Maria d’Enghien
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1367 (Gregorià)  Gubbio (Itàlia) | ||
| Mort | 9 maig 1446 (Gregorià) (78/79 anys) Lecce (Itàlia) | ||
| Sepultura | basílica de la Santa Creu | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | política | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Ladislau I de Nàpols (1406 (Gregorià)–) Raimondo Orsini del Balzo | ||
| Fills | Giovannantonio Orsini, Principe di Taranto (  ) Raimondo Orsini del BalzoCaterina Orsini del Balzo ( ) Raimondo Orsini del BalzoCaterina de Tàrent ( ) Raimondo Orsini del BalzoGianantonio Orsini dels Baus ( ) Raimondo Orsini del BalzoGabriele Orsini del Balzo ( ) Raimondo Orsini del Balzo | ||
| Pares | Joan d'Enghien i Sanche des Baux | ||
 | |||
Maria d’Enghien (Gubbio, 1367 (Gregorià) - Lecce, 9 de maig de 1446 (Gregorià)) va ser una noble italiana, comtessa de Lecce, princesa de Tàrent i reina de Nàpols. També va ser reina de Sicília, Jerusalem i Hongria pel seu casament amb Ladislau I de Nàpols (1406-14).[1]
El 1384 va casar-se amb Raimundo Orsini i el 1393 tots dos van ser investits prínceps de Tàrent. Raimundo va morir el 1406, i aquell mateix any Maria va casar-se amb Ladislau I de Nàpols, de qui va ser la tercera muller. A la mort d'aquest el 1411, va ser empresonada per la seva cunyada, la nova reina Joana II de Nàpols durant un temps, i finalment va poder retirar-se a Lecce, on, juntament amb el seu fill Gianantonio Orsini dels Baus, príncep de Tàrent, va afavorir els interessos del rei de Catalunya-Aragó.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Maria d’Enghien». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.