Vés al contingut

Mariko Tamaki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMariko Tamaki

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus i canadencs japonesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat McGill Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCòmic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, guionista de còmics, escriptora de literatura infantil, novel·lista, guionista Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webmarikotamaki.blogspot.ca Modifica el valor a Wikidata
X: marikotamaki Instagram: marikotamaki Modifica el valor a Wikidata


Mariko Tamaki (Toronto, 1975) és una artista i escriptora canadenca. És coneguda per les seves novel·les gràfiques Skim, Emiko Superstar i This_One_Summer, així com per diverses feines de prosa de ficció i no-ficció.[1] El 2016 va començar a escriure tant per Marvel com per DC Comics. Ha estat nomenada dues vegades subcampiona del Michael L. Printz Award.

Primers anys

[modifica]

Mariko Tamaki és d'origen canadenc i japonès.[2] Va assistir a Havergal College, un institut de secundària per a nenes.[3] Va estudiar literatura anglesa a McGill Universitat i es va graduar dins 1994.[4]

Carrera

[modifica]

Tamaki ha treballat com a escriptora i artista de performance a Toronto, amb Cheap Queers de Keith Cole i en el grup d'actuació Pretty Porky & Pissed Off amb Joanne Huffa, Allyson Mitchell, Abi Slone, Tracy Tidgwell i Zoe Whittall.[5]

Tamaki Va publicar la novel·la Cover Me l'any 2000. És una "història convinguda sobre un adolescent que tracta de depressió". Explicada a través d'una sèrie de flashbacks, tracta d'un adolescent que se sent com un foraster a l'escola.[6]

Skim, una col·laboració amb la seva cosina Jillian Tamaki publicada el 2008 per Groundwood Books, és una novel·la gràfica sobre una adolescent i els seus sentiments romàntics envers la seva professora; la reciprocitat d'aquests sentiments no queda clara al text. L'altra història central tracta sobre el suïcidi de l'ex-xicot d'un company de classe. El text tracta fonamentalment de "viure els moments de transició punyent ... [i] la conflictiva necessitat de pertànyer i el desig de resistir". Tamaki assegura que no es va proposar "fer una declaració sobre la tranquil·litat i la joventut": "Skim està enamorada i fa un petó a una dona, però no, només és una nena. Podria seguir besant a molta gent en el seu futur. Potser són tímids, qui sap? Crec que Skim és més una afirmació sobre la joventut i la varietat d'experiències estranyes que poden encapsular."[7] Segons un crític, "la fluïdesa expressionista de les il·lustracions en blanc i negre serveix per a propòsits de pàgines en prosa".[8] Tamaki escriu que artistes com Hergé, Igort i Vittorio Giardino, així com l'art asiàtic, van influir en el seu estil, però la seva història va estar arrelada als autors de còmic nord-americans com Daniel Clowes, Chester Brown o Will Eisner.[9] Skim es va desenvolupar originalment com a joc curt per Nightwood Theatre.[10]

Emiko Superstar, la segona novel·la gràfica de Tamaki i la primera amb l'il·lustrador Steve Rolston, tracta d'una jove que se sent atrapada en la seva vida suburbana. Es va inspirar en l'art de la performance i Girlspit, un esdeveniment nocturn de micromecenatge a Mont-real.[7] El protagonista s'atreveix a provar l'art de la performance després de visitar aquest espai. Tal com diu una crítica, "aquesta és una història sobre trobar-se a si mateix, a la veu i al personatge veritable enmig de la fama de contracultura".[11]

El 2014 Tamaki va tornar a col·laborar amb la seva cosina Jillian Tamaki, a la novel·la gràfica This One Summer, publicada per Groundwood Books.

El 2016 es va anunciar que Tamaki escriuria una nova sèrie de Hulk protagonitzada per She-Hulk per a Marvel Comics, i la mini sèrie Supergirl: Being Super per a DC Comics.[12]

El 2017 va començar a escriure adaptacions de la sèrie de còmic Lumberjanes.[13]

La col·laboració de novel·la gràfica de Tamaki amb l'artista Rosemary Valero-O'Connell, Laura Dean Keep Breaking Up with Me, es va publicar al maig del 2019 per First Second Books.[14] La forta relació de Freddy amb Laura la deixa desconcertada i descuida dels seus veritables amics. En aquesta història fantàstica, Freddy aprèn a deixar anar una relació tòxica i a valorar les persones de la seva vida que la converteixen en una persona millor.

