Marie-Dominique Chenu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marcel Léon Émile Chenu  7 gener 1895 Soisy-sur-Seine (França) |
| Mort | 11 febrer 1990 (95 anys) 13è districte de París (França) |
President Société thomiste (fr)  | |
| 1932 – 1984 ← Pierre Mandonnet – Louis-Jacques Bataillon → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, historiador, sacerdot catòlic |
| Membre de | |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Premis | |
| |
Marie-Dominique Chenu OP (7 de gener de 1895, Soisy-sur-Seine, França - 11 de febrer de 1990, París) va ser un teòleg dominic francès.[1] Va ser rector de l'Escolta de Teologia de Le Saulchoir a Bèlgica. La seva obra més cèlebre és La fe a la intel·ligència i L'Evangeli a la història.
Va aplicar l'anàlisi sociològica a la investigació en la teologia i a l'obra missionera de l'Església. El 1957 va publicar a París l'obra La teologia com ciència al segle XII.
Les seves aportacions teològiques van influir definitivament en el pensament que dugué al Concili Vaticà II. A les sessions d'aquest concili va participar-hi en qualitat d'expert.
el 15 de juny del 2003 fou declarat pòstumament doctor honoris causa a la Universitat de Tübingen per la Facultat Catòlica de Teologia.
Obres principals
[modifica]- La théologie au douzième siècle, Vrin, 1957
- La théologie comme science au XIIe siècle, 1927
- Une école de théologie : Le Saulchoir, 1937
- Pour une théologie du travail, Seuil, années 1950
- Saint Thomas d'Aquin et la théologie, Seuil, 1957
Referències
[modifica]- ↑ «Marie-Dominique Chenu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.