Vés al contingut

Marie Bobillier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarie Bobillier
Biografia
Naixement12 abril 1858 Modifica el valor a Wikidata
Lunéville (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMichel Brenet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómusicòloga, biògrafa, crítica musical Modifica el valor a Wikidata
Membre de
IMSLP: Category:Brenet,_Michel Modifica el valor a Wikidata

Marie Bobillier, (Lunéville (Gran Est.) 12 d'abril, 1858 - París, 4 de novembre, 1918), fou una musicòloga i crítica musical francesa, que escriu sota el pseudònim de Michel Brenet.

Biografia

[modifica]

Nascuda de pare militar, capità després coronel d'artilleria,[1] Marie Bobillier, filla única,[2] va passar la seva infantesa a diverses ciutats, sobretot Estrasburg i Metz, i finalment es va establir a París el 1871. Va aprendre el piano, però va patir una escarlatina a la l'edat de tretze anys, la va deixar discapacitada i va influir en la seva decisió de dedicar la seva vida a la investigació,[3][4] després d'haver assistit als concerts de Pasdeloup.[2] És una de les primeres musicòlogues franceses.[5]

La seva primera publicació, Histoire de la symphonie à orchestra (1882), va guanyar un premi a Brussel·les (Reial Acadèmia de Bèlgica), consolidant la seva reputació cada cop més gran en els cercles musicològics francesos.[3] Dotada d'un mètode rigorós, a partir de les fonts i documents més fiables, va publicar una sèrie de publicacions –diversos estudis preciosos dedicats a la música vocal– dedicades a Ockeghem, Goudimel, Palestrina (1906), Sébastien de Brossard, Haendel, Haydn, Grétry i Berlioz. Bobillier també va abordar la música instrumental clàssica i medieval i va deixar un valuós i independent Diccionari pràctic i històric de la música, completat i publicat per Amédée Gastoué el 1926.

El seu llibre titulat Apunts sobre la història del llaüt a França va obrir el camí per a posteriors investigacions en aquest àmbit.[3]

Les seves obres principals són Les musiciens de la Sainte-Chapelle du Palais (“la seva obra mestra” segons La Laurencie.[6][7] Els concerts a França sota l'antic règim i La librairie musicale en France de 1653 à 1790,, d'on va donar la prova de la seva gran erudició i de la seva competència com a historiadora de la música.[3] Jean-Marie Fauquet resumeix el treball de Marie Bobillier en una frase: és d'un nivell de qualitat excepcional, tant pel que fa a la varietat de temes tractats com pel que fa al mètode aplicat.[8]

Com a crítica o musicòloga, va col·laborar amb diaris com "L'Année musicale" (entre 1911 i 1913, del qual va ser una de les fundadores amb Jean Chantavoine (1877–1952), Louis Laloy i Lionel de La Laurencie,[3] sobretot va escriure hi ha bibliografies d'obres franceses, alemanyes, angleses i italianes), la "Revue musicale", la "Revue de musicologie", els Arxius històrics, artístics, literaris, el Corresponsal, el Courrier musical, la Guia de concerts, el Journal musicale, Le Ménestrel i la Tribune de Saint-Gervais (el butlletí mensual de la Schola Cantorum),[3] etc.; a l'estranger, va col·laborar amb "Rivista Musicale Italiana" i "Musical Quarterly". També col·labora a l'Enciclopèdia de Música Lavignac. Amb una personalitat molt reservada i mentre "l'escenari li feia por", va fer unes quantes conferències; però declinà la seva participació en societats cultes.[6]

Va deixar notes, cites i declaracions, acumulades al llarg de la seva recerca, enquadernades després de la seva mort en dinou volums, i conservades sota el nom de Documents sobre la història de la música a la Biblioteca Nacional.[5][9][10]

El seu pseudònim prové del poble de Doubs, les Brenets, d'on prové la seva família paterna.[11]

