Marialva (Mêda)

Marialva

Tipus	freguesia i vila de Portugal
Localització
40° 54′ 36″ N, 7° 13′ 54″ O
Estat	Portugal
Districte	districte de Guarda
Municipi	Mêda
Geografia
Superfície	19,15 km²

Marialva és una freguesia portuguesa del municipi de Mêda, al districte de Guarda, Riba Interior Norte. Té 19,15 km² d'àrea i 255 habitants (al cens del 2011). La densitat de població n'és de 13,3 hab/km².

Població

População da freguesia de Marialva
1864	1878	1890	1900	1911	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2011
494	545	567	684	740	688	736	728	888	727	489	460	326	271	255

En el cens de 1864 figura al municipi de Vila Nova de Foz Côa. Va passar a l'actual municipi per decret de 04/12/1872

• 
  Evolució de la Població 1864 / 2011
• 
  Variació de la Població 1864 / 2011

Història

Anomenada Cividade dos Áravos (en llatí Civitas Aravorum) a l'època romana,[2] fou reconstruïda en temps de Trajà i Hadrià, i era un punt de confluència i cruïlla de vies, entre aquestes, la via imperial de Guarda a Numão.

Els gots s'instal·laren a la regió i li canviaren el nom per Sâo Justo; els succeïren els àrabs, que li canviaren el nom, Malva, i fou conquerida per Ferran I de Lleó, el 1063, i novament rebatejada en Marialva.

Alfons I la va manar repoblar, i li concedí el primer foral el 1179. Se'n coneix una nova repoblació durant el regnat de Sanç I, al segle xiii, moment en què el poble vessaria els murs, i se'n formà així el Raval.

Durant el regnat de Dionís I se'n creà la Fira (1286) i rep nous furs (1512) ja en temps de Manuel I. Ambdós feren obres en el castell.

Possiblement a causa de la situació fronterera -i estimulada per la fira el 15 de cada mes, que concedia privilegis als residents i firaires- al segle xii hi vivia població jueva.

Fou vila i seu de municipi entre 1157 i 1855. La componien les freguesies de Aldeia Rica, Barreira, Carvalhal, Coriscada, Gateira, Marialva (Santiago), Marialva (Sâo Pedro), Pai Penela, Rabaçal i Vale de Ladrôes. Tenia, el 1801, 2.919 habitants.

Després de les reformes administratives de l'inici del liberalisme se li agregaren les freguesies de Chãs i Santa Comba. Tenia, el 1849, 4.042 habitants i ocupava una superfície de 166 km².

Patrimoni

• Església de Sâo Tiago;
• Capella de Sâo Joâo;
• Capella de Santa Bàrbara;
• Església de Sâo Pedro;
• Capella da Senhora da Guia;
• Capella da Senhora do Mileu.

Economia

L'economia es basa principalment en l'agricultura, sobretot en la creïlla, els cereals, el vi i l'oli.

Topografia

El poble es fundà "en zona muntanyosa i granítica de topografia irregular, i baixa fins al marge esquerre de la ribera de Marialva. S'alça en una muntanya envoltada de turons i cingles."

Bibliografia

• Saa, Mário. As grandes vias da Lusitania: o itinerário de Antonino Pio. 5. Lisboa: desconhecido.