Maria Tort Xirau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 maig 1924  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 6 juny 2018 (94 anys) Figueres (Alt Empordà) |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, editora d'imatges |
| Ocupador | Educa Borràs The Walt Disney Company |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | José García Sánchez |
| Mare | Maria Xirau Rumbado |
Maria Tort Xirau (Figueres, 26 de maig de 1924 – 4 de juny de 2018) fou una pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica empordanesa.[1][2]
Malgrat no haver signat mai les seves obres, va desenvolupar una llarga trajectòria professional en estudis fotogràfics capdavanters, en pel·lícules de The Walt Disney Company i també en reclams publicitaris d'empreses com Educa Borràs.[3][4] Va dedicar els darrers anys de la seva vida a la pintura, exercint un estil cromàtic lluminós, variat i nostàlgic en les tècniques de l'oli i l'aquarel·la i amb exposicions de la seva obra a Barcelona i Figueres.[3]
Joventut i carrera en el retoc fotogràfic i cinematogràfic
[modifica]Maria Tort Xirau va néixer a Figueres (Alt Empordà) el 26 de maig de 1924 en una família de l'àmbit professional fotogràfic.[3] Filla del català Jaume Tort Bofill i de la malaguenya Maria Xirau Rumbado, als catorze anys i durant la Guerra Civil espanyola va endinsar-se en el camp de la fotografia i de la curiositat estètica.[5] Primer ho va fer amb les tècniques de retoc i acoloriment; posteriorment va aprendre la tècnica i els efectes de llum i als disset anys ja s'encarregava de les fotografies de carnet.[3][5]
El 1947 Tort Xirau es va traslladar a Barcelona i es va casar amb el tècnic d'automoció José García Sánchez.[3][5] Al cap i casal el 1955 va començar a treballar als Estudios Fotográficos Industriales Cinematográficos (EFIC), empresa destacada en la producció de programes de mà, cartonatge i cartelleria de pel·lícules i obres teatrals.[5] Allà hi acoloria amb anilina els fotogrames i les diapositives dels films que s'empraven en la cartelleria publicitària de les sales de cinema.[6] Paral·lelament i des del pis on vivia, al Carrer de Balmes, va col·laborar també amb l'empresa de joguines Educa Borràs i en tasques d'edició cinematogràfica de la companyia The Walt Disney Company i Publicidad J. M. Ribó.[3][4][5] Si bé mai va signar les seves obres, s'ha documentat també que va participar en la pel·lícula Bambi, en pel·lícules de Joan Manuel Serrat entre les dècades de 1960 i 1970 i en fotografies de mostrari de l'agència de Teresa Gimpera i Flaquer.[3]
Evolució artística i mort
[modifica]Un cop va enviudar, Maria Tort Xirau va inscriure's a l'Escola de la Llotja per poder endinsar-se en el món del dibuix i la pintura. Allà va rebre influències i la mentoria del polifacètic artista plàstic barceloní Carles Madirolas. Més endavant es va dedicar plenament al món de l'art i va retornar a la seva Figueres natal.[3] Va conrear la pintura a l'oli i l'aquarel·la, caracteritzada per un ventall divers de temàtiques i colors.[7] El Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà va definir l'obra de Tort Xirau com «una pintura que es caracteritza per la força dels traços, la vivesa i lluminositat de la gamma cromàtica i traspua el domini de la tècnica fotogràfica. S'hi fa palesa una barreja de nostàlgia i tendresa».[3]
Les pintures de Tort Xirau es van exposar a la dues localitats on va passar la seva vida: el 1992 va exhibir la seva obra a la Sala d'Exposicions la Caixa de Figueres.[3][7] Dos anys més tard, ho feu a la Sala Conex de Barcelona i els anys 2007 i 2013 el Consorci del Castell de Sant Ferran i l'Ajuntament de Figueres li van organitzar exposicions d'homenatge.[3][7][8] L'any 2013 va cedir al consistori de la ciutat figuerenca la seva obra Mercat de la plaça de l'Ajuntament, aiguada sobre paper vers 1991, que s'exposa a la sala de descans de l'edifici.[9]
El 4 de juny de 2018 va morir a Figueres.[2] Dos anys després de la seva mort, una part de les seves pintures a va ser inclosa a l'exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939) del Museu de l'Empordà, comissariada per Cristina Masanés i dedicada a recuperar la vida de 31 dones artistes de la comarca a través de 100 de les seves obres i una mirada feminista.[10][11][12]
Referències
[modifica]- ↑ «Maria Tort Xirau». Museu de l'Empordà. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Necrològiques». El Punt Avui. Comarques gironines, 05-06-2018. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Padrosa Gorgot, 2009, p. 831.
- ↑ 4,0 4,1 Puig, Pujol i Bagué, 2014, p. 102.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Bassas Vila i Masanés Casaponsa, 2020, p. 123.
- ↑ Bassas Vila i Masanés Casaponsa, 2020, p. 124.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Bassas Vila i Masanés Casaponsa, 2020, p. 126.
- ↑ «Homenatge a Maria Tort Xirau». Bonart.cat, 20-05-2013 [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Toral, Xavi «La pintora de Figueres, Maria Tort, ha donat a l'Ajuntament de Figueres una de les seves obres». Ajuntament de Figueres, 04-07-2013. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2020 [Consulta: 25 d’octubre 2020].
- ↑ «Pintar, crear, Viure la nova exposició del museu de l'Empordà que reivindica les dones creadores». Ràdio Vilafant, 1r octubre 2020. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2020 [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Vilà Bartis, Cristina «Figueres visibilitza l'art creat per dones amb una exposició al Museu de l'Empordà». Diari Empordà, 28-09-2020.
- ↑ «El Museu de l'Empordà presenta l'exposició “Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939)”». Revista del Baix Empordà, 02-10-2020 [Consulta: 25 octubre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Bassas Vila, Assumpta; Masanés Casaponsa, Cristina. Pintar, crear, viure. Ajuntament de Figueres, 2020. ISBN 978-84-120316-5-2.
- Família Batlle Tort. Una passejada per la història de la família Batlle Tort. Figueres: Edició pròpia, 2012.
- Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009. ISBN 978-84-96747-54-8.
- Puig, Jordi; Pujol, Enric; Bagué, Gerard. (Silencis) Figueres sota les bombes 1938-1939 (Cat. exp.). Figueres: Museu de l'Empordà / Úrsula Llibres, 2014.