Vés al contingut

Margarida II de Flandes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarida II de Flandes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1202 Modifica el valor a Wikidata
Valenciennes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1280 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Flines Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Flandes Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem II de Dampierre (1223 (Gregorià)–)
Bouchard d'Avesnes (1212 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn I, Count of Hainaut
 () Bouchard d'Avesnes
Baudoin d'Avesnes
 () Bouchard d'Avesnes
Joana de Dampierre
 () Guillem II de Dampierre
Guillem III de Dampierre
 () Guillem II de Dampierre
Guiu I de Flandes
 () Guillem II de Dampierre
Joan I de Dampierre
 () Guillem II de Dampierre Modifica el valor a Wikidata
ParesBalduí I de Constantinoble Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Xampanya Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana I de Flandes Modifica el valor a Wikidata

Margarida II de Flandes (Valenciennes, 2 de juny de 1202 - Gant, 10 de febrer de 1280) o Margarida d'Hainaut o Margarida de Constantinoble, dita la Negra, fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1244 a 1280, i senyora de Beaumont. Era la filla petita del comte Bauduí IX de Flandes, VI d'Hainaut, comte de Flandes i d'Hainaut, i després Emperador llatí de Constantinople i de Maria de Xampanya (1174 † 1204). Margarida era la germana de la comtessa Joana I de Flandes (1188 † 1244)

El 1202, Balduí IX va participar en la quarta croada, i Maria se li va unir dos anys més tard, confiant a Margarida encara una nena i a la seva germana Joana, a la custòdia i protecció del seu oncle Felip I de Namur, bisbe de Lieja. La mare de Joana, Maria, va morir el 1205, i el seu pare, Balduí, l'any següent. Felip de Namur que assegurava la regència en el seu benefici, va confia les dues noies al rei de França, Delip August. Aquest al seu torn va concedir la seva guarda i custòdia a Enguerrand III de Coucy.

Vers el 1212, quan no tenia més que uns deu anys, Margarida fou confiada a un parent, el quadragénaire Bucard d'Avesnes, batlle d'Hainaut i sots-diaca de l'església de Laon, que es va afanyar a casar-se amb ella. En relació amb la part de successió de Margarida, les dues germanes es van enfrontar, intentant Joana dissoldre el matrimoni, al·legant que era inadmissible. Sense molta instrucció dels fets, el papa Innocenci III s'acontenta de condemnar el matrimoni, però sense anul·lar-lo formalment.

Bucard i Margarida continuaren portant la seva vida familiar, tenint dos fills, Joan i Balduí. Però els conflictes amb Joana van continuar. Bucard fou capturat i empresonat el 1219. Fou alliberat el 1221, a la condició de la separació de la parella i que Bucard obtingués l'absolució del papa. Mentre que era a Roma, Joana va convèncer a Margarida de casar-se de nou, aquesta vegada amb Guillem II de Dampierre, un noble de Xampanya.

Aquesta situació va ser la causa d'un verdader escàndol, perquè Margarida fou de fet probablement bígama, i es va casar en violació de les regles de l'Església. Els conflictes en relació amb la validesa dels dos matrimonis i la legitimitat dels fills pertorbaren la política del Sacre Imperi Romanogermànic durant decennis.

À la mort de Joana I de Flandes, el 1244, Margarida va succeir a la seva germana i va esdevenir comtessa de Flandes i d'Hainaut.

El 1246 el rei Lluís IX de França va arbitrar els drets de successió, donant Flandes als fills de Dampierre, i l'Hainaut als fills de Bucard d'Avesnes. Això semblaria haver arreglat la qüestió, però el 1253 van sorgir nous problemes. Joan d'Avesnes, el fill més gran de Bucard d'Avesnes, no estant satisfet de la seva sort, va convèncer a Guillem II, comte d'Holanda i emperador, que era el seu cunyat, d'apoderar-se d'Hainaut i de les regions de Flandes que es trobaven dins els límits de l'imperi. Una guerra civil va seguir, i va acabar quan les forces de Joan d'Avesnes foren desfets a la batalla de Walcheren i Dampierre fou empresonat.

El 1260 va fundar l'abadia de Sainte-Élisabeth du Quesnoy.[1]

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
32. Balduí II d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
16. Balduí III d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33. Ida de Lovaina
 
 
 
 
 
 
 
8. Balduí IV d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
34. Gerard I de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
17. Yolande de Wassemberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35. Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
4. Balduí V d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
36.
 
 
 
 
 
 
 
18. Godofreu I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37.
 
 
 
 
 
 
 
9. Alix de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38. Conrad I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
19. Ermesinda de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39. Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
2. Balduí VI d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
40. Gerard I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
20. Teodoric II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
41. Hedwiga de Namur
 
 
 
 
 
 
 
10. Teodoric d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
42. Robert I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
21. Gertrudis de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
43. Gertruda de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
5. Margarida d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44. Folc IV d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
22. Folc V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
45. Bertrada de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
11. Sibil·la d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
46. Elies I del Maine
 
 
 
 
 
 
 
23. Eremburg del Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
47. Matilde de Château du Loir
 
 
 
 
 
 
 
1. Margarida de Constantinoble
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
48. Teobald III de Blois
 
 
 
 
 
 
 
24. Esteve II de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49. Gersenda del Maine
 
 
 
 
 
 
 
12. Teobald IV de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
50. Guillem el Conqueridor
 
 
 
 
 
 
 
25. Adela de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
51. Matilde de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric I de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
52.
 
 
 
 
 
 
 
26. Engelbert III de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53.
 
 
 
 
 
 
 
13. Matilde de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
54.
 
 
 
 
 
 
 
27. Utta de Passau von Putten
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55.
 
 
 
 
 
 
 
3. Maria de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
56. Felip I de França
 
 
 
 
 
 
 
28. Lluís VI de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
57. Berta d'Holanda
 
 
 
 
 
 
 
14. Lluís VII de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58. Humbert II de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
29. Adela de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59. Gisela de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
7. Maria de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60. Guillem IX de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem X de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
61. Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
15. Elionor d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62. Aimeric I de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
31. Aenor de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
63. Dangerosa de L'Isle Bouchard
 
 
 
 
 
 

Es va casar en primeres noces el 1212 amb Bucard d'Avesnes (1182 -1244), senyor d'Avesnes, batlle d'Hainaut. Van tenir:

  • Balduí (mort el 1219)
  • Joan (1218 -1257),
  • Balduí d'Avesnes (1219 -1289), cavaller, cronista, que va esdevenir senyor de Beaumont (a l'Hainaut) el 1246.

Obligada a separar-se del seu espòs el 1221, Margarida es va casar de nou el 1223 amb Guillem II de Dampierre (1196 -1231) senyor de Dampierre. Van tenir:

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida II de Flandes
  1. ↑ Eugène François Joseph Tailliar, Recull d'actes dels segles xii i xiii en llengua romança valona del nord de la França- A. D'Aubers, impressor, 1849}}
  2. ↑ de La Chesnaye-Debois, François-Alexandre Aubert. Dictionnaire généalogique, héraldique, chronologique et historique (en francès), 1761, p. 432. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Margarida_II_de_Flandes&oldid=32761369»