Vés al contingut

Marie Allard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarie Allard

Estampa de Jean Dauberval i Mlle. Allard a Sylvie, a partir d'una pintura de Louis Carrogis Carmontelle Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1742 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1802 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, ballarina de ballet Modifica el valor a Wikidata
OcupadorComédie-Française
Théâtre des Variétés-Amusantes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 24203311 Modifica el valor a Wikidata


Marie Allard (Marsella, 14 d'agost de 1742París, 14 de gener de 1802) va ser una important ballarina francesa. Va debutar a l'Òpera de París el 1761.[1][2]

Marie Allard va néixer l'any 1742 en una família pobra, a Marsella. Als 10 anys, la van oferir a Monsieur V. i a la Comédie de Marseille. La seva mare va morir dos anys més tard i Marie es va convertir en primera ballarina de l'Òpera de Lió. Als 14 anys treballava a la Comédie-Française i vivia en un petit apartament a París. Poc després de començar els estudis amb el mestre de ballet Gaetan Vestris, es va convertir en la seva amant. El 1760 va tenir un fill, Auguste Vestris.[3]

Un dibuix de Marie Allard, ca. 1766

El juny de 1761 Allard va debutar a l'Òpera de París amb Zaïs, de Jean-Philippe Rameau. Va aparèixer a la primera producció de Les Petits Riens, de Mozart i Noverre el 1778. En la seva primera dècada a l'Òpera de París va ballar en 35 papers i va rebre elogis pel seu pas de deux amb Jean Dauberval a Sylvie.[3][4][5]

Fou especialment apreciada per les gavotes, rigodons i tamborins. George Noverre escrigué que era una "ballarina perfecta, una excel·lent pantomímica, component les seves entrades amb gust sense l'ajuda dels mestres". També es va distingir en els seus ballets Jason et Médée (1770), Les Petits Riens (1778), així com en La Chercheuse d'esprit, de Maximilien Gardel (1778).[3]

Allard i Vestris també van ensenyar dansa al seu fill, que es convertiria en el ballarí principal de la seva generació, moment en què la carrera de Marie Allard va començar a decaure; es va jubilar el 1781, mentre assolia fama la seva rival, Marie-Madeleine Guimard.[3]

Referències

[modifica]
  1. Tots els biògrafs han copiat l'extracte del certificat de bateig publicat per Émile Campardon (L'Académie royale de musique a la Plantilla: S-, t. I, p. 12), extracte pel qual la ballarina sembla quatre anys més jove. Heus aquí el seu veritable certificat de bateig descobert a la parròquia de Saint-Ferréol a Marsella: "Marie Allard, filla de Pierre i Catherine Feuillet, es va casar, va néixer i va ser batejada en aquesta parròquia el 14 d'agost de 1738. El seu padrí era Jean Barthelemy Priou, i la seva padrina, la senyoreta Catherine Coste. El pare present, tot signat.
  2. «Marie Allard (1742-1802) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Allard, Marie (1742–1802) | Encyclopedia.com». [Consulta: 8 juliol 2022].
  4. «The Vestris Dynasty». [Consulta: 7 juliol 2022].
  5. Thurner, Christina. «Affect, Discourse, and Dance before 1900». A: New German Dance Studies. Urbana: University of Illinois Press, 2012, p. 22. ISBN 978-0-252-09386-9. 

Bibliografia

[modifica]
  • Migel, Parmènia. The Ballerinas: From the Court of Louis XIV to Pavlova. Nova York: Macmillan, 1972.