Maria Majocchi

Maria Majocchi
	;
Biografia
Naixement	23 abril 1864 ; Cento (Itàlia)
Mort	8 agost 1917 (53 anys); Cento (Itàlia)
Activitat
Ocupació	escriptora, editora
Nom de ploma	Jolanda

Maria Majocchi Plattis, coneguda també com a Jolanda o, menys conegut, com a Viola d'Alba i Margheritina di Cento (Cento, 23 d'abril de 1864 – Cento, 8 d'agost de 1917) fou una escriptora i periodista italiana.^[1]

Biografia

Fou filla del músic i polític Antonio Majocchi i d'Agnoletti Lavinia, de qui va rebre un important bagatge literari i musical. Fou neta del filòleg Gaetano Majocchi, germana de l'escriptora Clementina Laura Majocchi, coneguda com a Bruna, i esposa del marquès Fernando Plattis, amb qui es va casar el 1884 i amb qui va tenir un fill, Giovan Battista, anomenat Gino. Va tocar música amb les seves germanes en companyia de la famosa violinista Amelia Sarti. El tenor Giuseppe Borgatti recordava que sovint s'aturava sota la finestra de casa seva per escoltar-les extasiat.

Va ser escriptora i periodista. El 1882 va escollir el pseudònim Jolanda, fent referència al nom d'un personatge de l'òpera Un joc d'escacs de Giuseppe Giacosa.

Va adquirir un excel·lent coneixement de la llengua francesa, tant que als 17 anys col·laborava com a traductora de relats breus amb la revista La Poupée modèle, a la qual estava subscrita.

Als 15 anys va debutar a la revista literària Cordelia participant al concurs Palestra delle giovinette amb el poema Il fior della ventura, publicat per la revista sota el pseudònim de Margheritina di Cento. Era un periòdic "per a noies joves" fundat el 1884 per Angelo De Gubernatis. Va editar la secció de correu i publicava ressenyes literàries amb el pseudònim de Viola d'Alba; va assumir-ne la direcció, després que la deixés Ida Baccini, des de 1911 fins a 1917 (any de la seva mort; després va ser dirigida per la seva germana Bruna). Va reunir els lectors amb l'Associació Cordelia pro-reclusi, creada per portar la lectura a les presons; l'associació va tenir èxit i va conduir al naixement de l'Associació Cordelia pro-ciechi, adreçada a les persones cegues, i promogué la revista escrita en braille.

Va col·laborar amb altres revistes diverses de l'època, entre les quals destaca Nuova Parola de Cervesato, Natura e arte, Fanfulla della domenica, Rassegana nazionale i Marzocco, de les quals va guanyar dos premis literaris. El 1898 fundà i dirigí Ressegna moderna di letteratura e arte, amb Luigi Federzoni, i el 1901 dirigí Vittoria Colonna. Periodico letterario scientifico per le donne italiane.

Va publicar moltes novel·les i col·leccions de narracions, publicades sobretot per l'editorial Cappelli. La seva novel·la més reeixida va ser Le tre marie, escrita el 1894, amb cent mil exemplars venuts i vint reimpressions. El 1906 la Societat Bibliografica Italiana va fer una enquesta que la va senyalar com l'escriptora més llegida de les biblioteques catòliques. El 1907 va publicar el llibre Eva regina. Va tenir un èxit considerable perquè a més dels temes habituals de la gestió de la llar hi tractava temes considerats escandalosos, com ara la menstruació, el sexe, el matrimoni, el part i el divorci.

Els temes recurrents de les seves obres han estat el rerefons de la denúncia social, amb alguns aspectes feministes. Va utilitzar tons moderats, intentant descobrir un punt de trobada amb els valors tradicionals; en particular va donar una gran importància a l'educació femenina, intentant posar-la en paral·lel amb la gestió de la casa, el creixement de la descendència i la religiositat.^[2]

Obres

Poesia

Fiori Secchi, Cappelli Editori, 1894

Contes

Fiammelle, Castrocaro (Forlì), Ed. Barboni, 1898
Le spose mistiche, Rocca S. Casciano, Stab. Tip. Licino Cappelli Edit., 1898
Sulla via degli incanti, Milà, Ed. L. F. Cogliati, 1906
Amor silenzioso: novelle, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1908

Novel·les

Iride, Firenze, Ed. Succ. Le Monnier, 1893
Le tre Marie, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1894
Il libro dei miraggi, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1894
Nel paese delle chimere : poemetti e fantasie, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1897
La rivincita, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1899
Sotto il paralume color di rosa, Florència: Ufficio della Rassegna Nazionale, 1900
Fiori e sogni, Milà, Ed. Stab. Tip. Della Casa Edit. Ditta Giacomo Agnelli, 1901
Alle soglie dell'eternità, Milà Palerm, Ed. Remo Sandron, 1902
La maggiorana, Rocca S. Casciano, Ed. Licinio Cappelli Tip. Edit., 1903
Suor Immacolata, Bolonya - Rocca San Casciano, Ed. L. Cappelli, 1904
Le indimenticabili, Milà, Libr. Edit., Lombarda, 1905
Dopo il sogno: Romanzo per signorine, Bologna, Ed. N. Zanichelli, 1906
Le ultime vestali, Città di Castello, Scuola Tip. Cooperativa Ed., 1908
Lettere a Lydia, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1908
Il crisantemo rosa, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1908
Accanto all'amore, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1909
Il Rosario d'ametiste: piccoli motivi poetici, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1909
Cor ultimum moriens, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1911
Prato fiorito, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1911
La Perla, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1917
Pagine mistiche, publicada pòstumament a càrre d'Arturo Lancellotti, Bolonya, Ed. Cappelli, 1919

