Maria Josepa Colom i Sambola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 agost 1924  Cervera (Segarra) |
| Mort | 16 octubre 2017 (93 anys) Barcelona |
| Residència | Pakistan |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, gravadora |
| Premis | |
| |
Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, Segarra, 3 d'agost de 1924 - Barcelona, 16 d'octubre de 2017) fou una pintora i gravadora catalana, especialitzada en l'aiguafort i la tècnica de la punta seca, tot i que també va practicar la xilografia.[1][2]
Es va formar a l'Escola de la Llotja. Als anys 50 es va establir al Pakistan, i a finals de la dècada va guanyar el Premio Nacional de Grabado de Madrid (1958). Més endavant, el 1972, guanyaria el premi Ciutat de Barcelona, també de gravat.[2] Un any abans havia realitzat una exposició monogràfica a Cervera.[3]
Es conserva obra seva al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, al Museu d'Art de Sabadell i més de 3000 estampes i dibuixos originals a la Biblioteca de Catalunya.
Referències
[modifica]- ↑ Francesc Fontbona. La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Biblioteca de Catalunya, 1992, p. 350–. ISBN 978-84-7845-106-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Maria Josepa Colom i Sambola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mostra de gravats de Maria Josepa Colom. Casa de Cultura, 1971.