Obres

[modifica]
Monografies
  • Histoire de la symphonie à orchestre : depuis ses origines jusqu’à Beethoven inclusivement, París, Gauthier-Villars, 1882, 168 p. (OCLC 3797930, BNF 35255266, llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • Grétry : sa vie et ses œuvres, Brussel·les, F. Hayez, coll. “Reial Acadèmia de Ciències, Lletres i Belles Arts de Bèlgica” (núm. 36), 1884, 287 p. (OCLC 606230105, BNF 30116511, llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • Deux pages de la vie de Berlioz : les œuvres de Berlioz en Allemagne ; le premier opéra de Berlioz, París, L. Vanier, 1889, 72 p. (OCLC 12737478)
  • Johannes Ockeghem: maître de la chapelle des rois Charles VII et Louis XI, étude bio-bibliographique, d’après des documents inédits, Nogent-le-Rotrou, impr. de Daupeley-Gouverneur, 1893, 32 p. (OCLC 491487575, BNF 30116513)
  • Sébastien de Brossard: prêtre, compositeur et bibliophile (165..–1730) : d’après ses papiers inédits, Ginebra, (Nogent-le-Rotrou, 1896) Éditions Minkoff, coll. «La societat per a la història de París i Illa-de-France», 1998, 53 pàg. (ISBN 2-8266-0934-3, OCLC 40551890, BNF 35255275)
  • Claude Goudimel: essai bio-bibliographique, París/Tours, (Besançon, P. Jaquin, 1898) Éditions Coderg / Librairie Ars Musicale, coll. “Música, homes i instruments” (núm. 4), 1982, 46 p. (OCLC 11853533)
  • La musique dans les couvents de femmes depuis le moyen âge jusqu’à nos jours (conférence , Tribune de Saint-Gervais, iv (1898), 25, 58, 73), París, Bureaux de la Schola cantorum, 1898, 18 p. (OCLC 44851066, BNF 31829609)
  • Notes sur l’histoire du luth en France (Rivista Musicale Italiana, v (1898), 637–76; vi (1899), 1–44 – et Turin, 1899)), Ginebra, Éditions Minkoff, 1973, 83 p. (ISBN 2-8266-0057-5, OCLC 729882)
  • La musique sacrée sous Louis XIV (conferència), París, editorial Schola Cantorum, 1899, 17 pàg. (OCLC 24950631)
  • Les concerts en France sous l’ancien régime, París, Fischbacher, 1900, 407 p. (llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • La jeunesse de Rameau (Rivista Musicale Italiana, ix (1902), 658–93, 860–87; x (1903), 62–85, 185–206), Torí, Fratelli Bocca Editori, 1902, 109 p. (OCLC 812640, BNF 31829604)
  • Palestrina, París, F. Alcan, coll. “Mestres de la Música”, 1906, 229 p. (OCLC 6150626, BNF 42877100, llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • La librairie musicale en France de 1653 à 1790, d’après les registres de privilèges (Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft, VIII (1906–7), 401–66), Leipzig, 1907, 65 p. (ISSN 1612-0124, OCLC 844123473, llegiu en línia [arxiu])
  • La plus ancienne méthode française de musique: L'art, la ciència i la pràctica de la música senzilla (Jacques Moderne, ca. 1530) amb introducció i annex, París, editorial Schola Cantorum, 1907, 32 p. (OCLC 458585958, BNF 31829619)
  • Haydn, París, F. Alcan, coll. “Mestres de la Música”, 1909, 207 p. (OCLC 9116365, BNF 42877089, llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • Les musiciens de la Sainte-Chapelle du Palais : documents inédits, recueillis et annotés par Michel Brenet (Paris, A. Picard, 1910)Ginebra Edicions Minkoff, coll. “Publicacions de la International Music Society”, 1973, 379 p. (ISBN 2-8266-0041-9, OCLC 1149112, llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • Musique et musiciens de la vieille France, París, F. Alcan, 1911, 249 p. (OCLC 3201267, llegiu en línia [arxiu] [PDF])

conté: Els músics de Philippe le Bold, Johannes Ockeghem, mestre de la capella dels reis Carles VII i Lluís XI, i Assaig sobre els orígens de la música descriptiva de Jacques Mauduit

  • Haendel : biographie critique, illustrée de douze planches hors texte, París, H. Laurens, coll. “Els músics famosos”, 1912; 1930, 126 pàg. (OCLC 2714575, BNF 35254998, llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • Músics d'abans (París, 1912)
  • La musique militaire : étude critique, illustrée de douze planches hors texte, París, H. Laurens, coll. “Músics famosos”, 1917, 126 p. (OCLC 1978378, BNF 31829611, llegiu en línia [arxiu] [PDF])
  • Dictionnaire pratique et historique de la musique (complété par A. Gastoué), París, Armand Colin, 1926, 487 p. (OCLC 4530106, llegiu en línia [arxiu] [PDF])

Articles

[modifica]
  • Gounod et la musique sacrée ?, El Corresponsal, 10 de desembre de 1893 p. 965–986. (BNF 38717660)
  • Quatre femmes musiciennes: Jacquet de La Guerre, Hélène de Montgeroult, Louise Bertin, Louise Farrenc, L'Art 2a sèrie, volum 4 (1894), p. 107-112, 142-147 i 177-183/183-187, [Jacquet de La Guerre [arxiu]], [llegir en línia: Hélène de Montgeroult [arxiu]], [Louise Bertin i L. Farrenc [arxiu]] .
  • Les Opéras féminins, "Gazette musicale de la Suisse Romande", 28 de febrer de 1895, p. 68–72.
  • Jean Mouton, Tribune de Saint-Gervais 5 (1899), pàg. 323-334.
  • Guy d'Arezzo, Pontus Teutonicus i abat Odon, Tribune de Saint-Gervais 8 (1902), pàg. 121.
  • "L'amitié de Berlioz et de Liszt", Guia Musical 50 (1904), pàg. 595–687.
  • "Deux comptes de la chapelle-musique des rois de France", Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft, Leipzig, vol. 6, no 1, octubre-desembre 1904, p. 1–31 (ISSN 1612-0124, OCLC 6733321354, JSTOR 929008, llegiu en línia [arxiu]
  • "Les débuts de l'abonnement de musique", Mercure musical, París, vol. 2, núms 19/20, 15 d'octubre de 1906, p. 256–273 (ISSN 1763-7287, OCLC 843350862, llegiu en línia [arxiu])
  • "Essai sur les origines de la musique descriptive", Rivista musicale italiana, volum XIV, fascicle. 4 de 1907 (llegiu en línia [arxiu])
  • "Mme de Genlis musicienne" Revue musicale S.I.M. 2 (1912), pàg. 1–14 [llegir en línia [arxiu]].
  • "L'Année musicale " (F. Alcan)
    • 1911 vol. 1 [arxiu] a archive.org
  • Deux traductions françaises inédites des institutions harmoniques de Zarlino (1911) p. 125–144.
    • L'Any Musical 1912 vol. 2 [arxiu] a archive.org
  • Participa només en la bibliografia
    • L'Any Musical 1913 vol. 3 [arxiu] a archive.org
  • Bibliographie des bibliographies musicales, Any Musical (1913), pàg. 1–152. (BNF 42877079)

