Vés al contingut

Marian Díez Picó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaMarian Díez Picó
Biografia
Naixement1972 Monòver (Vinalopó Mitjà)
Activitat
OcupacióEscriptora i Gestora Cultural
Obra
Obres destacables
No t'ho diré mai, (2021)
Premis
Lloc webwww.mariandiez.com

Marian Díez Picó (Monòver,1972), és una escriptora i gestora cultural valenciana.

Llicenciada en Sociologia per la Universitat d'Alacant, treballa a l'Ajuntament de Monòver com a programadora cultural, treball que compatibilitza amb l'escriptura. En 2002 va publicar el seu primer llibre de monòlegs Sempre plou quan no hi ha escola, prologat per Andreu Buenafuente.

Des de 2002 i fins a 2007, va portar els seus monòlegs a diferents llocs de la Comunitat Valenciana i va participar en programes com ara «Parlar Sol» de Reus Televisió o «L'escenari» de Punt2. El 2017, de nou va reprendre l'escriptura i el món de l'espectacle. En aquesta nova etapa va reprendre la seua faceta com a columnista al diari La Veu, on continua publicant, i va participar en diferents programes d'À Punt televisió com ara Assumptes interns, una coproducció de Sunrise i El Terrat per a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, À Punt o Comediants (À Punt). També va dur a terme projectes teatrals com ara Xe, de poble o la participació en rutes teatralitzades.

L'any 2021 publica la seua primera novel·la sota el títol de No t'ho diré mai, guanyadora del Premi Enric Valor de novel·la en valencià de la Diputació d'Alacant en la convocatòria de 2020. La novel·la ha arribat a la segona edició i segueix essent objecte de clubs de lectura de moltes poblacions.

Des de març de 2024 entra a formar part de la comissió executiva de la AGCPV ( Associació de Gestors Culturals del Pais Valencià).

Publicacions

[modifica]
  • Sempre plou quan no hi ha escola, (2002), recull de monòlegs prologats per Andreu Buenafuente
  • Parlar sol, 30 monòlegs, (2003). Pragma Edicions. Coordinat per Enric Company, recull que inclou monòlegs de Berto Romero, Dani Mateo, Txavi Franquesa, entre d'altres, i l'epíleg de Marian Díez
  • La ràdio a Monòver 1947-1965, (2004)
  • No t'ho diré mai, (2021). Edicions Bromera. Guanyadora del Premi Enric Valor de novel·la en valencià.
  • Una boda poc convencional, (2022). Edicions Bromera. Dins de la campanya «Llegir en valencià, per a salvar el món» una iniciativa impulsada des de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que promou la sostenibilitat del planeta i aborda els grans reptes globals a través de la lectura. Amb il·lustracions de Marta Chaves.

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marian_Díez_Picó&oldid=34017211»