Vés al contingut

Maria José Ragué Arias

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria José Ragué Arias
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 2019 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
ResidènciaSitges (1990–)
Berkeley (1969–1971) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, forma dramàtica, pedagogia i traducció Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócrític de teatre, pedagoga, dramaturga, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Mundo
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


X: ragueari Modifica el valor a Wikidata

Maria Josep Ragué Arias (Barcelona, 26 de juliol de 1941- 18 de juny de 2019)[1][2][3] fou una investigadora, crítica cultural, especialista en la contracultura catalana dels anys setanta, assagista, autora teatral, periodista i professora universitària.[4]

Trajectòria

[modifica]

Doctora en Filologia Hispànica, llicenciada en Ciències Econòmiques i en Ciències de la Informació, també va estudiar a l'Institut del Teatre.[5]

Entre 1968 i 1970 va viure a Califòrnia (EUA). A Berkeley conegué de prop els moviments alternatius de l'època: el moviment d'alliberament de la dona i la contracultura. Involucrada activament des d'aleshores en el moviment feminista, fou una de les fundadores del Partit Feminista de Catalunya.[4][6]

Des de 1990 exercí com a professora titular d'Història de les Arts Escèniques a la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral tracta dels mites femenins grecs en el teatre espanyol del segle XX i un bon nombre dels seus assaigs versen sobre història i crítica del teatre. Col·laborà en revistes de teatre com Yorick, Primer Acto, ADE, Hamlet, Assaig de teatre i Artez, i es feu càrrec de la crítica teatral de Destino, Diario 16, El Independiente i El Mundo. L'any 1982 participà com a ajudant de direcció en l'espectacle Dones i Catalunya, que dirigí Ricard Salvat.[6][7][4]

Com a traductora, l'any 1988 obtingué l'accèssit del premi Nacional Josep Maria de Sagarra de Traducció per la seva versió d'Annie Wobbler, d'Arnold Wesker.[6]

Vida personal

[modifica]

Estigué casada amb l'escriptor Lluís Racionero i tingué un fill, Alexis. L'any 1990 es casà amb el metge Jesús Moll.[6]

Publicacions destacades

[modifica]
  • California Trip (1971)
  • Hablan las Women's (1972)
  • La liberación de la mujer (1973)
  • Los movimientos pop (1974)
  • Proceso a la familia española (1979)
  • Els personatges femenins de la tragèdia grega en el teatre català del segle XX (1989)
  • Lo que fue Troya: los mitos griegos en el teatro español actual (1992)
  • Dona i teatre: ara i aquí (1994)
  • El teatro de fin de milenio en España: de 1975 hasta hoy (1996)
  • ¿Nuevas dramaturgias? Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares (2000)

També és l'autora de les obres teatrals Clitemnestra (1986) i Crits de gavines (1990). I també I Nora obrí la porta, amb Armonía Rodríguez i Isabel Clara-Simó (1990). I del recull de narracions I tornarà a florir la mimosa (1983).[6]

Referències

[modifica]
  1. «Biografia Maria Josep Ragué». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 2 maig 2024].
  2. «Ragué i Arias, Maria Josep». Visat. [Consulta: 30 agost 2019].
  3. «Esquela». La Vanguardia, 19-06-2019. [Consulta: 2 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 «La Ragué, una imprescindible» (en castellà). El Mundo, 27-06-2019. [Consulta: 2 maig 2024].
  5. «Maria Josep Ragué i Arias». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Biografia Maria Josep Ragué | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 27 abril 2020].
  7. «María José Ragué, una honda mirada crítica.. Noticias de teatro | CDT · Teatro Español» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2019].

Vegeu també

[modifica]