Maria Soledad Iparraguirre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Soledad Iparraguirre Guenechea  25 abril 1961 (63 anys)Eskoriatza (Guipúscoa) |
| Altres noms | Anboto Marisol (–1994) Marixol |
| Activitat | |
| Membre de | |
| Família | |
| Parella | Mikel Antza |
| Pare | Xanti Iparragirre |
Maria Soledad Iparraguirre «Anboto» (Eskoriatza, 25 d'abril de 1961) és una activista política basca i històrica militant d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA).[1][2]
Biografia
[modifica]Procedent d'una família de militants de l'organització armada ETA, va ser integrant del comando Araba el 1984 i fins a la seva desarticulació el 1986, de l'escamot itinerant el 1991 i 1992, membre del comando Madrid entre 1993 i 1995 i del comando Itsasadar el 2006.
Arran de la detenció d'Iñaki Picabea, Anboto va ser anomenada responsable dels taldes legals entre principis de 1993 i finals de 1998, i des de llavors s'ocupà del cobrament, gestió i distribució de l'impost revolucionari.[3] Fou considerada una de les membres del Comitè Executiu de l'organització armada juntament amb el seu company sentimental, Mikel Antza, amb qui vivia a una casa del germà de Robèrt Arricau entre 1999 i 2004 a Salias,[4] Ignacio Gracia Arregi, Asier Oiartzabal i José Luis Arrieta.
Anboto fou detinguda a França el 2004 amb Mikel Antza[5] i, després de complir dos anys de condemna a l'Estat francès, van ser traslladats a l'Estat espanyol per ser jutjats. Anboto fou succeïda al capdavant de l'aparell financer per Ainhoa Ozaeta Kuraia.[6]
L'any 2011, va ser l'encarregada, amb Josu Ternera, de llegir el comunicat d'ETA sobre el cessament definitiu de l'activitat armada «a fi d'obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i la superació de la confrontació».[7] El 2018, ambdós també van anunciar la dissolució definitiva de l'organització armada, el desmantellament del conjunt de les seves estructures i el final de la seva trajectòria política.[8]
L'any 2021, Anboto va acceptar una condemna de 15 anys de presó per planejar assassinar el rei Joan Carles I d'Espanya en la inauguració del Museu Guggenheim de Bilbao el 1997 «sempre i quan no comportés cap risc per a persones alienes a l'aparell de l'Estat».[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Iparragirre denuncia el silencio sobre las torturas en un juicio en la AN y la jueza le corta» (en castellà). Naiz, 10-03-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Segunda absolución para Iparragirre, tras un informe policial presentado 34 años después» (en castellà). Naiz, 06-04-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ Irene Dorta. «El juez que investiga el atentado de Santa Pola acuerda prisión para 'Anboto' a la espera del permiso de Francia» (en castellà). El Independiente, 19-10-2023. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ «Francia condena a cuatro franceses por alojar a dirigentes etarras» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2018. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ del Burgo, Jaime Ignacio. 11-M. El atentado que cambió la historia de España (en castellà). La Esfera de los Libros, 2014, p. xiii. ISBN 849060083X.
- ↑ «Ozaeta fue la sucesora de Iparraguirre al frente de la contabilidad de ETA» (en castellà). El Economista, 20-05-2014. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ «Los etarras Josu Ternera y Marixol Iparragirre leen el comunicado de la disolución de ETA» (en castellà). El Periódico, 03-05-2018. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «ETA anuncia oficialment la seva dissolució en un comunicat». Ara, 03-05-2018. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Anboto acepta otros 15 años de cárcel por ordenar matar al rey Juan Carlos» (en castellà). EFE, 14-09-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].