Vés al contingut

Mariel·la Finet i Herbera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMariel·la Finet i Herbera
Biografia
Naixement24 març 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Mariel·la Finet i Herbera (Perpinyà, Rosselló, 24 de març de 1962) és doctora[1] en física energètica, professora de física-química a Perpinyà, professora de cant, escriptora i compositora de sardanes i flabiolaire.

Va estudiar de molt jove piano i sobretot cant líric amb Montserrat Comadira (Girona). S'especialitzà en el cant líric en els conservatoris de Grenoble i Perpinyà, en la tessitura de soprano. Va ser membre fundadora de la colla sardanista Lliure (1979) amb un altre compositor de sardanes, Roland Besson, i en fou capdansera durant anys. També es fundadora amb els seus fills del grup musical MALV.

Va estudiar instrumentació per a cobla de la mà del mestre Francesc Cassú al Conservatori Albéniz de Girona.

Ha escrit les sardanes: La força del destí (1986), L'àngel de foc (1988), Claror d'amor (1989), A terra no es mira (1990, dedicada a la colla sardanista Roure), Per tu David (1995), Aurora dels ulls daurats (2009, dedicada a la seva filla), Del cel a l'infern (2010), Crit de guerra (2011) Aurora o la llum d'un somni (2012), El petit vailet (2012), Claror de goges (2013) Cor estel·lat (2015), de trompeta, La trompetiola (2017), per a flabiol i trompeta, La Catedral del Maresme (2018), Llabanera i Gargamell (2019), Notes de granit (2019, dedicada a la Cobla La Principal del Llobregat pel seu 90è aniversari), Ruixim de mar (2019). El 2021 obtingué el segon premi al concurs Ceret-Banyoles amb la sardana Fill meu [2][3]

Ha instrumentat per a cobla la sardana per a piano La salanquaise, de Camille Gili, i és autora d'una sardana revessa.

Ha versionat per a cobla dues nadales catalanes: El petit vailet i La pastora Caterina.

Vida privada

[modifica]

Els seus fills, Lluc Vizentini i Finet (Ceret, 1990) i Aurora Vizentini i Finet (Perpinyà, 1997) [4] són flabiolaire i compositor, i tenorista, flabiolaire i flautista, respectivament. I tots dos han compost diverses obres per a la cobla.

Mariel·la Finet és autora d'una novel·la en francès: Le fils du guerrier.

Referències

[modifica]
  1. Analyse de réacteurs solide-gaz : modélisation et identification de cinétiques chimiques. Thèse d'État. Université de Perpignan 1988. Grenoble: Atelier national de reproduction des thèses, 1988. 
  2. «Obres compostes per Finet i Herbera, Mariel·la». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: gener 2020].
  3. «"Mariel·la Finet, Lluís Alcalà i Jaume Cristau guanyen el Premi Ceret-Banyoles", al Portal Sardanista», 13-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-16. [Consulta: 16 desembre 2021].
  4. «Sardanes d'Aurora Vizentini».

Enllaços externs

[modifica]