Vés al contingut

Josep II de Constantinoble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep II de Constantinoble
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1360 Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1439 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria Novella Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
1416 – 1439 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Família
PareIvan Segimon Modifica el valor a Wikidata
Imatge de Josep II de Constantinoble a la Capella dels Mags (Florència).

Josep II de Constantinoble (en grec medieval Ιωσήφ Β') va ser bisbe d'Efes i patriarca de Constantinoble entre els anys 1416 i 1439.[1]

Era bisbe d'Efes abans de ser elegit patriarca. L'emperador Joan VIII Paleòleg (1425-1448) tenia molt d'interès en la unió de les dues esglésies per raons polítiques i el patriarca hi va donar suport, però volia fer el Concili a Constantinoble encara que finalment va acceptar que el concili es fes a Basilea el 1434 (Acta Concil. Basil. Sessio xix.). Els delegats de l'església grega van ser convidats pel papa per prendre el seu partit en el conflicte plantejat al concili i van decidir participar en el concili rival que es feia a Ferrara (1437) i que després va ser continuat a Florència. A aquest concili, anomenat Concili de Basilea, Ferrara i Florència, hi va assistir Josep II[2][3] i va intentar evitar reconèixer la supremacia del Papa però va mostrar un clar suport a la unió. Al final del concili va caure malalt i es va veure forçat a subscriure els dogmes de l'església llatina en els punts de conflicte, que havien estat llegits per Bessarió i havia omès en la lectura alguns punts conflictius. Josep II probablement estava ben predisposat a la unió i va destituir els clergues que s'hi oposaven.

Va morir a Florència al final del concili, abans que se signés cap acord per la unió, el 10 de juny de 1439 i el va succeir Metròfanes II.

Va escriure Epistola ad Concilium Busiliense i Bulla plumbea missa Concilio Basiliensi, i a més a més la seva sentencia (Γνώμη, Sententia) al concili i la Τελευταῖα γνώμη, Extrema Sententia, escrita la nit de la seva mort.[4]

Referències

[modifica]
  1. Shepard, 2008, p. 911.
  2. «concili de Florència». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2021].
  3. Norwich, 1995, p. 397.
  4. Magoulias, H. J. (trad.). Decline and fall of Byzantium to the Ottoman Turks. Detroit: Wayne State University Press, 1975, p. 299. ISBN 9780814315408. 

Bibliografia

[modifica]