Marin Mersenne
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1588 Oizé (Regne de França) |
| Mort | 1r setembre 1648 (59 anys) París (Regne de França) |
| Causa de mort | abscés pulmonar |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de París (1609–1611) Collège du Mans (–1604) Collège Henri-IV de La Flèche (1604–1609) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | filòsof, teòric musical, físic, musicòleg, teòleg, matemàtic, astrònom |
| Influències | |
| Orde religiós | Orde dels Mínims |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Frans van Schooten, Gilles Personne de Roberval i Blaise Pascal |
  
| |
Marin Mersenne (Oizé, 8 de setembre de 1588 - París, 1 de setembre de 1648) va ser un filòsof francès del segle xvii, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical. Les seves obres filosòfiques es caracteritzen per una gran erudició i per l'ortodòxia teològica més estricta.[1] El seu major servei a la filosofia va ser la seva entusiasta defensa de Descartes, de qui va ser conseller i amic a París i a qui va visitar en el seu exili a Holanda, mentre mantenia un intens intercanvi de correspondència amb ell.[2] Va remetre a diversos pensadors eminents de París una còpia manuscrita de la cartesiana Meditacions metafísiques, i va defensar la seva ortodòxia enfront dels nombrosos crítics que van aparèixer entre el clergat de l'època. També és de destacar la seva intervenció en l'àmbit de les matemàtiques: (nombres primers de Mersenne),[3] i en el de la teoria musical, sent amic en aquesta tessitura del també matemàtic i teòric musical Jean Lemaire i del filosof i músic Jacques Mauduit.[4]
La seva frenética activitat epistolar el va fer esdevenir un creador de tendències,[5] convertint la seva casa en una mena de club o acadèmia on es reunien els científics de l'època per discutir els seus descobriments.[6] A la seva mort, aquesta acadèmia continuarà sent liderada per Jacques Le Pailleur, primer, i per Claude Mylon, fins a la mort d'aquest darrer el 1660.
Obres de Mersenne
[modifica]- Quaestiones celeberrimae in Genesim (Paris, 1623) [7]
- L'impiété des déistes et des plus subtils libertins découverte et réfutée par raisons de théologie et de philosophie (1624)
- La vérité des sciences contre les sceptiques et les pyrrhoniens (1624)
- Euclidis elementorum libri, Apollonii Pergæ cónica, Sereni de sectione coni, etc. (Paris, 1626), selecció de traduccions.
- Les Mécaniques de Galilée (Paris, 1634) Tractat amb la intenció de presentar evidèsnies empíriques en favor de les teories de Galileu.[8]
- Questions inouies ou recreations des savants (1634)[9]
- Questions theólogiques, physiques, morales et mathématiques (1634)
- Questions harmoniques dans lesquelles son contenues plusieurs choses remarquables pour la physique, pour la morale et pour les autres sciences (París, 1634)
- Harmonie universelle, contenant la théorie et la pratique de la musique (1636), traducció.
- Nouvelles découvertes de Galilée (1639), traducció.
- Nouvelles pensées de Galilée sur les mécaniques (1939), traducció.
- Cogitata physico-mathematica (1644)
- Universae geometriae synopsis (1644), recapitulació del Euclidis... de 1626 amb nous comentaris i notes.
Referències
[modifica]- ↑ Buccolini, 2019, p. 271 i ss.
- ↑ Verbeek i Bos, 2019, p. 55-60.
- ↑ Robinson, 1954, p. 842-844.
- ↑ MacClintock, 1982, p. 152 i ss.
- ↑ Grosslight, 2013, p. 337.
- ↑ Tabak, 2004, p. 66.
- ↑ Hine, 1973, p. 19.
- ↑ Palmerino, 1999, p. 269.
- ↑ Dear, 1984, p. 173.
Bibliografia
[modifica]- Buccolini, Claudio. «Mersenne: Questioning Descartes». A: Steven Nadler, Tad M. Schmaltz, Delphine Antoine-Mahut (eds.). The Oxford Handbook of Descartes and Cartesianism (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 271-286. ISBN 978-0-19-879690-9.
- Dear, Peter Robert «Marin Mersenne and the Probabilistic Roots of "Mitigated Scepticism"» (en anglès). Journal for the History of Philosophy, Vol. 22, Num. 2, 1984, pàg. 173-205. DOI: 10.1353/hph.1984.0025. ISSN: 0022-5053.
- Grosslight, Justin «Small Skills, Big Networks: Marin Mersenne as Mathematical Intelligencer» (en anglès). History of Science, Vol. 51, Num. 3, 2013, pàg. 337-374. DOI: 10.1177/007327531305100304. ISSN: 0073-2753.
- Hine, William L. «Mersenne and Copernicanism» (en anglès). Isis, Vol. 64, Num. 1, 1973, pàg. 18-32. ISSN: 0021-1753.
- MacClintock, Carol. «Marin Mersenne». A: Readings in the History of Music in Performance (en anglès). Indiana University Press, 1982, p. 152-155. ISBN 0-253-14495-7.
- Palmerino, Carla Ritta «Infinite Degrees of Speed Marin Mersenne and the Debate Over Galileo's Law of Free Fall» (en anglès). Early Science and Medicine, Vol. 4, Num. 4, 1999, pàg. 269-328. DOI: 10.1163/157338299X00076. ISSN: 1383-7427.
- Robinson, Raphael M. «Mersenne and Fermat Numbers» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Association, Vol. 5, Num. 5, 1954, pàg. 842-846. DOI: 10.1090/S0002-9939-1954-0064787-4. ISSN: 0002-9939.
- Tabak, John. «Marin Mersenne». A: Geometry: The Language of Space and Form (en anglès). Facts on File, 2004, p. 73. ISBN 0-8160-4953-X.
- Verbeek, Theo; Bos, Erk-Jan. «Descartes's Correspondence and Correspondents». A: Steven Nadler, Tad M. Schmaltz, Delphine Antoine-Mahut (eds.). The Oxford Handbook of Descartes and Cartesianism (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 40-64. ISBN 978-0-19-879690-9.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marin Mersenne» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Crombie, Alistair C. «Mersenne, Marin» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 febrer 2014].
- Hamou, Philippe. «Marin Mersenne» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2022. [Consulta: 25 agost 2024].
- Westfall, Richard S. «Mersenne, Marin» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 25 agost 2024].