Mariano Zuzunaga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953  (70/71 anys)Lima, Perú. |
| Residència | Sant Cugat del Vallès |
| Nacionalitat | Peruana i catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | Fotògraf, pianista, creador i teòric de la fotografia |
| Lloc web | marianozuzunaga.com |
Mariano Zuzunaga Schröder (1953) és un fotògraf, pianista, creador i teòric de la fotografia peruà i català establert a Barcelona, Catalunya, des de 1975.[1][2]
Estudià al Col·legi de la Immaculada dels Jesuïtes i al Col·legi Santa Maria dels Marianistes a Lima. Ingressà a Facultat de Lletres de la Pontifícia Universitat Catòlica on va estudiar dos anys a la Facultat de Lletres. Als vint anys decideix abandonar el Perú i marxà a Barcelona. Una vegada a Catalunya i al cap d'un temps es casà amb Maria Elena Carné amb qui va tenir dos fills, Andrés i Cristian. Anys més tard es llicencià a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona i posteriorment es doctorà a la Facultat de Belles Arts amb una tesi sobre el fotògraf hongarès André Kertész.[3]
El seu amor al piano es consolida ja des de la seva joventut, a Lima, de la mà de la gran pianista argentina Diana Schneider i posteriorment amb Ana Rosa Landa a Barcelona, amb qui durant quatre anys investigà a partir de la improvisació. Les seves col·laboracions amb el percussionista peruà Manongo Mujica i altres extraordinaris músics li permeten desplegar treballs amb ritmes i harmonies que, potser, no hagués aconseguit com a solista.[3]
A la fotografia hi arriba de manera autodidacta i aviat forjà amistat amb una bona colla de fotògrafs, entre ells amics entranyables, alguns dels quals es remunten a la seva edat escolar i ara són col·leccionistes de la seva prolífica obra. El seu primer treball més conegut és una sèrie de foto-mòbils basats en l'obra de Alexander Calder.[2] El 1975 es va traslladar a Barcelona on va establir el seu domicili i el 1978 va entrar a formar part del Grup fotogràfic Alabern juntament amb Toni Catany i Koldo Chamorro.[4] El 1980 va fer la seva primera exposició individual a la Fundació Miró.
En 1983 va començar a fer classes de fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, també dirigí diversos tallers, seminaris i realitzà –i realitza– nombroses conferències. S'ha dedicat intensament a l'activitat docent i investigadora a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. En paral·lel a les seves tasques docents, desenvolupà la seva fotografia creativa de la qual es poden trobar mostres en les col·leccions com ara les del MNAC,[5] el MOMA, la Biblioteca Nacional de París, el Museu de Belles Arts de Houston o la Fundació Miró.
La seva trajectòria com a fotògraf desenvolupada a Catalunya el fa ser membre de ple dret de la generació de fotògrafs catalans que revolucionà aquesta disciplina durant els anys finals de la dècada dels setanta, els vuitanta i els anys noranta del segle XX. Les connexions amb tots els creadors catalans d'aquella generació coetània, però un xic posterior a la de Pere Formiguera –Manuel Serra, Manel Esclusa, Joan Foncuberta entre d'altres– són pregones.[6]
Dintre de la seva extensa obra teòrica destaquen publicacions com El Fotógrafo y la Fotografia (2008) , Instantaneidad y proximidad en la obra de André Kertész (2011) , Off (2016) , El Territorio Fotografico (2016) o Trilogía (2016),
L'any 2018 es jubilà com a professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i actualment viu a Sant Cugat del Vallès i treballa al seu estudi als afores de Barcelona. La seva extensa obra musical, fotogràfica i acadèmica es pot consultar a la pàgina web de l'autor.[1]
Referències
[modifica]- ↑ ; Pérez Gallardo, H. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 472. ISBN 84-376-2038-4.
- ↑ 2,0 2,1 Castellanos, P. Diccionario histórico de la fotografía. Madrid: Ediciones Istmo, 1999, p. 236. ISBN 84-7090-325-X.
- ↑ 3,0 3,1 «Pàgina web de Mariano Zuzunaga». Mariano Zuzunaga, 06-08-2023. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ Ajuntament de Barcelona «La fotografía creativa en Cataluña 1973-1982». La Virreina, centre de la imatge, 2018, pàg. 13.
- ↑ «Cerca a la col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 24 abril 2021].
- ↑ «Mariano Zuzunaga: el Fotógrafo del Tiempo» (en castellà). [Consulta: 6 agost 2023].