Maria Josep Escrivà i Vidal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 març 1968  (56 anys)el Grau de Gandia (País Valencià) | ||
| Formació | Universitat de València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, editora | ||
 
| |||
Maria Josep Escrivà i Vidal (el Grau de Gandia, 10 de març de 1968) és una poeta i narradora valenciana.[1][2]
Biografia
[modifica]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Maria Josep Escrivà i Vidal|url=https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva}}--~~~~ |
Llicenciada en Filologia Hispànica (1991) per la Universitat de València (UV), obté el doctorat en Filologia Catalana (2000) en aquesta mateixa Universitat. Va treballar durant cinc anys com a professora de català a l'Oficina de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Dénia. Responsable, en el període 1999-2016, de la Secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia. En l'actualitat dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef», d'Edicions 96, on fa de correctora lingüística i editora.
És coautora amb Pau Sif de l'antologia Ai, València! Poemes (1017-2002), (2003); amb Josep Lluís Roig es va fer càrrec de l'edició de L'inventari clement de Gandia, poemari fins aleshores inèdit de Vicent Andrés Estellés, amb el qual va guanyar el premi Ausiàs March l'any 1966.[2]
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Maria Josep Escrivà i Vidal|url=https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva}}--~~~~ |
Com a poeta rep l'any 1992 el Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó per Remor alè (1993), i el 1997, el Marià Manent per A les palpentes del vidre (1998). Posteriorment, Tots els noms de la pena (2002) representa un salt conceptual en l'univers poètic de l'autora saforenca. L'any 2007 guanya els Jocs Florals de Barcelona amb Flors a casa (2007) i, en conseqüència, obté el reconeixement com a «Poeta de la Ciutat».[3] El poemari Serena barca (2016) va merèixer el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de l'AELC.[4] Amb el seu últim poemari, Sempre és tard, ha guanyat el Premi Miquel de Palol (2020).[5]
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Maria Josep Escrivà i Vidal|url=https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva}}--~~~~ |
Part de la seva obra poètica ha estat recollida en antologies com ara Contemporànies (1999) o, sobretot, a Imparables. Una antologia (2004), col·lectiu del qual formà part amb un propòsit clar i encara en vigència: que la poesia retorni a la cultura la seva dignitat. Així mateix, ha estat inclosa a Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008). I més recentment a l'antologia Women Writers in Catalan (2017).[2]
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Maria Josep Escrivà i Vidal|url=https://www.escriptors.cat/autors/escrivamj/biografia-maria-josep-escriva}}--~~~~ |
Com a narradora, la seva obra es dirigeix al món adult a partir d'un llenguatge on la fantasia i la il·lusió tenen un paper fonamental. En són mostra Àngels de nata (2013), amb il·lustracions de Maria Alcaraz Frasquet, o el relat poètic L'Home del Capell de Palla (2017). Així mateix, forma part del grup d'autors de l'obra col·lectiva 10 de 2 (2015). També ha participat com a autora en el recull del llibre de relats, Entre dones (2016). Ha col·laborat en mitjans de comunicació diversos com a crítica literària: Caràcters, Reduccions, Levante-EMV, L'Aiguadolç o Poetari.[2]
Té obra traduïda al castellà, a l'italià, al francès, a l'alemany, al croat, al basc, a l'anglès i a l'eslovè.[2][5]
Obres
[modifica]- Obra i activisme cultural
La seva veu poètica oscil·la entre la tensió dialèctica d'un llenguatge destil·lat i un concepte expressionista de la naturalesa de les coses. Això es manifesta en una poesia oberta a la idea de llindar com a eix al voltant del qual giren nocions com el dolor i la seva superació, el desig com a energia primordial o el camí en tant que metàfora essencial d'una existència habitada d'experiències, sempre en equilibri. En un article a Núvol, Francesc Parcerisas afirma:
«Maria Josep Escrivà s'esforça constantment per fer que el seu centre d'intel·lecció, el lloc des del qual considera que pot formular literàriament la distància que hi ha entre la seva experiència del món i de l'emoció damunt el paper, es mantingui agosaradament equilibrat entre la variada i abassegadora riquesa de la realitat i el desencís més eixut o escèptic del pensament.»[6]
En el camp de l'activisme cultural, Maria Josep Escrivà s'ha especialitzat a difondre el fet poètic mitjançant l'organització de recitals i de tertúlies poètiques en espais com el Café Sant Jaume i el Café Malvarrosa en la ciutat de València. Destaca el cicle dedicat a la poeta afganesa Nadià Anjoman; així mateix ha coordinat durant una dècada, des del CEIC Alfons el Vell, l'Homenatge a la Paraula.
És administradora del blog literari Passa la vida
Llibres publicats
[modifica]- Poesia[7]
- Remor alè, 1993.
- A les palpentes del vidre, 1998.
- Tots els noms de la pena, 2002.
- Flors a casa, 2007.[3]
- Serena barca, 2016.[8]
- Sempre és tard, 2020.[5]
- La casa sota la lluna. Antologia (1992-2022), 2023.
- Narrativa[7]
- El curt camí dels anys, 1994.
- Àngels de nata, 2013, (il·lustracions de Maria Alcaraz Frasquet).
- Companys de viatge a 10 de 2, 2015, (obra col·lectiva).
- La follia de viure a Entre dones, 2016, (obra col·lectiva).
- L'Home del Capell de Palla, 2017, (espectacle narratiu, musical i plàstic, que organitza el grup Onades; amb il·lustracions d'Amadeu Vives).
- Tenda d'animals, 2018.
- 1992 Premi Senyoriu d'Ausiàs March per Remor alè
- 1997 Premi Marià Manent per A les palpentes del vidre
- 2007 Jocs Florals de Barcelona per Flors a casa[3]
- 2017 Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (en l'apartat de poesia) per Serena Barca[4]
- 2018 Premi Carmesina de narrativa infantil per Tenda d'animals
- 2020 Premi Miquel de Palol de Poesia per Sempre és tard[10]
- 2021 Premi de la Crítica de poesia catalana per Sempre és tard[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Maria Josep Escrivà Vidal». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Biografia Maria Josep Escrivà». Associació d'escriptors en llengua catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ballart, Pere. «Bellesa supervivent». Avui, 27-12-2007.
- ↑ 4,0 4,1 «Els escriptors valencians premien Paco Esteve en novel·la i Joan Garí en assaig». Ara, 14-06-2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «L'impuls de la vida, entre el desig i el dolor». Diari de Girona, 22-09-2020.
- ↑ Parcerisas, Francesc. «El centre de la intel·lecció». Núvol, 04-12-2016.
- ↑ 7,0 7,1 «Obra de Maria Josep Escrivà». Associació d'escriptors en llengua catalana.
- ↑ Solà Coll, Jordi «Maria Josep Escrivà. “Jo sóc una poeta que mira”». Avui Cultura, 15-05-2016, pàg. 22-23.
- ↑ «Premis a Maria Josep Escrivà». Associació d'escriptors en llengua catalana.
- ↑ «L'impuls de la vida, entre el desig i el dolor». Diari de Girona.
- ↑ «Maria Josep Escrivà i Albert Pijuan guanyen els Premis de la Crítica 2021 en llengua catalana». dBalears, 05-06-2021 [Consulta: 6 juny 2021]. Arxivat 5 de juny 2021 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Vídeo amb Maria Josep Escrivà recitant “L'obscè”
- Maria Josep Escrivà a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (inclou antologia poètica)