Vés al contingut

Marie Souvestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarie Souvestre
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1830 Modifica el valor a Wikidata
Brest (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1905 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Surrey (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeducadora, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
Família
PareÉmile Souvestre Modifica el valor a Wikidata

Marie Souvestre (Brest, 28 d'abril de 1830 - Surrey, 30 de març de 1905) va ser una educadora feminista bretona (estat francès), que va tractar de desenvolupar una ment independent en les dones joves. Fou coneguda pel seu alt nivell acadèmic i les seues idees polítiques liberals.[1]

Biografia

[modifica]

Nasqué el 28 d'abril del 1830, a Brest (Bretanya)), filla del novel·lista Émile Souvestre.

Amb Caroline Dussaut, la seua companya des del 1859, va fundar una primera casa educativa, "Les Ruches", a Fontainebleau i després a Avon, on van construir un internat, un edifici de rajola roja envoltat d'un parc, per a educar les joves. Hi ensenyaven cal·ligrafia, dibuix, teoria de la música, composició i poesia francesa, alemany, anglès i italià. El personal era d'origen estranger per a desenvolupar la pràctica d'idiomes. S'hi educaren l'escriptora Natalie Clifford Barney i la seua germana Laura Clifford Barney.

Souvestre abandonà França el 1883 i obrí un internat a Allenswood, als afores de Londres. La seua alumna més famosa fou Eleanor Roosevelt.[2]

Dorothy Bussy, germana de l'escriptor Lytton Strachey, publicà anònimament una novel·la, Olivia (1949), sobre la seua experiència com a estudiant en Els Ruches. Bussy donà classes sobre Shakespeare en Allenswood.[3]

Dussaut és Cara en la novel·la de Bussy, Olivia. Quan es van separar al 1883, Souvestre se n'anà a Anglaterra amb Paolina Samaïa, exmestra de Les Ruches, que seria després mestra en l'Acadèmia Allenswood, així com la companya a llarg termini de Souvestre.[4]

Referències

[modifica]
  1. Roosevelt, Eleanor. "The Seven People Who Shaped My Life," en What I Hope to Leave Behind: The Essential Essays of Eleanor Roosevelt. ed. Allida Black. (Brooklyn, N.Y.: Carlson Publishing Inc., 1995), 40.
  2. Rodriguez, Suzanne. Wild Heart: A Life: Natalie Clifford Barney and the Decadence of Literary Paris. Nova York: HarperCollins, 2002, p. 39–40. ISBN 0-06-093780-7. 
  3. Cook, Blanche Wiesen «'Women Alone Stir My Imagination': Lesbianism and the Cultural Tradition». Signs, 4, 4, Summer 1979.
  4. Hernández, Publicado por Hortensia. «Marie Souvestre feminista y pedagoga» (en castellà). [Consulta: 18 setembre 2022].