Pròlegs

Ombre di sogni: versi d'Angiolo Lanza, Piacenza, Stabilimento tipografico piacentino, 1898
Piccole anime senza corpo di Ricciotto Canudo, Castrocaro, Stab. Tip. Amilcare Barboni Edit., 1898
La reginetta de Gastone Cavalieri, Milà, Remo Sandron Edit., 1900
Epistolario de Frédéric Chopin, traducció i notes de Gualtiero Petrucci, Rocca S. Casciano, Ed. Licinio Cappelli, 1907
Visioni umbre d'Alberto Cappelletti, Città di Castello, Soc. tip. editrice cooperativa, 1910
Tommasina Guidi nella vita e nell'arte, de Catina Rossi Tabellini, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1912
Fiori selvaggi d'Adele Albieri, Roma, Ed. G. U. Nalato, 1913
Fiabe antiche de Zeffira Bianchi Milanesi, Massa Marittima, Ed. F. Fiorini e C., 1913
Per amore! de Maria Dardi, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1914
Novelle italiche de Larissa Siotto Ferrari, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1915
Il batuffolo nero: pagine di Guerra de Lamberto Toschi-Vespasiani, Pavia, Ed. Tip. Succ. Bruni, 1916

Escrits de diverses classes

Le donne dei poemi di Wagner, Milano, Ed. Max Kantorowicz, 1893
Per la Croce rossa: discorso, Bolonya, Ed. Soc. Tip. Azzoguidi, 1890
Dal mio verziere: saggi critici, Rocca S. Casciano, Licinio Cappelli editore, 1896
Le ignote, Bologna, Ditta Nicola Zanichelli Tip. Edit., 1899
Il libro delle ore, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1901
Il rosario d'ametiste, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1901
Note d'arte e impressioni veneziane, Rocca S. Casciano, Licinio Cappelli Tip. Edit., 1903
Miniature francescane, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1907
Eva regina: il libro delle signore. Consigli e norme di vita femminile contemporanea, Milà, Ed. A. De Mohr e C., 1907
Donne che avete intelletto d'amore: conversazioni femminili, Rocca S. Casciano, Ed. L. Cappelli, 1909
L'arte del ricamo: Discorso inaugurale della Esposizione-vendita di lavori femminili, tenuto in Ferrara il 12 Maggio 1912, Ferrara, Ed. Tip. Bresciani Succ., 1912
Fiori del pensiero, Rocca San Casciano, Ed. Cappelli, 1912

Referències

↑ «Maria Majocchi Plattis detta Jolanda (1864 - 1917)». Comune di Cento, 01-02-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
↑ Majocchi, Maria a Enciclopedia Treccani

Bibliografia

Itinerari epistolari del primo Novecento: lettere e testi inediti dell'archivio di Alberto Cappelletti de Filippo Sallusto, Pellegrini Editore, 2006, p. 104-105, ISBN 978-88-81013-21-0.
101 donne che hanno fatto grande Bologna de Serena Bersani, Newton Compton Editori, 2015.
Storia dell'editoria nell'Italia contemporane de Maria Iolanda Palazzolo, Giunti Editore, 1997, p. 252.
Il torchio e le torri: editoria e cultura a Bologna dall'Unità al secondo dopoguerra de Gianfranco Tortorelli, Edizioni Pendragon, 2006, p. 278.
Grazia Deledda - Un singolare romanzo (quasi) d'amore de Maria Antonietta Piga Martini, Aletti Editore, 2013.
Narratrici e lettrici (1850-1950): le letture della nonna dalla Contessa Lara a Luciana Peverelli de Rita Verdirame, 2009, p. 92
Figura di vespa e leggerezza di farfalla: le donne e il cibo nell'Italia borghese di fine Ottocento d'Anna Colella, Giunti Editore, 2003, p. 46
Fornelli d'Italia de Stefania Aphel Barzini, Edizioni Mondadori, 2014
Maria Gioia Tavoni, Fortuna e personalità di un nom de plume. Jolanda, en Storie di donne. Contessa Lara, Anna Vertua Gentile, Ida Baccini, Jolanda, a càrrec de Pino Boero, Gènova, Brigati, 2002, pp. 89-129

[1] «Maria Majocchi Plattis detta Jolanda (1864 - 1917)». Comune di Cento, 01-02-2018. [Consulta: 8 juny 2020].

[2] Majocchi, Maria a Enciclopedia Treccani

[1]

[2]