Vés al contingut

Mariel Margaret Hamm

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMariel Margaret Hamm

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Mariel Margeret Hamm Modifica el valor a Wikidata
17 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Selma (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1989–1993)
Lake Braddock Secondary School Modifica el valor a Wikidata
Alçada165 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavantera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
North Carolina Tar Heels
1987–2004 Estats Units 275(158)
2001–2003 Washington Freedom 49(25)
2001–2003 magicJack 49(25)
Participà en
13 setembre 2000Futbol als Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 - Competició femenina
1996football at the 1996 Summer Olympics – women's tournament (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNomar Garciaparra Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmiafoundation.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1202847 TMDB.org: 1219728
X: MiaHamm Olympics.com: mia-hamm FIFA: 292 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
Or Atlanta 1996 futbol femení
Argent Sydney 2000 futbol femení
Or Atenes 2004 futbol femení

Mia Hamm (nom complet Mariel Margaret Hamm) és una exfutbolista estatunidenca nascuda el 17 de març del 1972 a Selma, Alabama.[1] Havia estat jugant al llarg de disset anys amb la selecció femenina de futbol dels Estats Units.

Aclamada com a icona del futbol,[2][3][4][5] va jugar com a davantera per a la selecció nacional femenina de futbol dels Estats Units del 1987 al 2004. Hamm va ser el nas de l'Women's United Soccer Association (WUSA), la primera lliga professional de futbol femení dels Estats Units, on va jugar al Washington Freedom del 2001 al 2003. Va jugar a futbol universitari a l'equip de futbol femení de North Carolina Tar Heels i va ajudar l'equip a guanyar quatre títols consecutius del Campionat de Futbol Femení de la Divisió I de la NCAA.

Durant la seua etapa amb la selecció, Hamm va competir en quatre tornejos de la Copa Mundial Femenina de la FIFA: el primer de tots, celebrat el 1991 a la Xina, el del 1995 a Suècia, el del 1999 i el de 2003 als Estats Units. Va ser la líder de l'equip en tres Jocs Olímpics, inclosos: 1996 a Atlanta (la primera vegada que es va jugar a futbol femení), 2000 a Sydney i 2004 a Atenes. Va jugar en 42 partits i va marcar 14 gols als 7 torneigs internacionals.

Hamm va retindre el rècord a més gols marcats com a internacional tant per una dona o un home fins al 2013, i es manté al tercer lloc per darrere de l'excompanya d'equip Abby Wambach i la davantera canadenca Christine Sinclair des del 2017.[6][7][8] Actualment ocupa la tercera posició en la història de la selecció nord-americana per aparicions internacionals (276) i la primera per assistències de gol (144). Va ser nombrada Jugadora Mundial de la FIFA el 2001 i 2002, i juntament amb la seua companya d'equip Michelle Akers van ser elegides per Pelé com una de les 125 millors jugadores vives de la història del futbol a la llista elaborada per a celebrar el 100 aniversari de la FIFA.[9] Hamm va ser nomenada atleta femenina de l'any dels Estats Units de futbol cinc anys seguits i va guanyar tres premis ESPY, incloent-hi la jugadora de l'any de futbol i l'atleta femenina de l'any.[10] La Fundació Esportiva Femenina la va nomenar esportista de l'any el 1997 i el 1999. Va ingressar al National Soccer Hall of Fame, Alabama Sports Hall of Fame, Texas Sports Hall of Fame, North Carolina Soccer Hall of Fame, i va ser la primera dona en ingressar al World Football Hall of Fame.[11]

Va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va aconseguir guanyar la medalla d'or. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) aconseguí guanyar la medalla de plata en perdre la final davant la selecció femenina de Noruega. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia) tornà a guanyar la medalla d'or.

L'any 2009 fou designada ambaixadora del FC Barcelona amb la missió de difondre el missatge solidari de la seva Fundació. Està casada amb el jugador de beisbol Nomar Garciaparra.

Referències

[modifica]
  1. «Soccer star raising goals in women's sports». CNN [Consulta: 20 desembre 2012].
  2. Foudy, Julie. «The essence of Mia». ESPN, 22-06-2012. [Consulta: 18 juny 2017].
  3. Quashie, Sid. «Whatever Happened To ... ? '90s Sports Icons Edition». Bleacher Report, 30-11-2016. [Consulta: 18 juny 2017].
  4. Nelson, Murry R. American Sports: A History of Icons, Idols, and Ideas. ABC-CLIO, 2013. ISBN 978-0313397530. 
  5. Hilton, Lisette. «No Me in Mia». ESPN. [Consulta: 18 juny 2017].
  6. «Christine Sinclair passes Mia Hamm as 2nd highest goal-scorer in history». , 15-02-2016 [Consulta: 2 agost 2017].
  7. «Mia Hamm to receive Freedom honor». Associated Press, 01-05-2009 [Consulta: 1r juny 2017]. Arxivat 20 de juliol 2012 at Archive.is
  8. Alexander, Valerie. «World Cup Soccer Stats Erase The Sport's Most Dominant Players: Women». Jezebel, 07-07-2014. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2016. [Consulta: 3 juny 2017].
  9. Millward, Robert. «Pele's list of soccer's best includes Hamm, Akers». USA Today, 04-03-2007. [Consulta: 3 juny 2017].
  10. «All-Time ESPY Winners». ESPN, 24-06-2010. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 10 novembre 2014].
  11. «Mia Hamm». MAC Hermann Trophy. [Consulta: 2 juny 2017].