Maria de Xampanya
| |||
| Nom original | (fr) Marie de Champagne  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1174 (Gregorià) | ||
| Mort | 9 agost 1204 (Gregorià) (29/30 anys) Acre (Israel) | ||
| Causa de mort | pesta | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | consort (1204 (Gregorià)–1204 (Gregorià)), consort (1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)), consort (1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)) | ||
| Altres | |||
| Títol | Comtessa | ||
| Família | Casa de Blois | ||
| Cònjuge | Balduí I de Constantinoble (1186 (Gregorià), 1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)) | ||
| Fills | Joana I de Flandes, Margarida II de Flandes | ||
| Pares | Enric I de Xampanya i Maria de França i d'Aquitània | ||
| Germans | Scholastique of Champagne Enric II de Xampanya Teobald III de Xampanya | ||
 | |||
 | |||
Maria de Xampanya (c. 1174 - 29 d'agost de 1204) va ser la primera emperadriu llatina de Constantinoble per matrimoni amb l'emperador Balduí I de Constantinoble.[1] Va actuar com a regent de Flandes durant l'absència del seu cònjuge entre el 1202 i el 1204.
Biografia
[modifica]Era filla d'Enric I, comte de Xampanya i Maria de França i d'Aquitània, filla del rei Lluís VII de França.[2][3] Segons la crònica de Gislebert de Mons, el 13 de maig de 1179, Maria estava compromesa oficialment amb Balduí, fill del comte de Flandes i Hainaut, amb qui s'havia compromès a casar-se l'any 1171.[4] El seu promès va ser Balduí I de Constantinoble, fill de Balduí V, comte d'Hainaut i Margaret I, comtessa de Flandes.
Comtessa consort de Flandes
[modifica]El 6 de gener de 1186, Marie i Balduí es van casar a Valenciennes.[5] La jove comtessa consort va emetre cartes en el seu propi nom i sembla que va estar còmoda a les ciutats de Flandes.[6] El 1200 ella i el seu marit van alliberar de tots els impostos del seu territori les abadies de Ninove i la de Bohéries.[6]
El 1200 ella i el seu marit van plantar la creu a Bruges.[7] El 14 d'abril de 1202 el seu marit va deixar Flandes per unir-se a la Quarta Croada.[8] Durant l'absència del seu marit, Maria va actuar com a regent de Flandes.[9]
Maria va deixar Flandes per unir-se al seu marit a Outremer. Segons Godofreu I de Villehardouin i altres autors no podia unir-se abans a la croada perquè estava embarassada quan va marxar el seu marit. Després de donar a llum la seva filla Margarida II de Flandes i recuperar-se del part, de seguida es va unir a la croada al costat del seu marit.[10]
Va sortir del port de Marsella i va aterrar a Acre.[11] Allà va rebre l'homenatge de Bohemon IV d'Antioquia.[12]
Emperadriu llatina consort de Constantinoble
[modifica]La croada del seu marit es va desviar a Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, on els croats van capturar i saquejar la ciutat. Després van decidir instal·lar un Imperi Llatí al lloc on els grecs havien caigut.[10] El 9 de maig de 1204, Balduí va nomenar Maria emperadriu.[11] Fins que no va arribar a Acre no va conèixer la notícia de la caiguda de Constantinoble i la proclamació de Balduí com a nou emperador. Va voler navegar a Constantinoble, però caigué malalta i morí a Terra Santa.
