Maria Perpinyà i Sais
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1901  Verges (Baix Empordà) |
| Mort | 6 juliol 1994 (92 anys) Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Maria Perpinyà i Sais (Verges, Baix Empordà, 6 de desembre de 1901 – Banyoles, Pla de l'Estany, 6 de juliol de 1994) fou una poeta, periodista i traductora catalana. Es donà a conèixer a partir de 1925 després de diverses publicacions a la premsa.[1]
Era filla de Narcís Perpinyà i Ros natural de Verges i de Pietat Sais i Perpinyà natural de Torroella de Montgrí casats a Verges l'any 1892.[2] Els anys 1928 i 1929 va veure editats alguns poemes seus en publicacions com Ciutat, de Manresa, El Dia, de Terrassa, Joia, de Badalona, La Revista, La Nova Revista, D'Ací d'Allà, La Nau o La Veu de Catalunya, per exemple. I s'incorporà com a redactora al diari catòlic El Matí, just quan es fundava.[1]
Fou membre de l'APEC i de la secció femenina d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC). El 1930 signà el manifest pro amnistia de les dones. També es dedicà a fer recitals poètics en diferents entitats i a la traducció, especialment del francès i a la correcció del català. L'any 1948, va guanyar l'Accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals celebrats a París, amb el poema “A la Verge de Montserrat”. La Guerra Civil va truncar la seva carrera, ja que després de la guerra es va anar tancant en el seu món, i tot i que va continuar escrivint fins a una edat avançada, només va publicar algun poema en Les Cinc Branques (1975) i en el recull de 31 poetes d'avui (1977). Estigué casada amb el periodista i escriptor Lluís Jordà i Cardona.
Maria Perpinyà va revisar el llenguatge de la Processó de Verges i el va adaptar a un de més comprensible, sense que perdés rigor ni originalitat. L'any 1977 es va posar música a la seva poesia "Dansa de la Mort a Verges Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine." i l'acte va ser retransmès per televisió.
El novembre de 2009, la Diputació de Girona va publicar el llibre Antologia de poemes – Maria Perpinyà, número 22 de la col·lecció Josep Pla.
Obra
[modifica]Llibres
[modifica]- Poemes (1931)
- Terra de vent (1936)
- Antologia de poemes (2009)
Traduccions
[modifica]Va traduir Els miserables de Victor Hugo,[3] no publicat fins el 2002 per Brau Edicions, de Figueres.[4][5] D’Hugo també va traduir Notre-Dame de París, que ha estat reeditada per Brau Edicions.[6]
Entre les seves traduccions d'altres autors destaca Remordiment de Jeanne de Coulomb i Les aventures de Polzet de Claude Roen, publicades el 1930.[7] A més, la seva obra inclou correccions i traduccions d'altres textos en llengua catalana.
Mitjans de premsa en els que va fer col·laboracions
[modifica]- D'ací i d'allà
- Ciutat (revista)
- La Nau
- Esplai
- Llegiu-me
- Joia
- La Revista
- El Dia (Terrassa)
- La Nova Revista (1927-1929)[8]
- La Veu de Catalunya
Segons algunes informacions, també col·laborà a:
- Revista d'Olot
- Diari de Mataró
- L'Avi Munné (Sant Feliu de Guíxols)
- Aires de la Conca (Montblanc)
- La Riuada (Móra d'Ebre)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Maria Perpinyà i Sais». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Llibre de Matrimonis (1886-1946) pàg.32». Arxiu Diocesà de Girona.Verges. Parròquia de Sant Julià i Santa Basilissa.
- ↑ «Hugo, Victor – PHTE · Portal digital de Historia de la traducción en España». [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ Bartis, Cristina Vilà. «Brau manté l’idil·li amb Victor Hugo reeditant «Els miserables» en català» (en castellà), 09-03-2024. [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «Els miserables - BRAU edicions». [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «Notre-Dame de París - BRAU edicions». [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «Biografia | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «Nova revista, La. Núm. 29 (maig 1929)». ARCA - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.
Bibliografia
[modifica]- Real, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de Preguerra. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415779-2.