Vés al contingut

Província de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Barcelona
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusprovíncia d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 27′ N, 2° 05′ E / 41.45°N,2.08°E / 41.45; 2.08
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.704.697 (2021) Modifica el valor a Wikidata (738,34 hab./km²)
Gentilicibarceloní, barcelonina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície7.726,36 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Punt més altla Tosa (2.536 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell mitjà del mar (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1822 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuDiputació de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
• Presidenta Modifica el valor a WikidataLluïsa Moret i Sabidó (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-B Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES511 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdiba.cat… Modifica el valor a Wikidata

Barcelona[1] és una província de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.[2][3] El govern provincial és la Diputació de Barcelona amb seu a l'edifici Casa Serra a la rambla de Catalunya de la ciutat de Barcelona.

Història

[modifica]
Escut no oficial de la província

La província de Barcelona té el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Pierre François Charles Augereau. La prefectura de Barcelona incloïa el Solsonès. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francès de Napoleó I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.

En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la província de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloïa la regió de Girona.

El 1822 es va aprovar una nova divisió territorial. La província amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de província de Catalunya. Excloïa el Penedès i incloïa la Cerdanya.

El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisió provincial que ha estat en vigor excepte en el període del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1931 al 1939 substituïda per la Generalitat republicana, en que la Diputació va ser-ne el punt de partida de la nova institució.[4][5]

Futur

[modifica]

Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Barcelona sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Barcelona i el de la Catalunya Central, o bé tres, incloent-hi la vegueria de l'Alt Ter.[6]

Territori

[modifica]

Municipis

[modifica]

Els vint-i-un municipis més habitats de la província són els següents (2023):

  1. Barcelona (1.660.122 hab.)
  2. L'Hospitalet de Llobregat (274.455 hab.)
  3. Badalona (225.957 hab.)
  4. Terrassa (225.277 hab.)
  5. Sabadell (218.300 hab.)
  6. Mataró (129.870 hab.)
  7. Santa Coloma de Gramenet (119.862 hab.)
  8. Sant Cugat del Vallès (97.530 hab.)
  9. Cornellà de Llobregat (90.303 hab.)
  10. Sant Boi de Llobregat (83.919 hab.)
  11. Rubí (80.044 hab.)
  12. Manresa (78.877 hab.)
  13. Vilanova i la Geltrú (68.854 hab.)
  14. Castelldefels (68.427 hab.)
  15. Viladecans (66.677 hab.)
  16. El Prat de Llobregat (65.516 hab.)
  17. Granollers (63.092 hab.)
  18. Cerdanyola del Vallès (57.879 hab.)
  19. Mollet del Vallès (51.824 hab.)
  20. Esplugues de Llobregat (46.921 hab.)
  21. Sant Feliu de Llobregat (46.056 hab.)

Comarques

[modifica]

La província conté les següents comarques:

A més a més, inclou el municipi de Fogars de la Selva de la comarca de la Selva.

Partits judicials

[modifica]
Partits judicials de Barcelona.

La província de Barcelona està dividida administrativament en 25 partits judicials.[7]

Partits judicials de la província de Barcelona
Partit judicial Nombre
mun. 		Població
(hab) [2009] 		Superfície
(km²) 		Densitat
(hab/km²)
1 Martorell 9 130.888 152,5 858,1
2 Manresa 35 184.642 1.300,6 142,0
3 Granollers 35 286.536 769,7 372,3
4 Mataró 17 279.770 179,4 1.559,5
5 Vic 49 151.576 1.193,1 127,0
6 Arenys de Mar 13 138.038 247,4 558,0
7 Igualada 32 108.946 850,6 128,1
8 Berga 30 41.525 1.129,3 36,8
9 Vilafranca del Penedès 26 102.131 545,9 187,1
10 Badalona 3 263.578 27,6 9.553,4
11 Barcelona 1 1.621.537 98,2 16.510,9
12 Sant Boi de Llobregat 4 99.381 54,1 1.837,3
13 Sabadell 9 305.237 222,4 1.372,3
14 Vilanova i la Geltrú 7 145.288 231,8 626,8
15 Terrassa 6 235.328 181,3 1.298,0
16 Sant Feliu de Llobregat 10 181.110 131,5 1.377,6
17 Hospitalet de Llobregat, l' 1 257.038 13,6 18.872,1
18 Santa Coloma de Gramenet 1 119.717 7,1 16.885,3
19 Cerdanyola del Vallès 5 174.111 67,8 2.566,9
20 Cornellà de Llobregat 1 86.519 6,8 12.686,1
21 Gavà 4 177.834 114,2 1.557,9
22 Mollet del Vallès 7 106.897 48,1 2.222,9
23 Esplugues de Llobregat 2 62.673 12,3 5.083,0
24 Rubí 3 164.217 111,5 1.472,7
25 Prat de Llobregat, el 1 63.418 31,5 2.011,4
Barcelona 311 5.487.935 7.728,2 710,1

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16.681 16.452 14.030 166.133 345.042 713.734 836.887 902.970 1.054.541 1.141.733

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.349.282 1.800.638 1.931.875 2.232.119 2.877.966 3.929.194 4.620.056 4.738.354 4.662.874 4.662.874

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.628.277 4.666.271 4.736.277 4.906.117 5.117.885 5.309.404 5.416.447 5.507.813 5.519.370 5.462.583

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.489.294
 5.571.822
 5.635.043
 - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Museus

[modifica]

La província de Barcelona compta amb 304 equipaments museístics.[8]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Barcelona
  1. ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
  2. ↑ «Província de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Padró 2010 províncies de Catalunya». IDESCAT. [Consulta: 30 setembre 2010].
  4. ↑ «Història de la Diputació de Barcelona». Arxivat de l'original el 2021-09-29. [Consulta: 29 setembre 2021].
  5. ↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1995. ISBN 84-232-0487-1. 
  6. ↑ «Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.». DOGC. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2010].
  7. ↑ «Partidos judiciales de la provincia de Barcelona». [Consulta: 28 agost 2021].
  8. ↑ «Museus de Barcelona». Arxivat de l'original el 2011-08-29. [Consulta: 29 desembre 2010].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Província_de_Barcelona&oldid=34109512»