Vés al contingut

Maria Rubert de Ventós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Rubert de Ventós
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansXavier Rubert de Ventós Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmariarubertarquitecta.blogspot.com.es Modifica el valor a Wikidata

Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956) és una arquitecta i professora d'Urbanisme catalana.

Biografia

[modifica]

Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l'any 1981. Va obtenir el títol de Doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya l'any 1993[1] amb la tesi de títol Places porxades a Catalunya: el projecte vuitcentista dirigida per Manuel de Solà-Morales i Rubió dins del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona.[2] Maria Rubert és germana de Xavier Rubert[3] i tia de Gino Rubert[4] i de Xita Rubert.[5] Va ser cunyada de Luisa Castro.[6]

És docent a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i al Màster Universitari en Paisatgisme de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser nomenada professora titular d'universitat l'any 1994.[7] Va ser la primera dona d'Espanya en aconseguir ser catedràtica d'Urbanisme l'any 2011.[8][9] Ha impartit docència en diverses universitats als Estats Units, Xile, Alemanya o Itàlia.[1][10]

Entre els projectes que ha dut a terme destaquen l'ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid juntament amb Josep Parcerisa i Oriol Clos,[11] el Projecte Director per a l'Àrea Olímpica de la Diagonal juntament amb Oriol Clos,[12] la participació en l'ordenació de l'àmbit Besòs-Mar[13] i, juntament amb Josep Parcerisa, el pla d'ordenació sector Perú-Pere IV del Districte 22@.[14][15] Fora de Barcelona, també ha treballat en projectes com ara el Plan Especial del Sector Hondón a Cartagena juntament amb Josep Parcerisa[16] i ha participat en el Pla Parcial del Sector Central de Pineda de Mar.[16]

És autora, entre d'altres, del llibre Places porxades a Catalunya (UPC, 2006).[17]i coautora juntament amb Josep Parcerisa de Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001)[18] i La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000).[19][8]

Ha publicat articles d'urbanisme, ciutat i paisatge, tant en revistes locals, com nacionals i internacionales (Arquitecturas Bis, Ur-revista, Cuadernos de Arquitectura),[10] y para la Trienale de Milán[20] o el MACBA de Barcelona.[21] Destaquen, “Más de 10 años de 22@” en Visions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (2010)[22] o “Urban transformation (in Latin America) through mass transit” en Harvard Design Magazine (2011).[23] Col·labora[24] habitualment en mitjans com El Periódico de Catalunya.

El 2006 va guanyar el Premi a la Iniciativa Periodística de la convocatòria del Premio Nacional de Urbanismo del Ministerio de la Vivienda 2004.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Más es más : sociedad y cultura en la España democrática, 1986-2008, 2009, p. 247. ISBN 978-3-95487-036-3. 
  2. ↑ Rubert de Ventós, Maria «Places porxades a Catalunya. El projecte vuitcentista». TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), 22-03-1993. ISSN: 1765-2014.
  3. ↑ «El Pèplum ret homenatge a Xavier Rubert de Ventós». [Consulta: 26 maig 2024].
  4. ↑ «Gino Rubert». [Consulta: 26 maig 2024].
  5. ↑ Aragay, Ignasi. «Rubert de Ventós, la Xita i tots els amics», 17-09-2019. [Consulta: 26 maig 2024].
  6. ↑ «Fallece a los 83 años el filósofo Xavier Rubert de Ventós» (en castellà), 28-01-2023. [Consulta: 26 maig 2024].
  7. ↑ «RESOLUCIÓ d'1 de febrer de 1994, de nomenament de la senyora Maria Rubert de Ventós com a professora titular d'universitat.». Arxivat de l'original el 2022-02-28. [Consulta: [28-02-2022]].
  8. ↑ 8,0 8,1 Arias Laurino, Daniela. «María Rubert de Ventós 1956» (en castellà). Bloc Un dia una arquitecta, 04-10-2015. [Consulta: 21 gener 2022].
  9. ↑ «BOE.es - BOE-A-2011-14449 Resolución de 15 de julio de 2011, de la Universidad Politécnica de Cataluña, por la que se nombra Catedrática de Universidad a doña Maria Rubert de Ventos.». [Consulta: 25 febrer 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 Laurino, de Daniela Arias. «María Rubert de Ventós 1956» (en castellà), 04-10-2015. [Consulta: 28 febrer 2022].
  11. ↑ «Concurso para la ampliación del Congreso de los Diputados. Madrid». Arquitectura, 266, 1987, pàg. 31-32.
  12. ↑ Barcelona : la ciutat i el 92.. [Barcelona]: Institut Municipal de Promoció Urbanística, DL 1990, p. 274-275. ISBN 84-87647-02-2. 
  13. ↑ Modificació del Pla general metropolità al sector del front litoral i el marge dret del riu Besòs. Sant Adrià de Besós, 2000. Número d'expedient: 1999 / 003017 / M. 
  14. ↑ 22@bcn, S. A.; Barcelona, Ajuntament de Pla Especial de Reforma Interior del Sector Perú-Pere IV de la MPGM per a la Renovació de les Àrees Industrials del Poblenou -districte d'activitats 22@bcn- : aprovació definitiva, 2003.
  15. ↑ Pere IV : scan Poblenou Barcelona : urbanística 2 2016, la ciutat per parts. Barcelona: Grup de Recerca Laboratori d'Urbanisme, D.L. 2016, p. 207-212. ISBN 978-84-617-5609-4. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Rubert de Ventós, Maria «Crecer, transformar, intermediar: la manzana como soporte». Visions, 5, 5-2006, pàg. 28–35.
  17. ↑ «Maria Rubert de Ventós». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  18. ↑ Parcerisa, Josep. Metro. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 84-8301-655-9. 
  19. ↑ Parcerisa Bundó, Josep. La ciudad no es una hoja en blanco. 2ª ed. [Barcelona]: Laboratori d'Urbanisme, 2014. ISBN 978-84-697-0228-4. 
  20. ↑ Il centro altrove : periferie e nuove centralità nelle aree metropolitane.. Milano: Electa, 1995. ISBN 88-435-5295-3. 
  21. ↑ Sert, José Luis. Sert : arquitecto en Nueva York. Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 1997. ISBN 84-89698-30-9. 
  22. ↑ Rubert de Ventós, Maria «Más de 10 años de 22@: Maria Rubert, professora del departament d’Urbanisme de l’ETSAB». Visions, 8, 11-2010, pàg. 104–107.
  23. ↑ Rubert, Maria «Urban transformation (in Latin America) through mass transit». Harvard Design Magazine, 34, 2011, pàg. 186-189.
  24. ↑ «Maria Rubert». El Periódico de Catalunya, 21-01-2022. [Consulta: 21 gener 2022].
  25. ↑ Urban, Editor «Premio Nacional de Urbanismo a la Iniciativa Periodística.» (en castellà). Urban, 11, 02-06-2011, pàg. 118. ISSN: 2174-3657.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Rubert_de_Ventós&oldid=34201438»