Mariano Socini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1482  Siena (Itàlia) | ||
| Mort | 1556 (73/74 anys) Bolonya (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Dret | ||
| Ocupació | jurista, professor d'universitat | ||
| Alumnes | Girolamo Benvoglienti (en)  | ||
| Família | |||
| Fills | Celso Socini, Laelius Socinus | ||
Mariano Sozzini —dit el Jove per diferenciar-lo del seu pare— (Siena, 1482 – ?, 1556) fou un jurista italià, que va donar nom a la cautela sociniana.[1] Era descendent de Mariano Socini el vell (1397–1467) el capdavanter d'una família de lliurepensadors. Es casà amb Agnese Petrucci tingueren set fills, incloent-hi Celso Socini, Lelio Socini, i Alexandre Socini, que morí jove, però fou el pare de Faust Socini, que esdevingué la figura visible del moviment unitarista socinià a Polònia. Mariano Socini el jove fou jurisconsult a la Universitat de Pàdua i va emetre un veredicte sobre el divorci d'Enric VIII d'Anglaterra,[2] en el que mantingé que la dispensa inicialment concedida a Enric per a casar-se amb Caterina d'Aragó era invàlida, quedant lliure el rei per a maridar-se amb Anna Bolena.[3]
Mariano Socini, en un dictamen de l'any 1550 va sostenir la validesa d'un tipus de clàusula testamentària que posteriorment adoptaria el seu nom, com a cautela de Socini o cautela sociniana.[4] Aquest dictamen està recollit a l'obra de Socini Consiliorum sive malis Responsorum, i té com a punt de partida el testament atorgat per Nicola Antoneri, noble florentí que va instituir hereus dos dels seus fills i, al tercer, li deixà un llegat superior a la llegítima, però imposant a aquesta atribució un gravamen, sota la hipòtesi que, de rebutjar-lo el legitimari (el tercer fill), la seva participació quedaria restringida a la seva legítima estricta.[1]
En el dret civil català la referida clàusula o cautela ha quedat establerta i generalitzada a l'article 451-9-2 del Codi Civil de Catalunya.[5]
Obra
[modifica]
- Consilia (Consiliorum siue malis Responsorum Mariani Socini iunioris iurisconsultissimi, patricii, Senensis, equitis, & Pontificiæ, Cæsareæque Aulæ Comitis, ac Consistorialis Aduocati præclarissimi) (en llatí). 1, 1571.
- Commentaria (en llatí). 1. Venècia: Società dell'Aquila che si rinnova, 1585.
- Commentaria. 2. Venècia: Società dell'Aquila che si rinnova, 1585.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Javier Alemán : 2014, pàg. 6, nota 16
- ↑ Williams : 1992, pàg. 876.
- ↑ Wyatt : 2005, pàg. 283, nota 166.
- ↑ Javier Alemán : 2014, pàg. 6
- ↑ Projecte Norma Civil. CCCat. art. 451-9
Bibliografia
[modifica]- «cautela sociniana¹». A: Diccionari jurídic. Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Jurídics (IEC), desembre 2010. DOI 10.2436/10.2000.30.1.[Enllaç no actiu]
- Institut de Dret Privat Europeu i Comparat (Universitat de Girona) «Art. 451-9 CCCat» (html). Projecte Norma Civil. Arxivat de l'original el 2016-07-13 [Consulta: 15 juliol 2016]. Arxivat 2016-07-13 a Wayback Machine.
- Alemán Uris, Javier; Ballesteros de los Ríos, María (supervisió) «Cautela Socini: A propósito de la STS 17/1/2014» (pdf) (en castellà). Revista Online de Estudiantes de Derecho. Universidad Autónoma de Madrid, núm. 4, 2014, pàg. 6 + nota 16. Arxivat de l'original el 22 d’agost 2016 [Consulta: 14 juliol 2016].
- Williams, George Huntston. The radical reformation (en anglès). Kirksville, Missouri, USA: Truman State University Press, 1992. ISBN 9780943549835 [Consulta: 15 juliol 2016].
- Wyatt, Michael. The italian encounter with Tudor England: A cultural politics of translation (html) (en anglès). Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2005, pàg. 283, nota 166. ISBN 9780521848962 [Consulta: 15 juliol 2016].