Vés al contingut

Marie-Charlotte Hippolyte de Campet de Saujon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarie-Charlotte Hippolyte de Campet de Saujon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie-Charlotte de Campet de Saujon Modifica el valor a Wikidata
6 setembre 1725 Modifica el valor a Wikidata
Rouen (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1800 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Rouen (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódama de companyia, salonnière Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeÉdouard de Boufflers-Rouverel Modifica el valor a Wikidata
ParellaLouis François de Bourbon-Conti Modifica el valor a Wikidata
FillsLouis Édouard de Boufflers-Rouverel
 () Édouard de Boufflers-Rouverel Modifica el valor a Wikidata


IMSLP: Category:Campet_de_Saujon,_Marie-Charlotte_Hippolyte_de Modifica el valor a Wikidata

Marie-Charlotte Hippolyte de Campet de Saujon, per casament Comtessa de Boufflers (1724 – 1800), va ser una patrocinadora de la literatura francesa. Tenia per mal nom "l'idole" atorgat per Madame du Deffand, era dama de la Duquesa de Chartres

Biografia

[modifica]

Marie-Charlotte Hippolyte de Campet de Saujon nasqué a Rouen, erafilla de Charles-François de Saujon, Baron de la Rivère, i Louis-Angélique de Barberin de Reignac. Es casà amb l Comte Édouard de Boufflers-Rouverel, el 15 de febrer de 1746. Aviat va ser amant del Prince de Conti.

Fins al 1789, va mantenir un Salon literari i va rebre els enciclopedistes com Denis Diderot, David Hume, Grimm, Jean-Jacques Rousseau, l'abbé Prévost, l'abbé Morellet, i Beaumarchais.

El 1763, anà a Londres durant les negociacions de pau acmpanyant l'esposa de l'ambaixador francès, Madame d'Usson. Allà es trobà amb Samuel Johnson i Horace Walpole

Al final de la seva vida actuà com a agent del rei Gustau III de Suècia. Segons la tradició arranjà el matrimoni entre Germaine Necker i l'ambaixador suec Erik Magnus Staël von Holstein (Baró de Staël).

Arrestada durant el Regnat del Terror va ser absolta pel Tribunal revolucionari.

Va escriure diversos poemes i obres sobre literatura.

Referències

[modifica]