La notícia de la seva mort va arribar a Constantinoble pels reforços croats de Síria. Balduí estava afligit per la mort de la seva esposa. Villehardouin diu que Maria "era un dama amable, virtuosa i molt honrada".[10]
Referències
[modifica]- ↑ Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1204 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 884 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Ralph of Coggeshall, Chronicon Anglicanum s.a. 1204 (= Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXVII, Hannover, 1885, p. 354 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.), Renier of St Laurent, Annales s.a. 1204 (= G.H. Pertz (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XVI, Hannover, 1858, p. 658 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.), Sigebert of Gembloux, Continuatio Bergensis s.a. 1203 (= G.H. Pertz (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores VI, Hannover, 1844, p. 438 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.), Flandria generosa (Continuatio Claromariscensis) 12 (= L.C. Bethmann (ed.), Monumenta Germania Historica, Scriptores IX, Hannover, 1861, p. 330 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Liber Obituum Ecclesie Beati Petri Insulensis (= É. Hautcœur (ed.), Documents liturgiques et nécrologiques de l'église collégiale de Saint-Pierre de Lille, Lille - Paris, 1895, p. 177), Necrologium Ecclesiæ Collegiatæ Beati Petri Insulensis (= É. Hautcœur (ed.), Documents liturgiques et nécrologiques de l'église collégiale de Saint-Pierre de Lille, Lille - Paris, 1895, p. 313). Philippe Mouskes, Chronique rimée vv. 20375-20380 (= F.A.F.T. de Reiffenberg (ed.), Chronique rimée de Philippe Mouskes, II, Brussels, 1838, p. 305).
- ↑ Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1198 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 876 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.).
- ↑ John F. Benton, The Court of Champagne as a Literary Center, in Speculum, Vol. 36, No. 4 (Oct., 1961), p. 551.
- ↑ Gislebert of Mons, Chronicon Hanoniense 89 (= W. Arndt (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIX, Hannover, 1869, pp. 97 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine., 117 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.; L. Napran (introd. trad. annot.), Gilbert of Mons, Chronicle of Hainaut, Woodbridge, 2005, pp. 60, 72).
- ↑ Gislebert of Mons, Chronicon Hanoniense (= W. Arndt (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIX, Hannover, 1869, pp. 171 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.-172 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.). Karen S. Nicholas, Countesses as Rulers in Flanders, in Theodore Evergates (ed.), Aristocratic Women in Medieval France, (University of Pennsylvania Press, 1999), pp. 127-128.
- ↑ 6,0 6,1 Karen S. Nicholas, Countesses as Rulers in Flanders, in Theodore Evergates (ed.), Aristocratic Women in Medieval France, (University of Pennsylvania Press, 1999), p. 128.
- ↑ Flandria generosa (Continuatio Gislenensis) s.a. 1200 (= L.C. Bethmann (ed.), Monumenta Germania Historica, Scriptores IX, Hannover, 1861, p. 326 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.).
- ↑ Geoffrey of Villehardouin, De la Conquête de Constantinople VI (= Paulin Paris (ed.), La Conquête de Constantinople, Paris, 1838, pp. 3-4; F.T. Marzials (trad.), Memoirs or Chronicle of The Fourth Crusade and The Conquest of Constantinople, London, 1908 Arxivat 2013-10-11 a Wayback Machine.).
- ↑ Karen S. Nicholas, Countesses as Rulers in Flanders, in Theodore Evergates (ed.), Aristocratic Women in Medieval France, (University of Pennsylvania Press, 1999), p. 128.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Geoffrey of Villehardouin, De la Conquête de Constantinople CXXX (= Paulin Paris (ed.), La Conquête de Constantinople, Paris, 1838, pp. 104-105; F.T. Marzials (trad.), Memoirs or Chronicle of The Fourth Crusade and The Conquest of Constantinople, London, 1908 Arxivat 2013-10-11 a Wayback Machine.)
- ↑ 11,0 11,1 Geoffrey of Villehardouin, De la Conquête de Constantinople CXXX (= Paulin Paris (ed.), La Conquête de Constantinople, Paris, 1838, pp. 104-105; F.T. Marzials (trad.), Memoirs or Chronicle of The Fourth Crusade and The Conquest of Constantinople, London, 1908 Arxivat 2013-10-11 a Wayback Machine.). Cfr. Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1204 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 884 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Flandria generosa (Continuatio Claromariscensis) 12 (= L.C. Bethmann (ed.), Monumenta Germania Historica, Scriptores IX, Hannover, 1861, p. 330 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Balduí d'Avesnes, Chronicon Hanoniense quod dicitur Balduini Avennensis (= J. Heller (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXV, Hannover, 1880, p. 448 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.-449 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.).
- ↑ Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1204 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 884 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.). {{{títol}}}.