Editor

[modifica]

Marie Bobillier va publicar partitures d'Alexandre-Pierre-François Boëly per a M. Senart (abans de 1909):[12]

  • 30 caprices, opus 2 (1816)[13]
  • 24 pièces pour piano, opus 22 (1858)[14]
  • Pièces pour piano, opus 34 (1810)[15]
  • Pièces pour piano, opus 47 (1846)[16]
  • Pièces pour piano, opus 48 (1848–51)[17]
  • Pièces pour piano, opus 50 (1816–1854)[18]
  • Pièces pour piano, opus 51 (1853)[19]
  • Pièces pour piano, opus 52 (1853)[20]
  • Pièces pour piano, opus 55 (1855)[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La Laurencie 1919, p. 199
  2. ↑ 2,0 2,1 La Laurencie 1919, p. 200
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Grove 2001
  4. ↑ Vignal 2005, p. 749
  5. ↑ 5,0 5,1 La France 1995, p. 60
  6. ↑ 6,0 6,1 La Laurencie 1919, p. 201
  7. ↑ Fiche du journal du Répertoire international de la presse musicale [PDF] [archive] sur ripm.org
  8. ↑ Jean-Marie Fauquet, Dictionnaire de la musique en France au XIXe siècle. Paris, Fayard, 2003, no 97.
  9. ↑ Nouvelles acquisitions françaises, no 11407-11425
  10. ↑ DOI 10.3406/bec.1921.448650 cite le détail des volumes p. 129 [archive] sur persee.fr
  11. ↑ La Laurencie 1919, p. 202
  12. ↑ Par exemple pour l’opus 34 sur Bnf (indications identiques sur les autres).
  13. ↑ BNF 13966070
  14. ↑ BNF 15519537t
  15. ↑ BNF 15519537
  16. ↑ BNF 155195501
  17. ↑ {{BNF 15519554d
  18. ↑ {{BNF 155195830
  19. ↑ BNF 15519569f
  20. ↑ BNF 15519558s
  21. ↑ BNF 155195741

Bibliografia

[modifica]
  • Lionel de La Laurencie, “Obituary”, Butlletí de la Societat Francesa de Musicologie B, vol. 1, no 4, 1919, pàg. 199–202 (llegiu en línia [arxiu])
  • Christian Goubault, La Critique musicale dans la presse française : de 1870 à 1914, Ginebra, Slatkine, 1984, 535 pàg. (ISBN 2-05-100542-7, OCLC 12051683)
  • (anglès) Marie Louise Pereyra i Jeffrey Cooper, “Brenet, Michel [Bobillier, (Antoinette Christine) Marie]”, a Stanley Sadie (ed.), The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Londres, Macmillan, segona edició, 29. vols. 2001, 25.000 p. (ISBN 9780195170672, llegiu en línia [arxiu]).
  • Marc Vignal, Dictionnaire de la musique, París, Larousse, 2005, 1516 p. (ISBN 2-03-505545-8, OCLC 896013420, llegit en línia [arxiu]), pàg. 122
  • Albert La France, Les femmes musiciennes sous les Bourbon d’après les documents inédits de Marie Bobillier, Canadian University Music Review, vol. 16, núm 1, 1995, pàg. 60–73 (DOI 10.7202/1014416ar, llegiu en línia [arxiu] [PDF]).
  • Joël-Marie Fauquet, «Brenet, Michel (Marie Bobillier)», a Dictionnaire de la musique en France au XIXe siècle, Fayard, 2003, xviii-1406 (ISBN 2-213-59316-7, OCLC 936927646, BNF 39052242).

Enllaços externs

[modifica]
Vegeu texts en català sobre Marie Bobillier a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  • Diccionari pràctic i històric de la música (1926) [arxiu]
  • Recursos musicals: International Music Score Library ProjectGrove Music OnlineDirectori internacional de fonts musicals
  • Recurs de recerca: La France savante
  • Avisos en diccionaris generals o enciclopèdies: Deutsche Biographie [arxiu]Diccionari universal de dones creadores [arxiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marie_Bobillier&oldid=34017239»