Vés al contingut

Maria Matilde Almendros i Carcasona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Matilde Almendros)
Plantilla:Infotaula personaMaria Matilde Almendros i Carcasona
Biografia
Naixement10 octubre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1995 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, locutora de ràdio, directora de teatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRadio Nacional de España (1954–1978)
Ràdio Barcelona (1943–1954)
Ràdio 4 Modifica el valor a Wikidata
PartitPacte Democràtic per Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Diccionari Biogràfic de Dones: 675 Modifica el valor a Wikidata

Maria Matilde Almendros i Carcasona (Manresa, 10 d'octubre de 1922 - Barcelona, 15 de desembre de 1995) fou una actriu i locutora de ràdio catalana.[1] Va començar a fer teatre, mentre estudiava a l'escola d'Arts i Oficis i treballava en una fàbrica de sabates. El 1940 va fer la primera aparició radiofònica a EAJ 51 Ràdio Club Manresa,[2] mentre debutava com a primera actriu del Teatre Apolo.[3]

Biografia

[modifica]

Casada de ben jove, abandonà temporalment la seva carrera professional per traslladar-se a viure a Barcelona.[4] A partir de l'any 1943 va tornar als escenaris i tornar a actuar al Teatre Romea, on va participar l'any 1952 a l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra, juntament amb Maria Vila i Emília Baró. Degut al seu èxit, l'any 1953 ingressà a la companyia titular del teatre. Al costat de Màrius Cabré esdevingué la protagonista dels drames d'Àngel Guimerà, en especial Terra baixa, que es representà arreu de Catalunya. Després formà una companyia pròpia dedicada al repertori tradicional català.

El mateix any, 1943, s'incorporà al grup teatral de Ràdio Barcelona, sota la direcció del mestre Armand Blanch. A finals de la dècada dels quaranta, va conèixer el cap de programes de Radio Nacional de España a Barcelona, Joan Viñas i Bona, que la va convèncer per fer teatre a Radio Nacional i, des de l'any 1954,[5] li va proporcionar col·laboracions com a locutora de Radio Nacional de España a Catalunya.[6] Entre els programes amb més èxit destaquen, el magazine musical Fantasía amb Federico Gallo i Jorge Arande, i el programa diari De España para los Españoles, emès des del 1964 fins al 1978, on presentava peces musicals sol·licitades pels familiars d'emigrants espanyols a l'estranger, sobretot a Europa, i molt sovint acompanyades de missatges o lectures de cartes emotives.[4]

Considerada com una de les precursores de les primeres emissions de ràdio en català després de la Guerra Civil espanyola,[7] participà en la fundació Ràdio 4 on fou la primera veu que s'escoltà en l'emissió inaugural de la mateixa ràdio, el 13 de desembre de 1976.[8] Va participar en els programes Temps obert, La veu de la sardana, Paraula i pensament o Lliçons de català. Per altra banda, gràcies a la seva qualitat de veu, dicció i habilitats interpretatives va desenvolupar una notable carrera com a actriu de doblatge en castellà.[9] En televisió, intervingué a la sèrie de televisió Doctor Caparrós protagonitzada per Joan Capri,[10] emesa a Televisió Espanyola en les desconnexions del circuit català. La sèrie tingué gran èxit a Catalunya i rebé un Premi Ondas l'any 1980 com a Millor Programa Nacional de Televisió.[11] Per altra banda, a les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà a la província de Barcelona pel Pacte Democràtic per Catalunya, però no sortí escollida.[12][13]

Durant la seva carrera professional, va rebre nombrosos premis i guardons, entre els quals destaquen el Premi Ondas com a millor de locutora de ràdio l'any 1969[14] i la Creu de Sant Jordi l'any 1990, com a reconeixement a la seva carrera professional.[15] Després d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el 15 de desembre de 1995.[1] Com a homenatge pòstum, a Barcelona es troben uns jardins a l'interior d'una illa del barri de l'esquerra de l'Eixample anomenats Jardins de Maria Matilde Almendros en honor seu.[16]

Trajectòria teatral

[modifica]

Trajectòria cinematogràfica

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 G.C. «L'actriu de teatre i locutora manresana Maria Matilde Almendros mor als 73 anys». Regió 7, 16-12-1995.
  2. ↑ Ajuntament de Manresa «Maria Matilde Almendros i Carxasona 1922-1995». Cultura Ajuntmanet de Manresa, 1999.
  3. ↑ Sardans, Jordi «Maria Matilde Almendros Carcasona». El Pou de la Gallina, 70, pàg. 29-32.
  4. ↑ 4,0 4,1 Espinosa, 2014, p. 158.
  5. ↑ «Maria Matilde Almendros i Carcasona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Soler Mas, Francesc «Maria Matilde Almendros». Som, 162, pàg. 12-13.
  7. ↑ Manresa, Andreu. «María Matilde Almendros, locutora de Radio Nacional y actriz». El País, 16-12-1995. [Consulta: 19 gener 2015].
  8. ↑ «La voz de Maria Matilde Almendros se apaga a los 73 años». Revista - La Vanguardia, 16-12-1995. [Consulta: 19 gener 2015].
  9. ↑ «María Matilde Almendros - Ficha eldoblaje.com». [Consulta: 16 gener 2015].
  10. ↑ «Doctor Caparrós: la primera sèrie d'humor amb Joan Capri de protagonista». Doctor Caparrós. [Sant Joan Despí]: Corporación de Radio y Televisión Española, 2015. [Consulta: 16 gener 2015].
  11. ↑ «Premios Ondas 1980». Madrid: Prisa Digital, 2011. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2012. [Consulta: 11 març 2012].
  12. ↑ «Míting Pacte Democràtic per Catalunya». Barcelona: Gráficas Iberia, 1977. [Consulta: 16 gener 2015].
  13. ↑ «Candidatures: circumscripció de Barcelona - Pacte Democràtic per Catalunya». Eleccions generals 1977. Arxivat de l'original el 17 de gener 2015. [Consulta: 16 gener 2015].
  14. ↑ «Palmarés 1969». Premios Ondas. Arxivat de l'original el 11 de maig 2019. [Consulta: 16 gener 2015].
  15. ↑ Espinosa, 2014, p. 160.
  16. ↑ «Interior d'Illa Jardins de Maria Matilde Almendros». Guia Barcelona. Arxivat de l'original el 17 de gener 2015. [Consulta: 17 gener 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Espinosa i Mirabet, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, 2014 (Orígens de Albertí ; 14). ISBN 9788472461000. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Matilde_Almendros_i_Carcasona&oldid=34318590»