Maria Lluïsa Amorós Corbella
 Maria Lluïsa Amorós (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r agost 1954 (70 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Família | |
| Pare | Xavier Amorós Solà |
| Lloc web | maria-lluisa-amoros.webnode.cat |
 
| |
Maria Lluïsa Amorós Corbella (Reus, 1 d'agost de 1954) és una novel·lista i professora catalana.[1]
Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, delegació de Tarragona (avui URV) és catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, i va exercir la docència a l'INS Gaudí de Reus des del 1978 fins al 2016.[2][1] Com a membre del PEN Català va participar en el Fòrum 2004 Paraules i Futur a Palma.[3]
En el camp de la literatura, s'ha dedicat sobretot la novel·la i la novel·la juvenil. Des del seu debut, l'any 1986, amb Poppis i Isolda, ha publicat disset títols en llengua catalana. Amb Aquella tardor amb Leprechaun va obtenir un Premi Vaixell de Vapor 1987.[1]
Maria Lluïsa Amorós Corbella és filla del poeta Xavier Amorós Solà.[1]
Obra literària
[modifica]Es va iniciar amb novel·les juvenils com Poppis i Isolda (1986),[2] El misteri dels Farrioles (1987), Aquella tardor amb Leprechaun (Premi Vaixell de Vapor 1987), Dietari secret (1990), Jardí abandonat (1993), D'on véns, Jan? (1994), Una setmana de Pasqua (2000), Me'n torno al carrer Kieran (2008) i El misteri de la capsa magnètica (2015).[1]
Amb Els til·lers de Mostar (1996) va començar una etapa de novel·la per a adults que va continuar amb Vora el llac (1999), Un glop de calvados (2003), La força d'Aglaia (2016),[4][5] El retorn de l'Àngela (2017), La casa de Rose Warren (2018), Berenar sota les moreres (2019),[1] Els nens de la senyora Zlatin (2021) finalista Premi Ramon Llull de novel·la 2020. I, també, finalista del 22è Premi Joaquim Amat-Piniella.[6] Confidències vora el Tàmesi, 2023.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Maria Lluïsa Amorós Corbella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.[1]
- ↑ 2,0 2,1 «Quí és qui ? Amorós Corbella, Maria Lluïsa». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 4 març 2017].
- ↑ «El valor de la paraula: Conferència internacional del PEN al Fòrum Barcelona 2004», 01-05-2004. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ Marzo, Carlota. «Maria Lluïsa Amorós. La força d'Aglaia», 15-07-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-16. [Consulta: 16 desembre 2018].
- ↑ Perea Simón, Eugeni. «Maria Lluïsa Amorós. La força d'Aglaia», 05-07-2016. [Consulta: 16 desembre 2018].
- ↑ «finalista». Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 12 maig 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Maria Lluïsa Amorós Corbell al lloc web dels Escriptors del Camp de Tarragona
- Maria Lluïsa Amorós Corbell a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
- Maria Lluïsa Amorós Corbella a Libelista - Onada Edicions