Marie Vassiltchikov
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1916 (Julià)  Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Mort | 12 agost 1978 (61 anys) Londres | ||
| Causa de mort | leucèmia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | diarista, escriptora, traductora, militant de la resistència | ||
| Activitat | 1940 - | ||
| Gènere | Literatura de no-ficció | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa | ||
| Família | House of Vasilchikov (en)  | ||
| Cònjuge | Peter G. Harnden (1946–) | ||
| Fills | Marina Harnden, Anthony Peter Harnden, Michael Christopher Harnden, Alexandra Harnden | ||
| Pares | Hilarion Vassiltchikov i Lydia Wiazemsky | ||
| Germans | Tatiana de Metternich-Winneburg Georgy Vasilchikov | ||
 | |||
Marie Vassiltchikov (Sant Petersburg, 29 de desembre de 1916 (Julià) - Londres, 12 d'agost de 1978) (rus: Мария Илларионовна Васильчикова) fou una princesa russa. En els seus «Berlin Diaries, 1940-1945» escriu sobre el bombardeig de Berlín i els esdeveniments que van conduir a l'intent d'assassinat de Hitler a Berlín el juliol de 1944.
Fou el quart fill d'un membre de la quarta Duma Imperial, el príncep Hilarion Vassiltchikov (1881-1969) i de la princesa Lidiya Vyazemskaya (1886-1946). El 1919, la família va fugir de Rússia, després de la revolució d'Octubre de 1917, unint-se a membres de la família Romanov evacuats per la flota britànica.[1][2] Va viure com a refugiada, inicialment en la Tercera República Francesa, després a la República de Weimar, Alemanya, i després a Lituània fins just abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial.
El 1940, es va traslladar a Berlín on va treballar a l'Auswärtiges Amt (AA), l'oficina d'Afers Exteriors alemanya, com a assistent del Dr. Adam von Trott, que era membre de la resistència antinazi i del Cercle de Kreisau, organització que el 20 de juliol de 1944 va fer l'intent fallit de matar Adolf Hitler. Després que von Trott i d'altres van ser executats, va fugir de Berlín per anar a Viena, on va treballar com a infermera. El maig de 1945, al final de la guerra, va ser trobada als afores de Gmunden, Àustria, per l'exèrcit dels Estats Units. Va contreure l'escarlatina i després va treballar com a intèrpret de l'exèrcit dels Estats Units, on va conèixer el seu futur marit que treballava en intel·ligència militar, el capità i arquitecte Peter Graham Harnden.[3]
Es van casar el 28 de gener de 1946 i es van establir a París, on Harnden va obrir un despatx d'arquitectura. Van tenir quatre fills. Després de la mort de Harnden a Cadaqués, el 15 d'octubre de 1971, es va traslladar a Londres on va treballar en els seus diaris de guerra.
Va morir a Londres de leucèmia el 12 d'agost de 1978. Després el seu germà, George Vassiltchikov, va editar els seus diaris. Els seus diaris detallen el bombardeig de Berlín i la caòtica vida quotidiana del que restava de la noblesa i la intel·liguèntsia d'abans de la guerra.[4] Els seus diaris van ser publicats per Chatto i Windus, Ltd, al Regne Unit, el 1985, per Random House el 1987 i Vintage Books el 1988.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Purgatory of fools: A memoir of the aristocrats' war in Nazi Germany by Tatiana von Metternich-Winneburg
- ↑ Craig, Gordon A. «An outsider inside the Third Reich» (en anglès). The New York Times, 05-04-1987. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Sheppard, R. Z. «The Catcher in the Reich Berlin Diaries, 1940-1945» (en anglès). Time, 24-06-2001. ISSN: 0040-781X [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Lubrich, Oliver German Life and Letters, 62, 4, 2009, pàg. 415–429. DOI: 10.1111/j.1468-0483.2009.01472.x.
- ↑ Brunet. «Berlin Diaries, 1940-1945 by Marie Vassiltchikov (Vintage Books: $8.95)» (en anglès americà). Los Angeles Times, 24-07-1988. [Consulta: 20 juny 2021].
Bibliografia
[modifica]- Vassiltchikov, Marie. Berlin Diaries 1940-1945. New York, NY: Vintage, 1988. ISBN 978-0394757773.
- Metternich, Tatiana. Five Passports in a Shifting Europe. Gardners Books, 2004. ISBN 978-1904027287.
- Metternich, Tatiana. Purgatory of fools: A memoir of the aristocrats' war in Nazi Germany. Quadrangle/New York Times Book Co, 1976. ISBN 978-0812906912.