Vés al contingut

Marietta Blau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarietta Blau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1894 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1970 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York (1944–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Miami
Frankfurt del Main
Ciutat de Mèxic
Morelia
Berlín
Nova York
Viena
Upton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, professora d'universitat, física nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstituto Politécnico Nacional
Universitat de Miami
Universitat Miami d'Ohio
Universitat de Frankfurt
Brookhaven National Laboratory
Universidad Vasco de Quiroga (en) Tradueix
Universitat de Colúmbia
Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo Modifica el valor a Wikidata
Company professionalHertha Wambacher Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHertha Wambacher Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marietta Blau (29 April 1894 – 27 gener 1970) va ser una física austríaca. Després d'obtenir el certificat general d'educació de l'institut per a noies de l'Associació per l'Educació Estesa de Dones, va estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Viena de 1914 a 1918; es va doctorar PhD el març de 1919. Blau es reconeguda pel desenvolupament (fotogràfic) d'emulsions nuclears a partir de les quals s'obtenien imatges que permetíen mesurar de forma exacta els esdeveniments de partícules nuclears d'alta energia. A més, això va establir un mètode per estudiar de forma exacta reaccions causades per esdeveniments de raigs còsmics. Les seves emulsions nuclears van representar en el seu temps un avanç molt significatiu del camp de física de partícules.[1][2] Per la seva feina va ser nominada pel premi Nobel en Física de 1950 per Erwin Schrödinger.[3]

Pre Segona Guerra mundial

[modifica]

Entre 1919 i 1923, Blau va ocupar diverses posicions en la indústria i en institucions universitàries de recerca, tant a Àustria com a Alemanya. A partir de 1923, va treballar com a científica, sense sou, a l'Institut per Recerca de Radi de l'Acadèmia austríaca de Ciències, a Viena. Un ajut de l'Associació austríaca de Dones Universitàries va fer possible que pogués investigar també a Göttingen i a París (1932/1933).[cal citació]

En els seus anys de Viena, l'interès principal de Blau era el desenvolupament del mètode fotogràfic de detecció de les partícules. Els objectius metòdics que va perseguir eren la identificació de partícules, en particular partícules-alfa i protons, i la determinació de la seva energia basada en les característiques de les traces que van deixant en emulsions. Per aquesta feina, Blau i la seva primera estudiant, Hertha Wambacher, van rebre, el 1937, el Premi Ignaz L. Lieben de l'Acadèmia austríaca de Ciències. Va ser el seu èxit més gran quan, també el 1937, ella i Wambacher van descobrir «les estrelles de desintegració» en plaques fotogràfiques que havien estat exposades a radiació còsmica a una altitud de 2,300 metres per sobre el nivell del mar. Aquestes estrelles són els patrons de traces de partícules procedents de reaccions nuclears (espal·lació) de raigs còsmics amb nuclis de l'emulsió fotogràfica.[1]

A causa dels seus orígens jueus, Blau va haver de marxar d'Àustria el 1938, un fet que va causar una severa interrupció de la seva carrera científica.[1] Primer va anar a Oslo. Llavors, gràcies a l'intervenció d'Albert Einstein, va obtenir una plaça com a docent a l'Institut Politècnic de Ciutat de Mèxic. Però com que les condicions a Mèxic eren extremadament difícils per fer recerca, tant bon punt va tenir l'oportunitat es va traslladar als Estats Units, era el 1944.[3]

Després de la guerra

[modifica]

Als Estats Units, Blau va treballar a la indústria fins al 1948; després, fins al 1960, a la Universitat de Colúmbia, Brookhaven National Laboratory i la Universitat de Miami. En aquestes institucions, va ser la responsable de l'aplicació del mètode fotogràfic de detecció de partícules en experiments d'alta energia als acceleradors de partícules.[cal citació]

El 1960, Blau va retornar a Àustria i va dur a terme treball científic a l'Institut per la Recerca de Radi fins al 1964 —un altre cop sense paga—. Va encapçalar un grup de treball que analitzava les traces fotogràfiques de les partícules procedents dels experiments l CERN i va supervisar una dissertació en aquest camp. El 1962, va rebre el Premi Erwin Schrödinger de l'Acadèmia Austríaca de Ciències, però un intent de fer-la també membre corresponent de l'Acadèmia no va tenir èxit.[cal citació]

Mort

[modifica]

El 1970 Marietta Blau va morir de càncer a Viena. La seva malaltia podia ser deguda a la manipulació sense protecció de substàncies radioactives així com el seu habit de fumadora durant molts anys. No va aparèixer cap necrològica en cap publicació científica.[cal citació]

Llegat

[modifica]

El 1950, Cecil Powell va rebre el premi Nobel pel desenvolupament del mètode fotogràfic per la detecció de partícules i la descoberta del pió fent ús d'aquest mètode.[cal citació] Una sala de la Universitat de Viena i del laboratori SUBATECH a Nantes porten el seu nom.[cal citació] A Àustria existeix la beca Marietta Blau, que es concedeix a estudiants de doctorat continuar la seva investigació en un altre país durant sis mesos.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Lewin Sime, Ruth «Marietta Blau: Pioneer of Photographic Nuclear Emulsions and Particle Physics» (en anglés). Physics in Perspective, 27-02-2013. DOI: 10.1007/s00016-012-0097-6.
  2. Blau, Marietta «Photographic Tracks from Cosmic Rays» (en anglés). Nature, 142, 01-10-1938.
  3. 3,0 3,1 Lewin Sime, Ruth «Marietta Blau in the history of cosmic ray» (en anglés). Physics Today, 10-2012, pàg. 8. DOI: 10.1063/PT.3.1728..

Bibliografia

[modifica]

Altes publicacions

[modifica]