Vés al contingut

Maria Gran Comnena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria de Trebisonda)
Plantilla:Infotaula personaMaria Gran Comnena
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1400 Modifica el valor a Wikidata
Imperi de Trebisonda Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1439 Modifica el valor a Wikidata (24/34 anys)
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu romana d'Orient
setembre 1427 – 17 desembre 1439
← Sofia de Montferrat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan VIII Paleòleg (1427 (Gregorià), 1427 (Gregorià)–1439 (Gregorià)), mort Modifica el valor a Wikidata
ParesAleix IV Comnè Modifica el valor a Wikidata  i Teodora Cantacuzena Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandre de Trebisonda
David de Trebisonda
Joan IV Comnè
Despina Khatun
Eudòxia Comnena Modifica el valor a Wikidata

Maria Gran Comnena, en grec medieval Μαρία Μεγάλη Κομνηνή, o Maria de Trebisonda, Μαρία της Τραπεζούντας, morta el 17 de desembre de 1439, va ser una emperadriu consort pel seu matrimoni amb Joan VIII Paleòleg. Va ser la tercera i última esposa d'aquest emperador de l'Imperi Romà d'Orient. Era filla d'Aleix IV de Trebisonda i de Teodora Cantacuzena.[1]

Biografia

[modifica]

El setembre de l'any 1427, Maria es va casar amb Joan VIII Paleòleg a Constantinoble, on havia arribat amb vaixell des de Trebisonda l'últim dia d'agost. El matrimoni havia estat pactat pels ambaixadors enviats des de Constantinoble l'any anterior. L'historiador Franza l'anomena Maria Comnena, filla d'Aleix, l'emperador de Trebisonda, i situa la cerimònia l'any 6936 del calendari romà d'Orient, establint així la data.[2] L'Ectesis Chronica l'anomena Maria Katacuzena (Katacuzena era una variant femenina de Cantacuzè) i assenyala la seva bellesa excepcional que va fer que Joan VIII se n'enamorés immediatament. El matrimoni el va celebrar el Patriarca Josep II de Constantinoble, i es troba explicat a la Història de Miquel Ducas, que simplement l'anomena Maria, filla d'Aleix Comnè, emperador de Trebisonda.[3]

El viatger i escriptor castellà Pedro Tafur va conèixer Maria pel novembre del 1437 quan va visitar Constantinoble i ens dona una visió de la seva vida quotidiana. Durant la seva estada a la capital, Tafur va veure que anava amb freqüència de caça, sola o amb l'emperador. Afegeix que va conèixer el seu germà gran Alexandre, que vivia "a l'exili amb la seva germana l'emperadriu, i diuen que les seves relacions amb ella són deshonestes". Quan Pedro Tafur va tornar a Constantinoble uns quants mesos després va demanar que li ensenyessin Santa Sofia, entre els seus amfitrions acompanyants no només hi havia el dèspota Constantí, sinó també Maria i el seu germà Alexandre, ja que tots haurien volgut oir missa allà.[4]

El matrimoni de Maria amb Joan VIII va durar dotze anys però no van tenir cap fill. Franza dona la data de la seva mort, que va ocórrer mentre l'emperador es trobava a Itàlia al Concili de Florència. Steven Runciman atribueix la seva mort a la pesta bubònica. Va ser enterrada a l'església del Pantocràtor a Constantinoble. Joan Eugènic, germà de Marc Eugènic, va compondre un lament per la seva mort.

Després de la mort de Maria, l'emperador no es va tornar a casar i va morir sense fills el 31 d'octubre de 1448. Va ser substituït pel seu germà petit Constantí XI, que es va convertir en l'últim emperador. Constantí, vidu després de la seva pujada al tron, no es va tornar a casar, i Maria Gran Comnena va ser l'última emperadriu.[1][5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Miller, William. Trebizond: The last Greek Empire of the Byzantine Era. Chicago: Argonaut, 1969, p. 80. 
  2. ↑ Sphrantzes, Georgios. The fall of the Byzantine Empire: a chronicle ; 1401-1477. Amherst: Univ. of Massachusetts Press, 1980, p. 30, 52. ISBN 9780870232909. 
  3. ↑ nicol, Donald. The Byzantine family of Kantakouzenos (Cantacuzenus) ca. 1100-1460. Washington: Bumbarton Oaks Center for Byzantine Studies, Trustees for Harvard University, 1968, p. 171. 
  4. ↑ Tafur, Pedro. Andanças e viajes de un hidalgo español. Madrid: Miraguano, 1995, p. 95, 98, 103. ISBN 9788478131341. 
  5. ↑ Runciman, Steven. The fall of Constantinople 1453. Londres: The Folio Society, 1965, p. 21, 521. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Gran Comnena
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Gran_Comnena&oldid=33616279»