera activa en el sindicat de la Confederació Nacional del Treball, que agrupava les treballadores del teatre.[6] En tota la seva obra, tant teatral i narrativa com periodística, Maria Francesca Clar Margarit s'interessà per una sèrie de temes com els drets de les dones, la maternitat, la protecció de les mares solteres i una reforma del Codi Civil que modifiqués les normes desfavorables per a les dones.[3]
Teatre
[modifica]Maria Francesca Clar Margarit va recórrer tots els àmbits de l'escena, inclosos la direcció i producció teatral:
- En la interpretació va treballar amb Jacinto Benavente per a la representació de Don Juan Tenorio.[7]
- El 1929 va reformar l'obra Berta i la va titular La nieta de Fedra. El 25 d'agost de 1938 es va estrenar al Teatro Español de Madrid.[8]
- El 1932 va estrenar Entre la cruz y el día al Teatro Muñoz Seca de Madrid amb tal èxit de públic que li va suposar el reconeixement de la crítica.[9]
- El maig de 1936 es va estrenar, al Lyceum Club, Coro de Mujeres, d'Enrique Bayarri.[10]
- El 1938 va estrenar al Teatro Español Ak y la Humanidad.[11][12]
- Les obres Los caminos de la vida i Berta no van arribar a estrenar-se.
Obres
[modifica]Maria Francesca Clar Margarit, a banda de la seva intensa tasca periodística, es va dedicar al teatre i a la narrativa,[11] tot signant les seves obres amb els pseudònims d'Halma Angélico i Ana Ryus.[13] És freqüent, a finals de segle xx, l'estudi, la investigació i el desenvolupament de tesis doctorals sobre ella, com ara Mujeres del teatro español entre 1918-1936: Halma Angélico y la busqueda de la humanidad, de Tijana Limic.[14]
Teatre
[modifica]- Los caminos de la vida (1920, signada com a Anna Ryus)
- Berta (1922, signada com a Anna Ryus)
- La nieta de Fedra (1929)
- Entre la cruz y el diablo (1932)
- Al margen de la ciudad (1934)
- Ak y la Humanidad (1938), inspirada en el conte rus de Jefim Sosulia
- La gran orgía, que no fou representada
Contes
[modifica]- La desertora (1932)[17]
Narrativa
[modifica]- La mística: Estudio de almas (1929)[18]
- Santas que pecaron (Psicología del pecado de amor en la mujer) de 1935
Inèdites
[modifica]- El Madrid que a veces también llora
- Agar, poema en prosa
- Ibor el magnífico
Reconeixement i memòria
[modifica]Al febrer de 2019 la directora teatral Yolanda García-Serrano va escriure i dirigir l'obra Halma, en què reivindicava la figura de Clar Margarit, injustament oblidada. Es representà al Teatre Valle-Inclán de Madrid.[19][20]
Referències
[modifica]- ↑ «María Francisca Clar Margarit | Real Academia de la Historia» (en castellà). dbe.rah.es. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ García, Rocío «Halma Angélico, la anarquista repudiada por la República» (en castellà). El País [Madrid], 19-02-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Rota, Ivana. «"Halma Angélico" (1888-1952)» (en castellà). Escritoras españolas en la prensa, 1868-1936, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ Gonzalez Naranjo, Rocio «Halma Angélico: el olvido sin piedad». Revista Cultural Los Ojos de Hipatia, 09-10-2016.
- ↑ «NIEVA-DE LA PAZ, PILAR. Grupo de Estudios de Género en Industrias Culturales y Artes Escénicas» (en castellà). www.lineas.cchs.csic.es. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «“Halma Angélico” (1888-1952)» (en castellà). [Consulta: 11 octubre 2018]. Arxivat 2020-10-24 a Wayback Machine.
- ↑ «Halma Angélico: el olvido sin piedad» (en castellà). , 09-10-2016 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Aurora López. «Adaptación de un tema clásico a una tendencia del teatro español del siglo XX:La Nieta de Fedra de Halma Angélico».
- ↑ «EN LETRA GRANDE». CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL. Arxivat de l'original el 2019-02-20. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Información y noticias teatrales». ABC, 28-05-1936 [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ 11,0 11,1 Paz. Autoras dramáticas españolas entre 1918 y 1936: texto y representación (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1993. ISBN 9788400073602.
- ↑ CATASLÁN GARCÍA, Pedro «Ak y la humanidad: Una obra bajo sospecha». Teatro: Revista de Estudios Culturales, 2008.
- ↑ Bieder, Iris M. Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana) (en castellà). Anthropos Editorial, 1993. ISBN 9788476585252.
- ↑ Limic, Tijana «Mujeres del teatro español entre 1918-1936: Halma Angélico y la búsqueda de la humanidad». Tesis doctoral, 2015.
- ↑ «En horas solitarias. Mis aguinaldos». La Libertad. Año XII Nº 3359 -, 25-12-1930 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ «Autores y libros. El año literario.Resumen de 1930». La Esfera : ilustración mundial: Año XVIII Número 888, 10-01-1931.
- ↑ «Noticias de Libros y Revistas». ABC. Edición de la mañana, 19-04-1932.
- ↑ «Noticias de libros y revistas». ABC. Edición de la mañana, 20-09-1929 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ «Calendario de estrenos - "Halma (En letra grande)", de Y. García Serrano» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Justicia teatral para Halma Angélico» (en castellà). El Cultural, El Español, 19-02-2019. [Consulta: 23 setembre 2022].