Maria de Xipre
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1273  Nicòsia | ||
| Mort | 1322 (48/49 anys) Tortosa (Baix Ebre) | ||
| Sepultura | Catedral de Barcelona | ||
| Reina consort d'Aragó | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | reina regnant | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort d'Aragó (1315–1319) | ||
| Família | Lusignan | ||
| Cònjuge | Jaume el Just (1315 (Gregorià)–) | ||
| Pares | Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin | ||
| Germans | Margarida de Lusignan Guiu de Lusignan Amalric II de Xipre Enric II de Xipre Joan II de Jerusalem | ||
 | |||
 | |||
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Orígens familiars
[modifica]Filla del rei de Xipre Hug III Lusignan i Isabel d'Ibelin.[1] Era neta per línia paterna d'Enric de Poitiers i de la princesa de Xipre Isabel de Lusignan, i per línia materna de Guiu d'Ibelin i de Felipa de Berlais.
Fou germana del rei de Xipre Enric II de Lusignan i també del senescal de Xipre Felip d'Ibelin.
Núpcies i descendents
[modifica]
El 15 de juny de 1315 es casà per poders a la Catedral de Santa Sofia de Nicòsia, Xipre, i a mitjans de desembre del mateix any en persona a la Catedral de Girona amb el comte-rei Jaume II el Just, convertint-se en la seva tercera muller.[2] Jaume la trobà massa gran i tampoc aconseguiren tenir fills, per la qual cosa el rei pensava repudiar-la,[3] però Maria va morir a Barcelona el 1322, abans que es produís la separació. Abans, havia emmalaltit greument el 1318 i el 1319, arribant a fer testament a Tortosa el mes d'abril de 1319.
Va ser enterrada al convent de Framenors de Barcelona. Quan el convent va ser enderrocat el 1837, les seves restes varen ser traslladades a la catedral de Barcelona, on es troben actualment.[1]
Posteriorment, el rei Jaume es va casar amb Elisenda de Montcada.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 119. ISBN 978-84-15267-24-9.
- ↑ David González Ruiz. Breve historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus S.L., 9 abril 2012, p. 180–. ISBN 978-84-9967-308-0.
- ↑ Sanjust i Latorre, 2009, p. 24.
Bibliografia
[modifica]
- Sanjust i Latorre, Cristina. L'obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle xvi. Un monestir reial per a l'orde de les clarisses a Catalunya. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art, 2009. ISBN 9788469236505 [Consulta: 14 juny 2013]. Arxivat 28 October 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
- Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1a. ed.. Barcelona: Base, 2011. ISBN 9788415267249 [Consulta: 14 juny 2013].