El 6 de novembre de 2019 Tamaki va tornar a Marvel per una mini-sèrie de quatre parts anomenada Spider-Man & Venom: Double Trouble.[15]

Premis

[modifica]

Skim va guanyar un Ignatz Award, un Joe Shuster Award i un Doug Wright Award el 2009 i va ser candidat a la categoria "Literatura infantil (text)" dels Premis del Governador General del 2008. El 2012 Tamaki també va ser guardonada amb una distinció d'honor al Dayne Ogilvie Prize, un premi literari per a escriptores lesbianes, gais, bisexuals o transgènere del Canadà.[16] This One Summer, il·lustrada per Jillian Tamaki, va ser nomenada el 2014 per a l'Ignatz Award i el 2015 va guanyar el Michael L. Printz Award i un Caldecott Honor de l'American Library Association.[17] El 2016 va guanyar el premi Rudolph-Dirks alemany per This One Summer[18] i el 2019 Laura Dean Keep Breaking Up With Me va obtenir l'Ignatz Award per la novel·la gràfica excepcional i el premi al millor llibre infantil o juvenil dels Harvey Awards.[19][20] Laura Dean Keep Breaking Up With Me també va ser guardonat al Walter Award de 2020 en la categoria d'adolescents.[21]

Treballs

[modifica]

Sèrie Lumberjanes

[modifica]

Totes les novel·les han estat il·lustrades per Brooklyn Allen.

Sèrie She-Hulk

[modifica]
  • Volum 1: Deconstructed (2017). En castellà, Jennifer Walters: Hulka. Deconstruída (Panini Cómics, 2018).
  • Volum 2: Let Them Eat Cake (2018). En castellà, Jennifer Walters: Hulka. Que coman pasteles (Panini Cómics, 2018).
  • Volum 3: Jen Walters Must Die (2018). En castellà, Jennifer Walters: Hulka. Jen Walters debe morir (Panini Cómics, 2018).[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Mariko Tamaki". CBC Radio, The Next Chapter, 12 November 2012.
  2. ↑ "Tamaki no fake" Arxivat 2014-01-12 a Wayback Machine.. NOW, 30 June 2005.
  3. ↑ Cole, Susan G. «Mariko Tamaki». nowtoronto.com, 11-01-2001.
  4. ↑ "As comics become a cultural force, McGill graduates are making their mark" Arxivat 7 January 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.. McGill News, 17 June 2009.
  5. ↑ "Quirky Queers". NOW, 16 June 2005.
  6. ↑ Muser, Ilyse Journal of Adolescent and Adult Literacy, 45, 2, 10-2001, pàg. 171.
  7. ↑ 7,0 7,1 Whittal, Zoe Herizons, 22, 2, Fall 2008, pàg. 37–39.
  8. ↑ Baxter, Gisele M. Canadian Literature, 203, Winter 2009, pàg. 133–134.
  9. ↑ Kirkus Reviews, 76, 23, 01-12-2008, pàg. 18.
  10. ↑ "Skim, a beautiful graphic novel" Arxivat 2013-01-03 a Wayback Machine.. Xtra!, 13 March 2008.
  11. ↑ Gorman, Michele Library Media Connection, 27, 5, 3-2009, pàg. 42.
  12. ↑ «Marvel Announces New Jennifer Walters Hulk Series». cbr.com, 19-09-2016.
  13. ↑ [enllaç sense format] https://ew.com/books/2017/03/01/lumberjanes-unicorn-power-mariko-tamaki-brooke-allen/
  14. ↑ «Laura Dean Keeps Breaking Up With Me». us.macmillan.com. [Consulta: 25 setembre 2019].
  15. ↑ [enllaç sense format] https://www.bleedingcool.com/2019/11/03/venom-finally-gets-his-own-theme-song-in-spider-man-venom-double-trouble-1-preview/
  16. ↑ "Slideshow: Amber Dawn, Mariko Tamaki win Writers' Trust LGBT author honours". Quill & Quire, 27 June 2012.
  17. ↑ Canva, Michael. «SMALL PRESS EXPO: Here are your nominees for the 2014 SPX Ignatz Awards…». The Washington Post, 18-08-2014. [Consulta: 18 agost 2014].
  18. ↑ "Die Gewinner des Rudolph-Dirks-Award 2016". 3 December 2016.
  19. ↑ MacDonald, Heidi. «'Laura Dean Keeps Breaking Up With Me' leads 2019 Ignatz Award winners». comicsbeat.com, 16-09-2019. [Consulta: 25 setembre 2019].
  20. ↑ Arrant, Chris. «And the Winners of the 2019 HARVEY AWARDS are...». Newsarama, 05-10-2019.
  21. ↑ «2020 Walter Awards». We Need Diverse Books. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2020. [Consulta: 24 gener 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Mariko Tamaki» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2020].
  23. ↑ Ramírez, Autor Eli. «Aquel verano» (en castellà), 22-10-2014. [Consulta: 5 maig 2020].
  24. ↑ «NYCC: Tamaki Sends Lara Croft on New Adventures in "Tomb Raider II" Series». comicbookresources.com, 08-10-2015. Arxivat de l'original el 10 de març 2016. [Consulta: 5 maig 2020].
  25. ↑ «Supergirl: Fuera de lo común». [Consulta: 5 maig 2020].
  26. ↑ «100% Marvel. X-23». Arxivat de l'original el 2020-02-03. [Consulta: 5 maig 2020].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Resultados de búsqueda para: 'Mariko Tamaki'». [Consulta: 5 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Harley Quinn: cristales rotos» (en castellà). Editorial Hidra. [Consulta: 5 maig 2020].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Mariko Tamaki» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mariko_Tamaki&oldid=33095782»