Maria Tomásia Figueira Lima
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1826  Sobral (Brasil) | ||
| Mort | 1902 (75/76 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista | ||
.jpg)
Maria Tomásia Figueira Lima (Sobral, 1826 - 1902) va ser una aristòcrata i abolicionista brasilera.[1] L'any 1882, juntament amb Elvira Pinho i d'altres dones,[2][nota 1] va participar en la fundació de la Sociedade das Senhoras Libertadoras (o Cearenses Libertadoras)[nota 2] amb l'objectiu de lluitar per l'abolició de l'esclavitud, organització que també va presidir.[5][3][6] Aquesta agrupació es va convertir en la primera del seu tipus que va ser conformada i liderada exclusivament per dones.[2]
Figueira Lima va pertànyer a les famílies tradicionals Figueira de Melo, Xerez i Viriato de Medeiros,[6] i va contreure matrimoni amb el també abolicionista Francisco de Paula de Oliveira Lima.[7]
Notes
[modifica]- ↑ Aquest grup el van conformar també les aristòcrates Francisca Nunes da Cruz, Carolina Cordeiro, Luduvina Borges, Eugênia Amaral, Jacinta Souto, Maria Teófilo Morais, Maria Nunes Façanha, Lina Bezerra i Joana Bezerra, entre d'altres.[3]
- ↑ En el Dicionário da escravidão negra no Brasil s'indica que s'haura instal·lat el 5 de gener de 1883 amb el nom de "Sociedade Abolicionisa Feminina".[4]
Referències
[modifica]- ↑ Schumaher, Schuma. Dicionário Mulheres do Brasil: de 1500 até a atualidade (en portugués). Editora Zahar, 2000.
- ↑ 2,0 2,1 de Novaes Marques, Teresa Cristina. Abrealas: o feminismo na virada do século XIX/XX (en portugués). REDEH, Rede de Desenvolvimento Humano, p. 56.
- ↑ 3,0 3,1 Girão, Raimundo. Pequena história do Ceará (en portugués). Edições Universidade Federal do Ceará, 1984, p. 294.
- ↑ Moura, Clóvis. Dicionário da escravidão negra no Brasil (en portugués). EdUSP, 2004, p. 434. ISBN 978-853-140-812-0.
- ↑ «Maria Tomásia» (en portugués). Cabeça de negro. nacaofortaleza.com. Arxivat de l'original el 2010-02-20. [Consulta: 21 agost 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Secretaria de Cultura, Turismo e Desporto. Da senzala para os salões: (coletânea) (en portugués). Secretaria de Cultura, Turismo e Desporto, 1988, p. 219.
- ↑ Goncalves Ferreira, Luzila. Suaves amazonas: mulheres e abolição da escravatura no nordeste (en portugués). Ed. Universitária, UFPE, 1999, p. 236. ISBN 978-857-315-153-4.