Vés al contingut

Mariana Sîrbu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMariana Sîrbu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 ↔ 1949 Modifica el valor a Wikidata
Iași (República Popular Romanesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 2023 Modifica el valor a Wikidata (73/83 anys)
FormacióUniversitat Nacional de Música de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 4HXoI5C2s3rGKC8YiVwNhx Apple Music: 4355530 Musicbrainz: e2aa7c41-2c51-4d6c-bd78-5b419ef71407 Discogs: 4024066 Allmusic: mn0002209720 Modifica el valor a Wikidata

Mariana Sîrbu (Iași, 1948 ↔ 1949 - 1 d'agost de 2023) va ser una violinista romanesa. Concertista reconeguda, fou professora de violí al conservatori Hochschule für Musik und Theater “Felix Mendelssohn Bartholdy” de Leipzig.[1]

Eix d'una família de músics i els pares van guiar els seus primers passos. Estudià amb Ştefan Gheorghiu a la Universitat National de Música[2] de Bucarest.[3]

De 1992 a 2003, va ser concertina (primer violí) de l'orquestra de cambra I Musici, i va ser directora convidada de l'orquestra de cambra Irish Chamber Orchestra.[4] El 1994 va cofundar el Quartetto Stradivari.[5] Tocava el stradivari «Conte de Fontana», que va pertànyer a David Oistrakh (1908-1974).[6]

Discografia seleccionada

[modifica]
  • 6 Concertos per violí d'Antonio Vivaldi amb I Musici (1995)
  • 3 Sonates per violí de George Enescu
  • El violí de David Oistrakh. De Mozart a Enescu (2004)[7]

Reconeixement

[modifica]
  • Premi Frumento d'oro (2018)[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «A Giovanna Cuomo e Mariana Sirbu il Premio Frumento d'oro» (en italià). ED Essere Donna Magazine, 21-03-2017.
  2. Nom en romanès: Universitatea Naţională de Muzică Bucureşti
  3. «Mariana Sirbu» (en italià). Festival Federico Cesi, 2020. Arxivat de l'original el 2020-01-18. [Consulta: 31 desembre 2020].
  4. Dervan, Michael «Shrewd chief executive helps ICO to scale new heights» (en anglès). The Irish Times, 11-07-2020.
  5. «Quartetto Stradivari» (en anglès).
  6. Andrade, Roberto. «El violín de David Oistrakh. De Mozart a Enescu -» (en castellà). La Quinta de Mahler, 2004. [Consulta: 31 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
  7. Oistrakh, David; Brengola, Riccardo; Gulli, Franco; Sirbu, Mariana; Masi, Pier Narciso. The violin of David Oistrakh: Stradivari, Conte di Fontana 1702.. Genova, Italy: Dynamic, 2003.