Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança
Nom original | (pt) Maria Pia de Saxe-Coburgo Gotha e Bragança |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 març 1907 Lisboa (Portugal) |
Mort | 6 maig 1995 (88 anys) Verona (Itàlia) |
Sepultura | Cementiri monumental de Verona |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | escriptora |
Altres | |
Títol | Duc de Bragança Duquessa Princesa |
Família | Dinastia Bragança i Casa de Bragança-Saxònia-Coburg i Gotha |
Cònjuge | Francesco Javier Bilbao Batista Giuseppe Blais Antonio da Costa Amado-Noivo |
Fills | Fátima Francisca of Saxe-Coburg and Gotha Braganza () Francesco Javier Bilbao Batista Rosario Poidimani Maria Cristina Blais of Saxe-Coburg Gotha and Braganza () Giuseppe Blais |
Pares | Carles I de Portugal (discutit) i Maria Amélia de Laredó e Murça |
Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança[1] (Lisboa, 13 de març del 1907 – Verona, 6 de maig del 1995) va ser una pretendent als títols d'infanta de Portugal, de duquessa de Bragança al tron de Portugal.[2]
El seu dret a aquests títols, però, ha estat discutit, a causa del seu origen suposadament bastard i no és reconeguda per la dinastia Bragança com a membre. La Constitució portuguesa del 1826 només atorga drets successoris als descendents legítims dels reis de Portugal.
Orígens familiars
[modifica]Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança va néixer a la capital del regne el 13 de març de 1907, i se suposa que era filla bastarda del rei Carles I de Portugal amb Maria Amèlia Laredó e Murça. Per via paterna seria neta del rei Lluís I de Portugal i de la princesa de Sardenya i reina de Portugal Maria Pia de Savoia, i besneta de la reina Maria II de Portugal i del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha.
Morí a Verona, a Itàlia, el 6 de maig del 1995.
Descendents
[modifica]- Fátima Francisca Xaviera Iris Bilbao de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança (1932-1982)
- Maria da Gloria Cristina Amèlia Valéria Antónia Blais de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança (1947-)
- Rosario Poidimani (1941-) suposadament fill adoptat.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Maria Pia de Saxe-Cobourg Bragance; Mémoires d'une infante vivante. Paris: Del Duca, 1957
- Humberto Delgado; Memórias (Colecção "Compasso do tempo"). Lisboa, 1974, pp. 233-234
- Manuel de Bettencourt e Galvão; Ao Serviço d'El-Rei (Cadernos Políticos), Lisboa: Gama, 1949, pp. 123-129
- A.H. de Oliveira Marques; História de Portugal - Vol. III'. Lisboa, 1982
- Jean Pailler; Maria Pia: A Mulher que Queria Ser Rainha de Portugal. Lisboa: Bertrand, 2006
- Jean Pailler; A Tragédia da Rua do Arsenal. Lisboa. Editorial Planeta, 2009.
- Mariano Robles Romero Robledo, José António Novais; Humberto Delgado : assassinato de um herói. Lisboa, 1974
- Fernando Luso Soares; D. Maria Pia, duquessa de Bragança contra D. Duarte Pio, o senhor de Santar. Lisboa: Minerva, 1983
- Mário Soares; Portugal amordaçado: depoimento sobre os anos do fascismo. Lisboa: Arcádia, 1974, pp. 274–278.
- Francisco de Sousa Tavares; O caso de Maria Pia de Bragança (13/5/83), in Escritos Políticos I, Porto, Mário Figuerinhas, 1996, pp. 246–251
- José María Zavala; La Infanta Republicana: Eulalia de Borbón, la oveja negra de la Dinastía, Madrid: Plaza & Janes, 2008.
- José María Zavala; Bastardos y Borbones. Los hijos desconocidos de la dinastía, Madrid: Plaza & Janes, 2011.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Casa Reial de Portugal (portuguès) (anglès)
- Museu de la Casa Reial de Portugal Arxivat 2008-07-21 a Wayback Machine. (portuguès) (anglès)