Maria Teresa Batlle i Fabregat
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1926 Barcelona |
Mort | 23 setembre 2011 (84/85 anys) Barcelona |
Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Maria Teresa Batlle i Fabregat (Barcelona, 1926 - 23 de setembre de 2011)[1] fou una soprano lírica dramàtica catalana, pertanyent a l'elenc del Gran Teatre del Liceu de Barcelona entre els anys 1953 i 1970.[2]
Era filla de Salvador Batlle i Mercè Fabregat. Va néixer al carrer Boscà, 18 pral. de Barcelona.[1] Va estudiar cant amb Jaume Francisco Puig, que fou professor també dels tenors barcelonins Jaume Aragall i Josep Carreras, i el baríton barceloní Vicenç Sardinero. També va estudiar amb la mezzosoprano barcelonina Dolors Frau.[3] Va guanyar al Conservatori del Liceu un primer premi amb medalla de plata l'any 1953.[4] Més tard va marxar a Itàlia a completar els seus estudis.[5]
Les primeres actuacions en públic de Teresa Batlle daten de 1950, cantant com alumne amb l'Orquestra de Cambra del Conservatori del Liceu sota la direcció de Gabriel Rodó.[6] Aquestes actuacions amb l'Orquestra del Liceu, fora dels escenaris d'òpera, es van produir al llarg dels anys 1950 a 1954.
Va treballar al Liceu al llarg de diverses temporades, en les següents òperes:
- 1953 - La Traviata, de Giuseppe Verdi (4 de novembre), paper secundari.[7]
- 1954 - Die Walküre, de Richard Wagner (21 gener), una de les valquíries.[8]
- 1958 - Maria Egiziaca, d'Ottorino Respighi (gener).[9]
- 1958 - Adriana Lecouvreur, de Francesco Cilea (9 de febrer).[10]
- 1959 - Die Walküre, de Richard Wagner (23 gener), una de les valquíries.[11]
- 1959 - Hänsel und Gretel, d'Engelbert Humperdinck (19 de desembre), primera representació en castellà de l'òpera.[12]
- 1961 - La flauta màgica, de Mozart (13 gener 1961), una de les tres dames de la Reina de la Nit.[13]
- 1962 - Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti (29 de gener).[14]
- 1963 - La Traviata, de Verdi (16 de novembre).[15]
- 1965 - Aida, de Verdi (11 de novembre).[16]
- 1966 - Il Trovatore, de Verdi (11 gener).[17]
- 1967 - Lucia di Lammermoor, de Donizetti (21 de novembre).[18]
- 1967 - Andrea Chénier, d'Umberto Giordano (9 de desembre).[19]
- 1968 - Macbeth, de Verdi (desembre).[20]
- 1970 - Norma, de Vincenzo Bellini (8 de gener).[21]
A més de les actuacions al Liceu, va mantenir també una carrera de concertista. El maig de 1960 va estrenar al Palau de la Música Catalana l'obra Poema de la Resurrecció, de Joan Altisent, amb lletra de Miquel Melendres.[22] Del mateix autor, el novembre de 1964 va participar en l'estrena del ballet Gaviotas, acompanyant l'Orquestra del Liceu dirigida pel mestre Eugeni M. Marco.[23]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Naixements.Any 1926. Registre núm.530 Jutjat Lonja. (pdf pàg.26)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1926.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 23-12-2011, pàg. 40.
- ↑ Gasch, Sebastiá «Dolores Frau, barcelonesa universal». Destino, 03-09-1966, pàg. 31.
- ↑ «Anunci de concert de Ràdio Espanya de Barcelona». Hoja del lunes, 06-07-1953, pàg. 9.
- ↑ «Un forjador de valores para la ópera de Barcelona». La Vanguardia, 02-10-1966, pàg. 54.
- ↑ «La Orquesta de Cámara del Conservatorio del Liceo». La Vanguardia, 14-04-1950, pàg. 14.
- ↑ «Liceo - Inauguración de la temporada de invierno». La Vanguardia, 05-11-1953, pàg. 15.
- ↑ «Liceo - "La Walkyria"». La Vanguardia, 22-01-1954, pàg. 16.
- ↑ «Gran Teatro del Liceo». Hoja del lunes, 06-01-1958, pàg. 5.
- ↑ U.F.Z. «Liceo- Reposición de Adriana Lecouvreur con Renata Tebaldi». La Vanguardia, 11-02-1958, pàg. 23.
- ↑ «Liceo - "La Walkyria"». La Vanguardia, 24-01-1959, pàg. 24.
- ↑ «Reposición de "Hänsel y Gretel"». La Vanguardia, 17-12-1959, pàg. 31.
- ↑ «Liceo - Reposición de ""La flauta mágica"». La Vanguardia, 14-01-1961, pàg. 34.
- ↑ «La mejor función de la temporada en el Liceo». La Vanguardia, 30-01-1962, pàg. 23.
- ↑ «El profuso calendario musical del presente mes de noviembre». La Vanguardia, 08-11-1963, pàg. 35.
- ↑ «Una buena "Aida" con la presentación del tenor Charles Craig». La Vanguardia, 12-11-1965, pàg. 44.
- ↑ «Cartelera». Hoja del lunes, 10-01-1966, pàg. 22.
- ↑ «"Lucia di Lammermoor" ha sido un éxito para sus protagonista y una sorpresa por su presentación escénica». La Vanguardia, 22-11-1967, pàg. 36.
- ↑ «Ambiente de apasionamiento para la "Andrea Chenier" cantada por Richard Tucker». La Vanguardia, 10-12-1967, pàg. 44.
- ↑ Hoja del lunes, 16-12-1968, pàg. 40.
- ↑ «Una "Norma" sensacional y un triunfo sin precedentes de Montserrat Caballé y Fiorenza Cossotto». La Vanguardia, 09-01-1970, pàg. 42.
- ↑ «Conciertos Sacros». Ritmo, 5-1960, pàg. 14.
- ↑ «Presentación de la compañía de Braunschweig con la ópera "Ariadne auf Naxos" y estreno del ballet "Gaviotas"». La Vanguardia, 29-11-1964, pàg. 44.