Marie-France Veyrat
Biografia | |
---|---|
Naixement | Lió (França) |
Residència | Barcelona província de Tarragona |
Formació | Lycée Stendhal |
Activitat | |
Ocupació | artista plàstica, artista visual |
Obra | |
Obres destacables - 1999 "Urbetrònica", - 2018 "Atemporal" - 2020 "Les quatre creus" | |
Lloc web | https://www.veyrat.org/ |
Marie-France Veyrat (Lió) és una artista plàstica i visual.[1]
En la seva trajectòria artística ha experimentat amb diversos materials. Va començar amb la creació tèxtil. Una de les primeres mostres individuals que va realitzar va ser a la Galeria Lleonart de Barcelona, el 1988. Va passar pel camp de la pintura i el collage, on va incorporar materials naturals, vegetals i industrials en composicions abstractes amb textures i cromatisme.[2]
Una etapa clau en la seva trajectòria artística va ser l'any 1999 quan va iniciar la seva experimentació en l'art digital i tecnològic amb unes de les obres més representatives "Urbetrònica" que així defineix el filòsof i crític d'art Arnau Puig: "escultura-muntatge realitzat amb les inertes peces constitutives dels instruments electrònics, que són el suport de la realitat visual i dinàmica, tan artificial com creativa, amb el qual se'ns crea l'entorn social i que l'ull sensible golut sense crítica assumeix, objecte que l'acció creadora de l'artista converteix en al·legoria monumental de la industria electrònica i de la virtualitat de la realitat.[3]
El 2003 va dedicar una sèrie a la Guerra d'Iraq amb el títol “Supervivències”, presentada a l'Aula de Cultura Fòrum Berger-Balaguer de Caixa Penedès de Vilafranca del Penedès, on xpressa el dolor, la ràbia i la impotència amb obres com Diguem NO, El pasaje del terror, L'amenaça i Existeix una sortida.[4]
També ha combinat l'escuma amb altres materials com la fibra de vidre i el ferro. El seu treball d'art digital sobre la Prioral de Reus l'ha concretat en el llibre Campanar: T’estimo. Una visió fantàstica del campanar de Reus (2002).
"Les experiències fetes fins ara per Marie-France Veyrat en l'àmbit de l'ordinador li han permès que - com ja varen adornar-se els artistes iniciadors de la ruptura informalista no hi ha suport convencional i camp d'experimentació plàstica limitat sinó que, a l'art, tot hi ès possible mentre l'enginy i les possibilitats tècniques ho permetin. L'única limitació a l'art és la sensibilitat i la capacitat creadora de qui emprèn las tasca creativa".[3]
Ha fet escultura amb poliestirè expandit combinat amb altres materials com marbre, bronze, ciment o escaiola. Un exemple són els seus arbres, l'Arbre de la veritat o l'Arbre de la nostàlgia, instal·lacións sonores creades amb polietilè, discs de vinil, i ferro acerat.[5]
Marie-France Veyrat es destaca per ser una artista multidisciplinària, aquesta vegada s'ha unit a Jaime De Los Ríos per desenvolupar conjuntament “La Forme De l'Eau”, obra en forma vídeo, projecte amb el qual han participat a CADAF, la Fira d'Art Contemporani i Digital a Miami 2019.
Un dels seus projectes escultòrics més recent és "Les quatre creus" col·locada a la plaça Carme Forcadell i Lluìs d'Almoster. Una peça imponent, amb una alçada de 4 metres realitzada amb acer corten seguint el procés d'oxidació natural representa una figura geomètrica que juga amb l'estètica dels signes i dels símbols molt característics de l'artista.[6]
Marie-France va presentar junt amb Jaime de los Ríos el projecte "La Forme de l'Eau. Poétique d'un Instant" ISEA2022 al Recinte Modernista de Sant Pau, Barcelona.[7] "La forme de l’eau fa tangible un record en els seus elements més poètics congelant un instant i fent-ho infinit.
Una instal·lació realitzada amb simulacions científiques i físiques de fluids per plasmar la caiguda de l'aigua i emular la seva forma en impressió 3D" (...)
Referències
[modifica]- ↑ «Reus presenta una instal·lació escultòrica "Atemporal" de Marie-France Veyrat». Bonart.
- ↑ Salcedo Miliani, 2016, p. 112.
- ↑ 3,0 3,1 Puig, Arnau Campanar: T'estimo. Una visió fantàstica del campanar de Reus., 2002, pàg. Inicio.
- ↑ Salcedo Miliani, 2016, p. 114.
- ↑ Salcedo Miliani, 2016, p. 115-116.
- ↑ «obra pública "Les quatre creus"». Instituto de Arte Contemporáneo (IAC), 20-12-2020.
- ↑ Veyrat/De los Ríos LA FORME DE L'EAU. POÉTIQUE D'UN INSTANT 2019-2022, 07-06-2022, pàg. 1.
Bibliografia
[modifica]- Salcedo Miliani, Antonio. Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació, 1951-1975. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2016. ISBN 978-84-15264-45-3.
Enllaços externs
[modifica]- Marie-France Veyrat - Lloc web oficial (anglès) (català) (castellà) (francès)